Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 220

CAPITOL CCXX.

Reprenſio que fa la Princeſa a la Viuda repoſada.

A

Ra conech la granea de voſtra culpa, rompre la mia camiſa ab dolorida veu, perço com me parau tants laços, los vns ab ſuperbia, los altres ab vanagloria e ab falſa parleria uſau ves mi. Qui dret vos ha donat digueſſeu a la ſenyora ma mare que anas a dormir ab ella? leuarme mon delit per dar me dolor e mala nit? vos, ſegons veig, no feu fonament de virtut, ſino de enueja e de malicia: e perço es ſcrit que neguna dona no pot eſſer dita ſauia qui no tinga honeſta la lengua, e mes auant en les obres que fa ſe pot veure ſi ſon conformes ab les paraules, e la fama es ſenyal de la bondat de la perſona: e lo voſtre poder no es tal que vullau ſenyorejar als qui ſon liberts, car tal ſenyoria nous ſeria james atorgada. Com de aço tingam manifeſta experiencia, ſegons reciten les hiſtories antigues dels romans, com vn fill de vn ſenador de Roma, qui era molt deſijos de ſenyorejar en caſa de vn princep poſa ſi mateix a perills de batailles tan ſouint, que fon deſtroyt perque volia parlar e ſenyorejar: e perço lo dit princep, perço que los altres prengueſſen exemple de aço que no tingueſſen tal atreuiment en caſa daltri, feu lo matar axi preſumtuos. No tarda la Viuda repoſada en fer principi a tal reſpoſta.