Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 229

CAPITOL CCXXIX.

Com Plaerdemauida fon tornada a la Princeſa.

C

Om Plaerdemauida ſe fon partida de Tirant, e la Princeſa ſabe que ella venia iſque li corrent al cap de leſcala e dix li: O la mia cara germana y quius ha feta fellona que axius hagueſſeu a partir de mi? Com, ſenyora, dix Plaerdemauida, la excellencia voſtra que mauia oblidada que no volieu queus vingues dauant. E la Princeſa la pres per la ma, e poſala dins vna cambra, e giras deuers aquells qui lauien portada e regracials lo molt treball quey hauien mes. Com elles foren dins la cambra la Princeſa de tals paraules feu principi: No ſaps tu, Plaerdemauida, que entre pare e fills ha moltes voltes diuis, que corren algunes puntes de fellonia, y entre germans per ſemblant? E poſat cars que entre tu e mi hagueſſen paſſades algunes paraules ja per axo not deus tu enfellonir contra mi, que tu ſaps be yot ame ſobre totes les donzelles del mon, e tots los meus ſecrets te ſon manifeſts com a la mia anima. La majeſtat voſtra beu ſap dir de boca, dix Plaerdemauida, mas les obres ſon males: voleu creure a la Viuda repoſada les ſues maldats, les quals per eſperiencia auant ſe moſtraran, e deſfauoriu a mi y a totes les altres, y ella es ſtada cauſa de tot aqueſt mal: e yo he gran dupte que voſtra alteſa no perda molt mes que no ha perdut, e que no nogua a vos axi com ha nogut a mi. E recordam de aquella amarga nit que mon ſenyor Tirant ſe rompe la cama, e voſtra alteſa hauia perduda tota la natural conexença, e totes les coſes eren de plor meſclades de temeroſa anſia, mas la Viuda era ſola quis alegraua. La celſitut voſtra no fretura de virtuts, mas freturejau de paciencia: mala coſa es la noble e generoſa crida e volentariament volerſe abrigar lo mantell de diffamacio. Ara, dix la Princeſa, dexem aqueſtes rahons, e parlem de Tirant com ſta e quant lo pore veure, car la contentacio gran que tinch dell me fa penſar mes que no volria: e certament ell me dona pena mes cruel que mort per cauſa de ſon mal, car los perills que amor en ſi porta ſon tan ſtrems que ab tota veritat mon ſentiment no baſta a ſaberlos comprendre: pero yo ſent en mi tal amor que james ſenti, e puch ben dir que he aconſeguit aquell dia que fon publicada aquella gentil ley que los paſſats ordenaren, la qual era de mes valer, e fora ſtada vera ſi lo cars tan deſauenturat nos fos ſeguit en la perſona de Tirant: per quet prech la mia germana tum vulles dir tot ſon eſſer, ni ſi tem perill de mort: car ſi ell moria yo ſeria aquella que faria tan gran ſenyal en la mia perſona, que tant com en lo mon duras fos en recort de les gents: que yo fora allegada per exemple de fel enamorada. E aço no ſeria fet en amagat, mas en publich, a noticia de totes gents perque fos feta memoria de mi. E la major gracia que la inmenſa bondat de noſtre Senyor me poria fer ſeria que yol ves entrar per aqueſta cambra ab tota sanitat de la ſua virtuoſa perſona. No tarda Plaerdemauida fer reſpoſta en ſtil de ſemblants paraules.