Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 223

CAPITOL CCXXIII.

Reſpoſta que fa Tirant al Emperador.

O

mes que altre atribulat! veig me enbolicat en molta dolor, e ſo ates al terme de la mia deſauenturada fi: e lo qui mes me fa dolre es com veig la triſta de voſtra Maieſtat en molta dolor poſada per lo nouell cars que ſeguit mes, e fallint me la ſperança ſo deſijos de preſta mort. Acompanyat de molts ſoſpirs lanças prop la ſua boca no podent li dir la ſtrema pena que fins en aquella hora ſoffert hauia, e dix: Mon ſenyor, la mia ſpaſa e capitania non fretura molt: encara que yo preſent noy ſia cauallers virtuoſos ab animo ſforçat teniu en lo voſtre Imperi qui baſten al preſent dar raho als enemichs: empero a mi par que es iuſta coſa que de tan ſforçada demanda que la alteſa voſtra me fa que yo dech anar al camp: Senyor, lo dia aſſignat yo ſere preſt per partir. Com lo Emperador lo veu axi parlar reſta molt content, partis dell e tornaſſen a la ciutat. Com la Emperadriu lo veu, dix li: Senyor, ſi Deu vos deixe viure longament en aqueſt mon eus done paradis en laltre com de aqueſta vida paſſareu, digau nos la veritat del noſtre Capita com ſta, ſi tem mort o la ſua vida en que ſta? Lo Emperador en preſencia de la Princeſa e de les donzelles dix a la Emperadriu: Senyora, yo pens que ell no tem perill de mort, mas ſens dubte ell ſta malament adobat, car los oſſos de la cama e los molls que dins te tots li parien damunt lo cuyro, que gran compaſſio era de veureu: pero ell diu que dilluns ell ſera preſt per partir. Sanƈta Maria val! dix la Princeſa, e que es lo que la majeſtat voſtra vol fer? lo home qui ſta ab tant de mal poſat en larticle de la mort voleu que vaja al camp, e com ſera en lo cami feneixca los ſeus darrers dies? quina ajuda tal hom com aqueſt pora fer a la gent darmes? voleu poſar en perill la ſua perſona e tot lo voſtre ſtat? no ſenyor, que tals batailles nos fan axi, car millor es dell la vida que la mort, car eſſent viu tots los enemichs lo temorejaran, e eſſent mort no tindran temor de res. E ſi es guaſt de ſa perſona no li qual ſino ques poſe en religio, e yo crech, ſi lo preu li es honor hi ell ho pora fer, voſtra majeſtat ſera ben ſatiſfet, e nol planyera treball ni dubtara perill de ſa perſona, car ſi la alteſa voſtra fa lo contrari moſtrareu eſſer mal princep, cruel e ſens neguna pietat. Lemperador paſſa a la cambra del conſell que leſperauen per veure que farien, e foren tots de acort, ſegons lo que ell hauia viſt de Tirant, que nol mogueſſen de alli hon ſtaua. Com lo Emperador fon partit de Bellſtar hon Tirant era, de continent mana Tirant que li feſſen vna caixa molt ſegura hon ell pogues anar. Venint lo diumenge en la nit no ſabent ho negu ſino Ypolit, qui de tot tenia lo carrech, com lo Duch e tots los altres ſen foren tornats a la ciutat, Tirant trames lo Veſcomte e lo ſenyor de Agramunt perque nol empediſſen en res, e ques poſaſſen en orde per partir: e ells no penſaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir ſe de alli, mas Tirant dona molts diners al vn metge perque ſen anas ab ell, e laltre metge noy volgue conſentir ques mogues ni li volgue prometre de anar ſen ab ell. E venguda la hora de mijanit Tirant ſe feu poſar en la caixa, e en vnes andes a coll de homens ell parti e feu la via del camp deuers la ciutat de Sanƈt Jordi: e al partir mana que emparamentaſſen totes les ſales de draps de raç, e que digueſſen als qui vendrien de la ciutat com en la nit no hauia dormit, e que en aquella hora repoſaua. Los vns ſen tornaren, los altres ſtauen ſperant ques deſpertas. Com fon hora de mig dia lo Duch de Macedonia qui era tan acoſtat parent ſeu, ab lo Veſcomte en aquell grau mateix, volgueren entrar, car deyen que home nafrat no podia tant dormir, e meſclant hi força entraren dins e ſaberen com era partit. Caualcaren cuytadament e ſeguiren lo, e trameteren a dir al Emperador com lo ſeu Capita hauia fet ſon manament, maleynt al Emperador e a tota ſa natura. Com lo Emperador ho ſabe, dix: Per mon Deu verdader ell ateny be lo que promet! Com lo Duch e lo Veſcomte lagueren ates, e ſaberen que ſera ſmortit .v. vegades en lo cami, reprengueren molt al metge e a Ypolit dient que nol amauen gens. E tu, Ypolit, qui eſt del noſtre linatge de la caſa de Rocaſalada e del parentat de Bretanya, dexar partir lo noſtre meſtre e ſenyor! e lo dia que ell finira ſos dies tots ſerem perduts, e de noſaltres no ſera feta mencio neguna, perque tu eſt digne de gran reprenſio, e ſi no fos per temor de Deu e vergonya del mon ab aqueſta ſpaſa yo faria pijor de tu que no feu Cahim de Abel. O deſauenturat de caualler ſens pietat e miſericordia, fuig dauant mi, ſi no per zel de ma honor preſtament ne portaries pena. E fon ſe girat apres deuers lo metge, e ab irada veu feu principi a vna tal reprenſio e caſtich.