Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 225
CAPITOL CCXXV.
Com Plaerdemauida demana perdo a Tirant.
O
mes que altra atribulada! continua triſticia combat lo meu cor com pens en lo dan de la voſtra virtuoſa perſona, e ab ſtrema vergonya ſo venguda dauant la ſenyoria voſtra per yo eſſer ſtada occaſio de tant de mal ques ſia ſeguit en lo millor caualler qui en lo mon tot trobar ſe poria. Mas per la molta amor que no ignorau queus porte, deſijoſa de ſeruir vos ma donat atreuiment de venir vos dauant com pens que ſou lo mes benauenturat caualler que james naſques, trobant ſe en la ſenyoria voſtra toſtemps miſericordia axi als amichs com als enemichs, car per totes les corts dels grans ſenyors es feta memoria de la voſtra grandiſſima virtut: e yo mes triſta que altra ab lo meu ſperit nafrat per la ſtrema pena queus veya paſſar, prench a vos ſol per teſtimoni quant he pogut fer per eſſer ſana de tal mal, temptaua reſeſtir a les paraules de la Viuda repoſada, e haureu a inpoſſible que vna donzella ho pogues hauer ſoffert: pero al fi vençuda, mes forçat ab temeroſa veu demanar vos merce, car vos teniu poder de dar me mort o de conſeruar me la vida, com yo ſia ſtada cauſadora del voſtre mal, axi com ho ha permes la deſpiadada fortuna: perque demane de molta gracia a la ſenyoria voſtra quem vulla perdonar. E vn ſoſpir que dels retrets del cor de Tirant ſpirant partia fon principi a ſemblants paraules: Donzella virtuoſa, no teniu cauſa neguna de demanarme perdo, car culpa en res no teniu, e poſat cars vos la tingueſſeu, no vna, mas mil voltes vos perdonaria atenent la molta voluntat que toſtemps vos he coneguda: e pregau a Deu que yom leue del lit, car mes part teniu en mos bens y en la mia perſona que totes les dones e donzelles del mon. E de aço nous ne dire mes per lo gran deſig que tinch de ſaber de aquella ſereniſſima Princeſa que ha fet en ma abſencia? be pens que amor haura deſmenuyt en ſa alteſa, e no volra mes veurem ni permetra que james li vinga dauant: aqueſta es la major dolor que en aqueſt mon puch ſentir. E penſau que aqueſt mal que tinch no es res per a mi, car moltes altres voltes ſo ſtat nafrat e en punt de retre leſpirit, empero aqueſt es lo que de tots punts me leua lo ſaber: e la cauſa de ma ſtrema dolor es la deſcontentacio que de mi te ma ſenyora, e aço es lo que a mi fa dolre, perqueus prech, donzella, ſi mon be deſijau vos placia volerme dir tot lo que es de be o de mal, e nom façau mes ſtar en pena. Plaerdemauida ab geſt e cara afable li dix que era molt contenta de fer li aquell ſeruir, e ab baixa veu feu principi a vn tal parlar.