Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 224

CAPITOL CCXXIV.

Com lo Duch mata lo metge, e Plaerdemauida ſen ana de la cort.

L

A virtut de paciencia es fallida en mi com pens en lo gran atreuiment que ha tengut aqueſt indiſcret metge qui ha volgut poſar en perill de apaguar la lum del linatge de Rocaſalada, e per cauſa de aço ſes enceſa en mi ira, ſuperbia, triſticia, furia e dolor, qui ſera cauſa de caſtigar vn cars tan inreparable, digne per a ſempre de recordacio per als altres e caſtich per aqueſt. E ab furor ſtrema ana lo Duch ab leſpaſa alta deuers lo metge, lo qual per reſtaurar la miſerable vida volgue fogir e valgue li poch, car aconſeguint lo ab leſpaſa li dona tan fer colp per mig del cap que loy parti en dues parts fins als muſcles e ſorti li lo ceruell. Com Lemperador ſabe tal noua de la mort de tan ſingular metge, caualca preſtament e ana hon era Tirant, e trobal dins vna hermita que lo Duch lauia fet poſar ques nomenaua la Hermita religioſa, e alli fon molt ben ſeruit de tot lo que meſter hauia. Con lo Emperador veu a Tirant en tal punt eſtar pres lin molt gran compaſſio, e feu venir alli tots los ſeus metges, e volgue veure la cama en quina diſpoſicio ſtaua. Los metges la trobaren molt agreuiada, e feren li relacio ſegons lo que viſt hauien, que ſi vna legua mes auant fos anat que ſi fora poſat foch, e de mort o la cama leuada nos podia ſcuſar. Tots los majors barons del Imperi foren venguts per veure a Tirant. Lo Emperador tingue ali ſon conſell, e deliberaren, puix Tirant no podia anar, que tots aquells qui ſou hauien pres que lendema degueſſen partir. Dix lo valeros Tirant: Senyor, a mi dona de parer que la majeſtat voſtra donas ſou de dos meſos a tota la gent per be que no ſia conplit, car tenen de ſeruir vn mes e mig, e tota la gent ſe alegrara e fara de millor cor la guerra. Lemperador reſpos queu faria fer de continent, e dix: En aqueſta nit he rebudes letres del noſtre camp del Marques de Sant Jordi, auiſant me com es venguda infinida moriſma que la terra nols pot comportar, que forçadament ſon haguts de anar en lo regne de Libia per a conquiſtar lo, qui afronta ab lo meu Imperi, per ſperar que les treues paſſades ſien: e aço han fet per cauſa com tenim en noſtra preſo lo gran Caramany e lo Rey de la ſobirana India. Acis diu que es vengut lo Rey de Hieruſalem qui es coſin germa del gran Caramany, e porta ab ſi la muller e los fills, e ben .lx. milia combatents, los quals ſon de la terra de Enedaſi, qui es vna prouincia que es molt fertil e habundoſa: de continent quey naix algun infant maſcle lo manifeſten a la Senyoria, e aquell fan criar ab gran diligencia: com es de edat de .x. anys li moſtran de caualcar e de iugar deſgrima: com ſab be de aço poſen lo ab vn ferrer perque los braços li tornen aſits e forts, e ſapien colpejar en les armes com meſter ho han: apres los fan demoſtrar de luytar, e de tirar lança, e tota coſa que bona ſia per a les armes. E lo derrer ofici quels moſtran es carnicers, perque ſauehen a eſquarterar la carn, e no hajen temor de menjar la ſanch, e ab tal offici tornen cruels, e com ſon en les armes e poden pendre los chreſtians quels eſquarteren, e nols tenguen neguna pietat de la carn ni de la ſanch: e fan los ne beure dues vegades lany de ſanch de bou o de molto. Aqueſts tals ſon los mes ſingulars e pus valentiſſims homens que en tota la pagania ſien, que mes valen .x. de aqueſts que .xl. daltres. Aci es vengut lo Rey de la menor India, e diu ſe que es germa de aqueſt pres de la ſobirana