Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 231

CAPITOL CCXXXI.

Reſpoſta feta per la Primceſa a la letra de Tirant.

E

Ncara la mia ma duptaua pendre lo paper, lo qual creya no ab maeſtria la ploma eſcriuint ab paraules de amiſtat, ni menyſ plaent ma letra moſtrar mal volença a tes obres me obligue. Si de fe mon dir no fretura, hauras a creure paſſions de noues maneres cauſades per tanta dolor, les quals tu mas dades a ſentir, e aquelles comportare ab paciencia tant com la vida macompanyara, car tanta crueltat enſems ab tan ſtrema amor yo pens james fos viſta. Sol aqueſt penſament me força reſpondre a ta letra, ſi creus les tues mans lo darrer terme delles han uſat de nouell offici. E puix han hagut delit e gloria no deuen eſſer dignes de perdo perço com ſeren deſpullades de tota pietat. E diuerſes vegades aſagi ab paraules de benignitat pregar te no volgueſſes robar lo premi de ma honeſtat, e ſi les mies paraules not mouien a pietat te deuien induyr a merce les mies lagremes e la triſtor de la mia cara: mas tu mes cruel que leo famejant no guardant dret ni enuers has donada tanta dolor a la tua Princeſa. O caſta de ma ignocencia! tan honeſt morir nom conſentiren, ans portaren lo murmur de mes darreres paraules a les orelles de la Viuda repoſada: e vench la Emperadriu, parlant nom conſenti vergonya, la qual ſouint deſtrema amor es enemiga, pero ab doloroſos ſuſpirs manifeſtaua lo cubert ſeny de mes paraules, e en lo gran deſorde de ma beniuolença digui no ſe com Jheſus, Jheſus, Jheſus, lanſant me ſobre les faldes de la Duqueſa, la cauſa per a hon tenia ma vida auorrida.—El qui erra pena mereix, e ſera tal que no hages cura de mi, que no la vull hauer de tu.

E feta la reſpoſta dona la a Ypolit ab infinides recomendacions enſemps. Com Ypolit fon tornat a Tirant dona li la letra, e ell la rebe ab molt gran plaer e fon content de la letra, mas no del que lo peu de aquella contenia: e feu ſe dar tinta e paper, e ab tot ſon mal ſcriui la letra del ſtil ſeguent.