Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 227

CAPITOL CCXXVII.

Reſpoſta feta per Tirant a Plaerdemauida.

A

L home mortal vida ſegura li es ſi es defeſa per la perſona a que vol be: e ſi ma ſenyora ſe leua lo poder de dar me vida, deſpullant ſe la pietat moſtrara que vol fer ſacrifici de mi: penſau que temor de mort ni reuerencia de fama no arranquen los termens de mon deſig. Atorgue ſforç que acabe de dir ma deſauentura, puix yo la he cauſada, e ſi voluntat te de dar me vida, no pot eſſer lonch temps cruel contra mi. Quin crim diu que yo he comes ſino que he amat a ſa alteſa? perque la ſuplich que per lo merit nom ſia dada pena. E grandiſſima ſeria la gracia que la majeſtat ſua me poria fer, ſi ſol della podia hauer vna viſta, car me dona de parer que en tal cars li paſſaria gran part de la fellonia que contra mi te injuſtament. Reſpos Plaerdemauida: Senyor, feu me vna gracia, ſcriuiu li vna letra, e yo fare tant ab ella queus faça reſpoſta, e poreu ſentir per mija de aquella la ultima voluntat ſua. E eſtant en aqueſt parlament entraren per la cambra los homens que la Princeſa hauia trameſos per cercar a Plaerdemauida, e com la veren digueren li tot lo que la Princeſa los hauia manat. Reſpos Plaerdemauida: Digau a ma ſenyora que ella nom pot forçar que yo la ſerueſcha per força, car a caſa de mon pare men vull anar. Si yous hagues trobada en altre loch, dix lo caualler, yoy meſclara força en fer vos hi tornar. Pero yo pens be que la ſenyoria del Capita no ſera content que la majeſtat de la ſenyora Princeſa ſia deſeruida, mas axi com es virtuos uſara dels remeys que ſe pertanyen. No duptes en res, dix Tirant, que ma ſenyora ſera en tot ſeruida, e yo pregare tant aqueſta donzella que ella ſen hira molt preſt ab voſaltres. Tirant ſe feu dar tinta e paper, e ab la dolor gran que en la cama ſentia no podia tan be com volguera ſcriure, pero ab tot lo mal en lo blanch paper pinta les ſeguents enamorades paraules.