India, es home molt rich e porta ab ſi .xlv. milia combatents. Es hi vengut vn altre Rey ques fa nomenar Menador, ab .xxxvij. milia combatents: e lo Rey de Domas hi es vengut ab .lv. milia: hi lo Rey Verumtamen hi es vengut ab .xlij. milia, e molts altres en companyia de aqueſts hi ſon venguts. Reſpos Tirant: Lexau los, ſenyor, venir, que yo tinch tal ſperança en la diuina clemencia de noſtre Senyor, y en la ſua ſacratiſſima Mare ſenyora noſtra, que ab laiuda de tants ſingulars cauallers com la majeſtat voſtra te, que ſi ells eren .x. vegades mes que no ſon, que dells ſerem vencedors. Complit lo parlament Lemperador comana a Deu a Tirant, e mana als metges nos partiſſen dell nil deixaſſen partir de alli. La Princeſa ſtaua molt enujada del mal de Tirant. Venint lo dilluns tota la gent darmes fon preſta per partir. Lo Emperador e totes les dames ſtauen mirant los duchs e ſenyors qui partien. Lo Duch de Pera e lo Duch de Macedonia tenien carrech de tota la gent de capitanejar aquella. Com foren aplegats al camp per jornades, lo Marques de Sanƈt Jordi e tots los altres foren molt aconſolats de lur venguda. E del dia que ells aplegaren fins al dia que les treues finauen hauia de paſſar prop de vn mes. Tirant ſtigue en la hermita fins a tant que los metges li donaren licencia que entras dins la ciutat, e fon li plaſent a Tirant com era reſtat alli, puix no era pogut anar ab los altres. E no reſta ab ell ſino lo ſenyor Dagramunt, qui james lo volgue deixar, car deya que ell no era partit de ſa terra per altra coſa ſino per amor dell, e que en la ſua malaltia nol deixaria. Ypolit reſta en ſa companyia, e Ypolit anaua caſcun dia a la ciutat per les coſes neceſſaries, e molt mes per portar noues a Tirant de la Princeſa, en la qual ell tenia molt gran ſperança: e com lo volien fer menjar o altres coſes que los metges volien que fes, puix loy digueſſen de part de la Princeſa ell ho feya de continent. Com aqueſt cars de Tirant ſen fon ſeguit, la Princeſa molt ſouint reprenia a Plaerdemauida del que fet hauia, volent la poſar dins vna cambra molt ſcura per dar li alli penitencia, ſino que ella defenies ab moltes paraules bones, e altres voltes ab burles e ab jochs axi la paſſaua dient: Si voſtre pare ho ſap que dira? e ſabeu yo que li dire? que vos mo conſellas, e que Tirant ſen ha portat la deſpulla de la voſtra verginitat. Voſtre pare vol que yo ſia voſtra madraſtra, y com ho ſere yous aſſegur queus caſtigare, que altra vegada com aquell valeros de Tirant hi vendra vos no cridareu axi com fes, ans ſtareu ſegura y nous moureu. La Princeſa ſenfelloni, e dix li que callas en tota mala ventura. Puix, ſenyora, en tan mal ſo mo dieu, yom vull partir de voſtra alteſa e no vull mes ſeruir vos, ans men tornare a caſa del Comte mon pare. Iſques preſtament de la cambra, e pres totes les ſues robes e joyes, e comanau a la viuda de Mont ſanƈt qui en la cort era, caualca en vna aquanea en companya de .v. ſcuders, parti del palau ſens dir res a negu, e caualca deuers aquella part hon Tirant era. Com la Princeſa ſabe que Plaerdemauida ſen era anada fon poſada en mortal congoxa per fer la tornar, e trames molta gent per moltes parts perque la tornaſſen per força o per grat. E ella per camins apartats caualca fins que fon en la hermita hon Tirant ſtaua: e com ell la veu no ſenti de la terça part del mal que tenia. Com Plaerdemauida li fon prop quel veu ab la color tan alterada, los ſeus ulls nos pogueren tenir que no deſtilaſſen viues lagremes, e ab debil veu e geſt piados feu tal principi.