Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 218

CAPITOL CCXVIII.

Replica que fa Tirant a Plaerdemauida.

T

Emor de reſtar ab tal vergonya me tol de guanyar paradis en aqueſt mon e repos en laltre, empero dire lo quem par, que en temps de aduerſitat los parents e amichs tornen enemichs, e lo meu ignocent deſig no es pus ſino ab amor fer ſerueys en aquella de qui ſo e ſere tant com la vida me acompanyara, e ab aqueſt article de fe vull viure e morir. E ſi la tua voluntat ab lo meu deſig eren concordes molt ne ſeria la mia anima aconſolada. Totes les coſes quis repreſenten a la mia viſta no es pus ſino temor de vergonya, e es nit ſcura, car no puch veure lo que deſige, per fe haure a creure que ſa mageſtat ſia: en aqueſt cars yom deſpulle la temor e vergonya, e abriguem de amor e pietat, perqueus prech que anem ſens pus tardar, e veja yo aqueſt cors glorificat, puix lum noy ha, ab los ulls de la penſa lo veure. Puix ab tants ginys vos he portat, dix Plaerdemauida, en defenſa de ma honor, e delit e profit voſtre, reſtau per aquell qui ſou: e ſoltal de la ma. Com Tirant ſe veu que Plaerdemauida lo hauia deixat, e no ſabia hon era, perque lum en tota la cambra no hauia, e axi lo feu ſtar per ſpay de mija hora en camiſa e deſcalç: e tan baix com podia la cridaua, e ella lo ſentia molt be, e reſpondre no li volia. Com Plaerdemauida veu que prou lo hauia fet refredar, preſ li gran pietat, acoſtas a ell e dix li: Axi caſtiga hom los qui ſon poc enamorats: com podeu vos penſar que dona ni donzella li pugua deſplaure, vullas ſia de gran o de poca condicio, que no ſia toſtemps deſijoſa que ſia amada? e aquell qui mes vies honeſtes, ço es ſecretes, de nit o de dia, per fineſtra, porta o terrat hi pora entrar, aquell elles lo tenen per millor. Força quem deſplauria a mi que Ypolit fes ſemblant, que de vna amor que ara li portr lauors lin portaria quaranta, e ſi ſtar no volia ſegura, nom deſplauria quem prengues per los cabells, e per força o per grat rocegant me per la cambra me fes callar e fer tot lo que ell volgues, e molt lon ſtimaria mes que yo conegues que es home, e que no fes axi com vos dieu que no la volrieu per res deſcomplaure: en altres coſes la deueu vos honrar, amar e ſeruir, mas que ſiau ab ella en vna cambra a ſoles no li guardeu corteſia en ſemblant aƈte: no ſabeu vos, com diu lo pſalmiſta, manus autem? es la gloſa, ſi adquerir voleu dona o donzella no vullau vergonya ni temor hauer, e ſiu feu nous tendran per millor. Per la mia fe, dix Tirant, donzella, vos me haueu dada mes noticia de mos defalts que no ha fet james negun confeſſor per gran meſtre en theologia que fos: prech vos quem porteu preſtament al lit de ma ſenyora. Plaerdemauida loy porta, e feu lo gitar al coſtat de la Princeſa, e les poſts del lit no aplegauen a la paret enuers lo cap del lit. Com Tirant ſe fon gitat dix la donzella que ſtigues ſegur e nos mogues fins a tant que ella loy digues. E ella ſe poſa al cap del lit eſtant de peus, e lo ſeu cap poſa entre Tirant e la Princeſa, e ella tenia la cara deuers la Princeſa, e perço que les manegues de la camiſa la enpedien deſpullalas, e pres la ma de Tirant e poſala ſobre los pits de la Princeſa, e aquell tocali les mamelles, lo ventre e de alli auall. La Princeſa deſpertas e dix: Valme Deu hi com eſt fexuga! mirau ſim pot dexar dormir. Dix Plaerdemauida tenint lo cap ſobre lo coxi: O com ſou donzella de mal comport! exiu