Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 216

CAPITOL CCXVI.

Com Plaerdemauida poſa a Tirant en lo lit de la Princeſa.

L

A ſperança que tinch de voſtre propi delit me obliga en ſeruir vos, encara que conegua que paſſe los limits la granea de ma culpa, empero augmenta en mi lo hus de raho conexent ſou merexedor de tal premi: e perque conegau ma beniuolença e quant es lo deſig que tinch de ſeruir e honrar la ſenyoria voſtra, en la hora que lo Emperador volra ſopar voſtra merce trobar ſe dexe, lexant apart los forts penſaments, car yous promet de poſaruos en lo retret de ma ſenyora: hi en la repoſada nit peruenen los ſolaços a les perſones enamorades ab doble poder combatent a la ſolicitut tenebroſa hon augmentara voſtre delit. E ſtant en aqueſtes rahons, lo Emperador qui ſabe que Tirant era a la cambra de la Duqueſa, trames per ell e torbaren lo de ſes rahons. Com Tirant fon ab lo Emperador en lo conſell parlaren molt de la guerra, e de les coſes neceſſaries en aquella: e ja en aquella hora tots anauen veſtits del ques pertanyia a guerra. Com fon nit ſcura Tirant vingue a la cambra de la Duqueſa: e com lo Emperador ſopaua ab les dames Plaerdemauida entra per la cambra molt alegra, e pres a Tirant per la ma, e portal ſen, lo qual anaua veſtit ab gipo de ceti carmeſi, ab manto abrigat e ab vna ſpaſa en la ma: e Plaerdemauida lo poſa dins lo retret, e hauiay vna gran caxa ab vn forat quey hauien fet perque pogues alendar. Lo bany que alli tenien aparellat ſtaua dauant la caxa. Apres que hagueren ſopat les dames dançaren ab los galants cauallers, e com veren que Tirant noy era lexaren ſe de dançar, e lo Emperador ſe retrague en la ſua cambra, e les donzelles ſen anaren e lexaren a la Princeſa dins en lo ſeu retret, en aquell hon Tirant ſtaua, ſola ab aquelles qui la tenien de ſeruir. Plaerdemauida en ſcuſa de traure vn drap de li prim per al bany obri la caxa e dexala vn poch uberta, e poſa roba deſus perque neguna de les altres nou veſſen. La Princeſa ſe comença a deſpullar, e Plaerdemauida li para lo ſiti que venia endret que Tirant la podia molt ben veure: e con ella fon tota nua, Plaerdemauida pres vna candela enceſa per fer plaer a Tirant, miraua li tota la ſua perſona, e tot quant hauia filat, e dehia li: A la fe, ſenyora, ſi Tirant fos aci, ſius tocaua ab les ſues mans axi com yo faç, yo pens que ell ho ſtimaria mes que ſil fahien ſenyor del realme de França. No cregues tu axo, dix la Princeſa, que mes ſtimaria ell eſſer Rey que no tocarme axi com tu faç. O Tirant ſenyor, e hon ſou vos ara? com no ſou aci prop per que pogueſſeu veure e tocar la coſa que mes amau en aqueſt mon ni en laltre? Mira, ſenyor Tirant, vet aci los cabells de la ſenyora Princeſa, yols beſe en nom de tu qui eſt dels cauallers del mon lo millor: vet aci los vlls e la boca, yo la beſe per tu: vet aci les ſues criſtallines mamelles que tinch caſcuna en ſa ma, beſe les per tu, mira com ſon poquetes, dures, blanques e liſes: mira, Tirant, vet aci lo ſeu ventre, les cuxes e lo ſecret. O triſta de mi, que ſi home fos aci volria finir los meus darrers dies. O Tirant, hon eſt tu ara? per que no vens a mi puix tan piadoſament te cride? Les mans de Tirant ſon dignes de tocar aci hon yo toque, e altri no, car aqueſt es boci que no es negu que no ſen volgues offegar. Tirant tot aço miraua, e preniay lo major delit del mon per la bona gracia ab que Plaerdemauida ho rahonaua, e venien li de grans temptations de voler exir