Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 221

CAPITOL CCXXI.

Reſpoſta que fa la Viuda repoſada a la Princeſa de la reprenſio que feta li hauia, recitant li lo deſaſtre que era contengut a Tirant.

S

Im dolch de aquella coſa que ma dolor augmenta, es perque yo de totes parts me veig conſtreta e forçada de ſoſtenir molt afany, dolor e penſament per amor de la alteſa voſtra: e les mies obres ſtan en fet e no en paraules que per manifeſta experiencia ſe poden moſtrar, no en tacanyeries, ni en deſoneſtat, ni menys en alcauoteries, axi com moltes altres fan: la mia fama molt clara es: mas voleu ſaber les mies obres quines ſon ni de que traƈten? elles ſon totes fundades en fe, ſperança e caritat, en humilitat e paciencia, en honeſtat e bona doƈtrina, en almoynes e en contriƈtio: foragite de mi ſuperbia, vanagloria, enueja, ira, hoy e mala voluntat, luxuria e tots vicis e peccats, e perço tal fruyt com aqueſt es a mi mes dolç que ſucre: e perço, excellentiſſima ſenyora, no deueu pendre enuig de mi ſi tinch vn poch los ulls uberts, e ſi tinch ſentiment del que dech ni toca a la honor voſtra qui mes pus cara que la mia anima, car ſe quem darieu culpa de grat ſi dar lam podieu: e lo defalt que yous he fet yol vos dire, perqueus he amada e honrada mes que vos no volieu, e aço es cauſa del defalt: e per aqueſta raho viure doloroſa tota mia vida, no guſtant que ſon bons dies ni menys bones feſtes, perço com tots los dies me ſeran de paſſio: e no vullau que penſen aqueſtes donzelles ni menys la alteſa voſtra que yo ſia creſol de carnicer que faça lum a altri e que creme a mi mateixa: e penſau vos, ſenyora, que yo no haja pietat de Tirant, e nol haja viſt acalar ſe ab la corda, la qual ſes rompuda, e ha donat tan gran colp que pens que les cames e les coſtelles en lo cors rompudes deuen eſſer! E pres ſe molt ferament a plorar, e lanças per terra tirant ſe los cabells del cap, dient: Mort es lo millor dels cauallers! La Princeſa hoint dir ſemblants paraules, dix tres vegades: Jeſus, Jeſus! e caygue de la altra part ſmortida. E tan alt dix lo nom de Jeſus, que la Emperadriu que ſtaua en la ſua cambra e gitada en lo lit que dormia ho ſenti, leuas cuytadament, e ab cuytats paſſos ana a la cambra de ſa filla e troba la ſmortida, que a mal ni a be no la podien retornar. Lo Emperador ſi hague a leuar e tots los metges venir, hi encara la Princeſa no era tornada en ſon recort, que tres hores ſtigue ſens recordar ſe. E lo Emperador demana per quina cauſa ſa filla era venguda en aquell punt? Digueren li: Senyor, ha tornada a veure vna altra rata molt petita, e axi com tenia la fantaſia en la rata quen lo lit hauia ſentida, e ara ha viſta aqueſta, ha preſa gran alteracio. O vell Emperador triſt e amarch! hi en los meus darrers dies tanta dolor tenia de ſentir? O mort cruel, hi que ſperes e com no vens preſt a mi quit deſige! E dient aço ell perde lo ſentiment e caygue ſmortit en lo punt de ſa filla. Lo dol e lo crit fon tan gran per tot lo palau, que era coſa de gran admiracio de veure e de hohir lo plant que les gents fehien: e fou molt major que lo primer. Tirant, qui ſtaua dauall lo porxe ſperant les beſties quant les hi portarien, ſenti tan grans crits que paria que lo cel ne degues venir: deſempatxa de caualcar ab molta dolor e paſſio que paſſaua, e la pena li augmenta duptantſe que no fos en dan de la Princeſa. Ypolit pres vna