ara del bany e teniu les carns liſes e gentils, prench gran delit en tocarles. Toca hon te vulles, dix la Princeſa, e no poſes la ma tan auall com faç. Dormiu e fareu be, e dexaume toquar aqueſt cors que meu es, dix Plaerdemauida, que yo ſo aci en loch de Tirant. O traydor de Tirant, e hon eſt tu? que ſi tenies la ma la hon yo la tinch e com ſeries content! E Tirant tenia la ma ſobre lo ventre de la Princeſa, e Plaerdemauida tenia la ſua ma ſobre lo cap de Tirant, e com ella conexia que la Princeſa ſe adormia fluxaua la ma, e lauors Tirant tocaua a ſon plaer: e com ella deſpertar ſe volia ſtrenyia lo cap a Tirant hi ell ſtaua ſegur. En aqueſt deport ſtigueren per mes ſpay de vna hora hi ell toſtemps tocantla. Con Plaerdemauida conegue que ella molt be dormia afluixa del tot la ma a Tirant, hi ell volgue temptar de paciencia de voler dar fi a ſon deſig, e la Princeſa ſe comença a deſpertar, e mig adormida dix: Que mala ventura fas, nom pots leixar dormir? eſt tornada folla qui vols temptar lo que es contra ta natura? e no hague molt ſtat que ella conegue que era mes que dona, e nou volgue conſentir, e comença a donar grans crits. E Plaerdemauida tancaua li la boca, e dix li a la orella perque neguna de les altres donzelles nou hoiſſen: Callau, ſenyora, e no vullau difamar la voſtra perſona: he gran dubte que nou ſenta la ſenyora Emperadriu: callau, que aqueſt es lo voſtre caualler qui per vos ſe dexara morir. O maleyta ſies tu, dix la Princeſa, e no has haguda temor de mi ni vergonya del mon, ſens yo ſaber res mas poſada en tan gran treball e difamacio! Ya ſenyora lo mal fet es, dix Plaerdemauida, dau remey a vos e a mi, e par me que lo callar es lo mes ſegur e lo que mes pot valer en aqueſts afers. E Tirant ab baxa veu la ſuplicaua tant com millor podia. Ella vehent ſe en tant ſtret pas, de la vna part la vencia amor, e de la altra tenia temor, mas la temor excellia la amor e dellibera de callar e no dir res. Con la Princeſa crida lo primer crit ho ſenti la Viuda repoſada, e hague plena noticia que la cauſa del cridar hauia fet Plaerdemauida, e que Tirant deuia eſſer ab ella: penſa que ſi Tirant paſſaua a la Princeſa que ella no poria complir ſon deſig ab ell: e ja tot hom callaua, e la Princeſa no dehia res ſino ques defenia ab paraules gracioſes que la plaſent batalla no vingues a fi. La Viuda ſaſſigue al lit e dona vn gran crit, e dix: Y que es lo que teniu, filla? Deſperta a totes les donzelles ab grans crits e remor, e vench a noticia de la Emperadriu: totes ſe leuaren cuytadament, qui totes nues, qui en camiſa, e ab cuytats paſſos anaren a la porta de la cambra la qual trobaren molt be tancada, e a grans crits demanaren lum. En aqueſt inſtant que tocauen a la porta e cercauen lum, Plaerdemauida pres a Tirant per los cabells e apartal de lla hon volguera finar ſa vida, e poſal en lo retret, e feulo ſaltar en vn terrat quey hauia, e donali vna corda de canem per ques acalas dins lort, e de alli podia obrir la porta, car ella hi hauia ben prouehit perque quant vingues ans del dia ſen fos pogut anar exint per vna altra porta. Mas tan gran fon laualot e los grans crits que dauen les donzelles e la Viuda, que nol pogue traure per lo loch hon ella hauia penſat, e fon forçat quel tragues per lo terrat, e dona li la corda larga, hi ella preſtament ſen torna, e tancha la fineſtra del retret, e ana hon era ſa ſenyora. E Tirant dona volta e liga fort la