Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 222
CAPITOL CCXXII.
Conort que fa lo Emperador a Tirant.
N
O es negu qui en aqueſta preſent vida ſen dega agreuiar de les coſes que per la diuina ſauieſa ſon ordenades ni permeſes, maiorment com fortuna les adminiſtra, car humana diſcrecio no baſta reſeſtir als caſos inpreuiſts, e pertanyſe dels homens virtuoſos hauer paciencia en lurs aduerſitats, que alli ſon coneguts: pero yo be conech que aço ſon peccats meus que ha adminiſtrats la fortuna, car la cauſa del voſtre mal dona augment e gloria als turchs per dar compliment a la mia deſtruƈtio: mas la ſperança que yo tenia de veureus partit per al camp per los molts turchs qui ara de nou ſon entrats en lo meu Imperi, me requir hem dona nouella força que axi vell e deſpoderat com ſo de entrar en batalla, tant que ſo vengut en poch ſpay a la fi de mos triſts penſaments. Demeſiada coſa ſeria recitar tota la mia dolor ab los duptoſos penſaments, car en aquella hora quem fon manifeſt lo voſtre mal fuy cert de la mia gran deſauentura, com tota la ſperança mia ſtaua en la gran virtut e caualleria voſtra, mirant ab los ulls de la penſa que ab la virtut e força del voſtre valeros braç ab animo viril a taill de ſpaſa fora ſcampada la ſanch de aquells cruels enemichs meus e de la ſanƈta fe catholica. E ara com veuran la abſencia voſtra no hauent temor de negu ſe occuparan tot lo meu Imperi, e incriminaran largament la mia honor e fama, e les mans ſeran ſemblants a la lengua, e lo maior deſig que tinch en aqueſt mon es la voſtra ſalut, car ſens aquella en lo meu Imperi libertat no pot eſſer ateſa: per queus prech, Capita virtuos, que ſi amau la voſtra vida ni la mia queus vullau confortar, e ab lo animo ſforçat que teniu de virtuos caualler vullau pendre ab paciencia lo mal, car yo confie de la diuina miſericordia que haura pietat de vos e del ſeu poble creſtia qui ſta molt affligit per los infels, lo qual es impoſſible que puga eſſer tret de captiuitat ſino per mija de la virtut voſtra: e nous vullau mes planyer ſobre cars irreparable. Tirant per la grandiſſima dolor que ſentia ab fatiga gran podia parlar, e ſforçant natura tant com li fon poſſible, ab baixa e rogalloſa veu feu principi a ſemblant reſpoſta.