forradura de marts gebelins e enbolica li entorn de la cama perque fredor noy entras, e axi en la millor manera que pogueren anaren fins al portal de la ciutat: e les guardes conegueren a Tirant e demanaren li a tal hora hon anaua? E ell reſpos que anaua a Bellſtar als ſeus caualls per veure com ſtauen, perço com la ſua partida deuia eſſer molt preſta per anar al camp. Les portes li foren preſtament ubertes, e Tirant feu ſon cami. Com hagueren caualcada mija legua dix Tirant: Gran dupte tinch que a la ſenyora Princeſa no haja ſeguit algun dan que lo Emperador li haja fet per cauſa mia: vull hi tornar per aiudar li ſi neceſſari ho haura. Dix lo Veſcomte: Per ma fe vos ſtau en gentil punt per anar a aiudarli! Senyor Veſcomte, dix Tirant, ſi ja nom ſent mal negu, car vos ſabeu que lo major mal fa ceſſar lo menor, e perço yous clam merce que tornem a la ciutat ſi en res li porem valer. Vos haueu perdut lo ſeny o ſou del tot tornat foll, dix lo Veſcomte: ell nos pot tenir e vol tornar a la ciutat, perço que lo Emperador e tots los altres hagen a conexer e a ſentir lo voſtre defalt: haurem prou a fer en deſſimularho a la gent perço que culpa ni carrech no haiau, e ſiau cert que ſi de aci vos ne tornau de mort o aleſiat no podeu eſſer delliure, poſat cars que tot axo ſia que vos dieu. No es raho, dix Tirant, que yo qui he fet lo mal quen porte la pena? e la mia mort haure per be ſpletada puix per tan virtuoſa ſenyora yo muyra. Nom ajut Deu, dix lo Veſcomte, ſi vos hi tornau encara que yoy ſabes poſar força: e com, noy es lo Duch perque ſi res ſent que ſia en dan o en deſonor de la Princeſa que ell no li aiude? ara podeu veure a que venen les triſtes amors. Anem ſi voleu e no ſtigam pus aci, car tant com mes ſtam ni detenim temps es mes dan per a vos. Ara feume vna gracia, dix Tirant, puix nom voleu dexar tornar que vos quey aneu, e ſi es negu qui dan li vulla fer o hagues temptat de fer li, que muyren tots e no ſia pres negu a merce. Tant lo prega Tirant al Veſcomte que fon forçat de tornar a la ciutat, e al girar dix baix que Tirant nou hohi, mas Ypolit ho entes: Per mon Deu no ſera veritat que yo haja cura de dona ni de donzella quen lo mon ſia, ſino ſolament en fer venir los metges. Tirant ſen ana ab Ypolit. Com lo Veſcomte fon al portal de la ciutat les guardes nol volien deixar entrar, fins a tant que dix com lo Capita era caygut ab lo cauall e venia cuytadament per los metges, e per cauſa de aço lo deixaren entrar: e nols pogue hauer tan preſt com volguera, perço com tots eren ab lo Emperador e ab ſa filla. Com ells hagueren dat recapte al Emperador portaren ſen totes les coſes neceſſaries per al cars de Tirant, e nou goſaren dir al Emperador que lo ſeu Capita ſtaua mal. Pero lo Veſcomte feu tot ſon poder de veure a la Princeſa perço que pogues recitar a Tirant la ſua diſpoſicio. Com ella fon tornada en ſon recort, al obrir dels ulls que feu, ſi dix: Es mort aquell qui te la mia anima catiua? digau mo preſt, yous clam merce, car ſi mort es ab ell vull morir. La Emperadriu, qui ſtaua torbada de la gran congoxa que tenia de ſa filla e los ſeus ulls qui continuament deſtillauen viues lagremes, no pogue compendre lo que hauia dit ſa filla e demana que hauia dit. La Duqueſa, que la tenia en les ſues faldes e abraçada, reſpos a la Emperadriu: Senyora, la Princeſa diu que ſi han morta la rata. Torna a dir la Princeſa ab los hulls