corda, e ab la preſſa que tenia per no eſſer viſt ni conegut no penſa la corda ſi baſtaua en terra, deixas anar per la corda auall, e fallia ſen mes de .xij. alnes que no plegaua en terra, e fon li forçat de leixar ſe caure perque los braços no li podien ſoſtenir lo cors, e dona tan gran colp en terra ques rompe la cama. Dexem a Tirant que ſta de larch gitat en terra que nos pot moure. Con Plaerdemauida ſen fon tornada portaren la lum, e totes entraren ab la Emperadriu, y ella preſtament li demana quin aualot era ſtat aquell? per quina cauſa hauia cridat? Senyora, dix la Princeſa, una gran rata ſalta ſobre lo meu lit, e puyam ſobre la cara, e ſpantam tan fort que hagui de cridar tan grans crits que fora ſtaua de tot recort, e ab la ungla am arapada la cara, que ſi magues encertat en lull quant mal me haguera fet! E aquell arap li hauia fet Plaerdemauida com li tancaua la boca perque no cridas. Lemperador ſe fon leuat, e ab la ſpaſa en la ma entra per la cambra de la Princeſa, e ſabuda la veritat de la rata cerqua totes les cambres: empero la donzella fon diſcreta, e apres que la Emperadriu fon entrada e parlaua ab ſa filla ella ſalta en lo terrat e preſtament leua la corda, e ſenti planyer a Tirant. Preſtament preſumi que era caygut, e no dix res, e tornaſſen dins la cambra: e hauia tan gran remor per tot lo palau de aquells de la guardia e dels officials de la caſa, que aço era coſa de gran ſpant de veure ni de ſentir, que ſi los turchs foſſen entrats dins la ciutat no ſi fera maior fet. Lemperador qui era home molt ſabut penſa que aço no fos mes que rata, fins dins los cofrens cerqua e totes les fineſtres feu obrir: e ſi la donzella vn poch ſe fos tardada en leuar la corda, Lemperador laguera trobada. Lo Duch e la Duqueſa qui ſabien en aqueſt fet, com ſentiren la remor tan gran penſaren que Tirant era ſtat ſentit. Penſau lo cor del Duch quin deuia ſtar que ves a Tirant en tan gran congoxa eſſer poſat, car penſaua que lagueſſen mort o apreſonat: armas preſtament, que alli tenia les ſues armes per aiudar a Tirant, e dient entre ſi: Huy perdre tota ma ſenyoria puix Tirant es en tal punt. Que fare yo, dix la Duqueſa, que les mies mans no tenen força per veſtirme la camiſa? Com lo Duch fon armat ixque de la ſua cambra per veure aço que era e per ſaber hon era Tirant, e anant troba Lemperador que ſen tornaua a la ſua cambra, e lo Duch li demana: Que es aço, ſenyor? quina nouitat tan gran es ſtada aqueſta? Reſpos Lemperador: Les folles de donzelles qui de no res temoregen: vna rata, ſegons man recitat, es paſſada ſobre la cara de ma filla, e ſegons ella diu ha li fet ſenyal en la galta:tornau vos ne a dormir que nous hi qual anar. Lo Duch tornaſſen a la ſua cambra e recitau a la Duqueſa, e prengueren los dos gran conſolacio com res de Tirant no era ſtat. Dix lauors lo Duch: Per noſtra Dona, yo anaua ab tal delliber que ſi Lemperador hagues pres a Tirant, que ab aqueſta atxa yo haguera mort al Emperador e a tots los qui foſſen de ſa voluntat, e apres Tirant o yo fora ſtat Emperador: pero mes val que axi ſia ſtat. Lauors la Duqueſa leuas corrent e ana a la cambra de la Princeſa. Com Plaerdemauida la veu, dix li: Senyora, yous clam merce que ſtigau aci, e no conſintau que negu diga mal de Tirant, e yo hire a veure que fa. Com fon ſobre lo terrat no goſaua parlar perço que no fos hoyda de negu, e ſenti que ell ſe planyia fort e deya en forma de ſemblants paraules.