de la caxa. Com hagueren ſtat axi vn poch burlant, la Princeſa entra en lo bany, e dix a Plaerdemauida ques deſpullas e que entras dins lo bany ab ella. Nou fare ſino ab vna condicio. Quina ſera? dix la Princeſa. Reſpos Plaerdemauida: Que comporteu que Tirant ſtigua vna hora en lo voſtre lit, e que vos hi ſiau. Calla, que eſt folla? dix la Princeſa. Senyora, feu me tanta de merce quem digau ſi Tirant vna nit venia aci que neguna de noſaltres nou ſabes, el trobaſſeu al voſtre coſtat, que dirieu? Que li tenia de dir? dix la Princeſa, pregar lo hia que ſen anas, e ſi anar no ſen volia, ans delliberaria de callar que eſſer diffamada. A la mia fe, ſenyora, dix Plaerdemauida, axiu faria yo. E ſtant en aqueſtes rahons entra la Viuda repoſada, e la Princeſa la pregua ques banyas ab ella. La Viuda ſe deſpulla tota nua, e reſta ab calces vermelles, e al cap vn capell de li: encara que ella tenia molt bella perſona e ben diſpoſta, empero les calces vermelles e lo capell al cap la deſfauoria tant que paria que fos vn diable, e certament qualſeuulla dona o donzella qui en tal ſo la mireu, vos parra molt leja per gentil que ſia. Lo bany acabat, portaren a la Princeſa la collacio que fon de vn parell de perdius ab maluezia de Candia, e apres vna dotzena de hous ab ſucre e ab canyella: apres ſe poſa en lo lit per dormir. La Viuda anaſſen en la ſua cambra ab les altres donzelles, ſino dues que dormien dins lo retret. Con totes foren adormides, Plaerdemauida leuas del lit, hi en camiſa trague a Tirant de la caxa, e ſecretament lo feu deſpullar que neguna nou ſentis: e a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolauen. Quina coſa es aqueſta, dix Plaerdemauida, no es home en lo mon que ſia animos en armes que no ſia temeros entre dones: en les batailles no teniu temor de tots los homens del mon, e aci tremolau per la viſta de vna ſola donzella: no temau coſa neguna, que yo ſere toſtemps ab vos e no men partire. Per la fe que dech a noſtre ſenyor Deu, yo ſeria mes preſt content de entrar en liça, en camp clos, a tota ultrança ab .x. cauallers, que no cometre ſemblant aƈte. E toſtemps ella poſant li ſforç e animant lo, ell ſforça ſa qualitat. La donzella lo pres per la ma, hi ell tot tremolant la ſegui, e dix: Donzella, la mia temor es de vergonya per lo ſtrem be que vull a ma ſenyora: mes ſtimaria tornarmen que anar mes auant, com pens que la mageſtat ſua no te ſentiment negu de aço: e no es menys com veura axi gran nouitat tota nos altere en ſi, e yo deſige ans la mort que la vida que fer offenſa a ſa mageſtat. Adquerir la volria ab amor mes que no ab dolor, e com veig que ab tan gran deſorde que la granea de ma beniuolença ab illicites pratiques la haja de conquiſtar, lo meu voler ab lo voſtre no es conforme: per Deu e per merce vos prech, virtuoſa donzella, a vos placia quens ne tornem, car yo dellibere ans de perdre la coſa que he mes amada e lo que tant he deſijat, que ſi fahia coſa que en res la agreuias: encara me par molt gran carrech que ans de hauer errat ſia aci vengut, que per tal defalt deuria yo eſſer fet homeyer de la mia perſona. E no penſeu, donzella, que yo per ſola temor ho dexe, mas per la ſtrema amor que a ſa alteſa porte: e com ella ſera certa que yo tan prop li ſia ſtat, e que per amor ſo ſtat de no enujarla, en major compte mo pendra de infinida amor. Plaerdemauida pres molta ira en les paraules de Tirant, e eſſent molt mal contenta dell, feu principi a paraules de ſemblant ſtil.