Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 226

CAPITOL CCXXVI.

Com Plaerdemauida recita a Tirant tot lo que ſera ſeguit apres de la ſua cayguda.

E

Nujada laduerſa e iniqua fortuna del voſtre be e delit apres la voſtra partida ab multiplicades veus foren los crits e tumult en lo palau, que fon forçat al vell Emperador leuar ſe del lit, e ab furor ineſtimable ab leſpaſa en la ma volgue cerquar totes les cambres, e deixant ſe dir que ara fos rata o home de matar lo ſens merce neguna. E ja la Emperadriu enujada de tant vetlar tornaſſen en la ſua cambra per dormir, com tota la gent darmes de la guarda fos ja aſſoſſegada. Vengue la enamorada Viuda dauant la Princeſa ab la propia paſſio e maldat que portaua, la qual es parenta de la vella bruxa que no fa mal ſino a qui li fa be, e atenent a les coſes que la merce voſtra li ha fetes y donades altrament ſe deguera eſſer regida que no ha fet, e ab cara de fingida pietat li dix: Senyora, yo he viſt deuallar a Tirant per vna corda e al mig loch ſe rompe, e es caygut de tan alt que tot lo cors ſa romput: e pres ſe a cridar grans crits. Com la Princeſa hoy tal nouitat, no pogue altra coſa dir, ſino: Jheſus, Jheſus, tres voltes, e preſtament li falli leſperit, que no ſe hon ſen ana ni per quins afers, que paſſades tres hores eſtigue ſens recort. E tots los metges foren venguts que no la podien retornar, e en aquell cars penſa perdre tots los bens qui natura atorgats li hauia, e encara los de fortuna. E fon major lo tumult e los crits en lo palau de la ſegona congoxa que de la primera. Apres li recita totes les rahons que entre ella e la Princeſa eren paſſades, e lo gran deſig que tenia, ſenyor, de veureus nos poria recitar, mas perque la ſua honor no prejudique e tem vergonya, altrament ella fora aci venguda: e tot ſon mal fictament ſta compoſt de materials de ſola ſperança, e no ſap compendre en ſi ne determenar en la primera viſta que de vos haura de moſtrarſe dolres o no del voſtre mal: e aqueſts dos contraſts li combaten la ſua penſa, car diu que ſius moſtra la cara afable tots dies vos hi volreu tornar, e ſi fa lo contrari que reſtareu mal content de ſa alteſa. No tarda Tirant en fer ſemblant reſpoſta.