Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 231
ENcara la mia ma duptaua pendre lo paper, lo qual creya no ab maeſtria la ploma eſcriuint ab paraules de amiſtat, ni menyſ plaent ma letra moſtrar mal volença a tes obres me obligue. Si de fe mon dir no fretura, hauras a creure paſſions de noues maneres cauſades per tanta dolor, les quals tu mas dades a ſentir, e aquelles comportare ab paciencia tant com la vida macompanyara, car tanta crueltat enſems ab tan ſtrema amor yo pens james fos viſta. Sol aqueſt penſament me força reſpondre a ta letra, ſi creus les tues mans lo darrer terme delles han uſat de nouell offici. E puix han hagut delit e gloria no deuen eſſer dignes de perdo perço com ſeren deſpullades de tota pietat. E diuerſes vegades aſagi ab paraules de benignitat pregar te no volgueſſes robar lo premi de ma honeſtat, e ſi les mies paraules not mouien a pietat te deuien induyr a merce les mies lagremes e la triſtor de la mia cara: mas tu mes cruel que leo famejant no guardant dret ni enuers has donada tanta dolor a la tua Princeſa. O caſta de ma ignocencia! tan honeſt morir nom conſentiren, ans portaren lo murmur de mes darreres paraules a les orelles de la Viuda repoſada: e vench la Emperadriu, parlant nom conſenti vergonya, la qual ſouint deſtrema amor es enemiga, pero ab doloroſos ſuſpirs manifeſtaua lo cubert ſeny de mes paraules, e en lo gran deſorde de ma beniuolença digui no ſe com Jheſus, Jheſus, Jheſus, lanſant me ſobre les faldes de la Duqueſa, la cauſa per a hon tenia ma vida auorrida.—El qui erra pena mereix, e ſera tal que no hages cura de mi, que no la vull hauer de tu.
E feta la reſpoſta dona la a Ypolit ab infinides recomendacions enſemps. Com Ypolit fon tornat a Tirant dona li la letra, e ell la rebe ab molt gran plaer e fon content de la letra, mas no del que lo peu de aquella contenia: e feu ſe dar tinta e paper, e ab tot ſon mal ſcriui la letra del ſtil ſeguent.