tancats: No dich yo axo, mas ſi es mort aquell en qui yo tinch tota la mia ſperança. Reſpos la Duqueſa ab alta veu: No es morta, que james lan poguda hauer: e giras enuers la Emperadriu e dix: Ella vaneja, aqueſta malaltia es de tal natura que los pus ſauis fa tornar folls que no ſaben ques dien. Ella retorna en ſa primera sanitat, e dos metges anaren ab lo Veſcomte e ab lo Duch. Con la Princeſa ho ſabe fon poſada en gran agonia, e lamentant ſe dix: O mon ſenyor Tirant, pare de caualleria, ara es caygut lo linatge de Rochaſalada, e la caſa de Bretanya ha molt perdut! mort ſou vos, mort! car qui cau de tan gran altura com vos ſou caygut no ſe pot ſperar longa vida poſſeyr. Per que lo mal e lo dan no venia ſobre mi quin ſo ſtada cauſa, e vos foſſeu delliure de aqueſts perills? La Duqueſa ſtaua molt atribulada axi del mal de la Princeſa com del dan de Tirant: no volgue mes dir per dupte de les donzelles qui ſtauen prop. Los metges partiren preſtament ſens dar ne ſentiment algu al Emperador perque no prengues alguna alteracio, car la ſua complexio era de home molt delicat. Con los metges foren aplegats ab Tirant trobaren lo en vn lit ab gran dolor que ſoſtenia: miraren li la cama, e trobaren la tota rompuda e los oſſos qui exien alt ſobre lo cuyro: e al menejar quel fahien Tirant ſe ſmorti tres voltes e caſcuna vegada ab aygua ros lo hauien de tornar. Los metges feren la primera guarda lo mils que pogueren, e digueren li que per coſa en lo mon nos mogues del lit per tan cara com tenia la vida, e ells ſen tornaren. Lo Emperador los demana don venien ni hon eren anats, que al ſeu dinar nols hauia viſts. Reſpos lo hu e dix: Senyor, noſaltres ſom anats a Bellſtar per dar remey al voſtre Capita del mal que te. Dix lo Emperador: E quin es lo ſeu mal? Senyor, dix lo metge, ſegons ell diu gran mati ſera partit de eſta ciutat per anar hon te los ſeus caualls perque los ſeruidors ſeus preſtament foſſen en punt al dia aſignat, ço es lo dilluns de mati tot hom fos preſt per partir, caualcaua vn cauall ſicilia e ab lo delit que tenia anant ſaltant per lo cami es caygut en vna gran cequia e has fet en la cama vn poch de mal. Ha ſanƈta Maria val! dix lo Emperador, e no li fallen mals ni treballs a Tirant: e de continent yoy vull anar a veure, fent li conexer que lo viure virtuoſament es vida, e lo vicios viure es mort, e la gloria de tal honor ab tal vida qui la te a ſi unida no la deu deixar ſino per augment de major virtut. Los metges vehent la voluntat del Emperador quey volia anar, detingueren lo que noy anas fins a lendema que ſeria be reforçat. Lo Emperador puix veu que los metges no loy conſellauen dellibera de reſtar, e paſſa a la cambra de la Princeſa, e demanali de ſon mal, e recitali lo de Tirant. Quanta dolor tenia la Princeſa dins lo ſeu cor! ſino que no la goſaua manifeſtar per temor de ſon pare, e lo ſeu li paria que no fos res com penſaua en la triſta e deſaſtrada fortuna que en la perſona de Tirant ſera ſeguida. Lo Emperador ſtigue ab ſa filla fins que fon hora de ſopar: e lo endema ſabent que los metges anauen a Tirant, e veu los de vna fineſtra paſſar trames los a dir que ſeſperaſſen un poch, ell caualca e ana ab ells, e veu la ſegona cura: e ſegons la diſpoſicio que veu preſtament preſumi com de gran temps Tirant no ſeria diſpoſt per anar al camp. Com lo hagueren acabat de curar lo Emperador feu principi ab vn tal parlar.