Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 233
CAPITOL CCXXXIII.
Lo principi dels amors de Ypolit e de la Emperadriu.
A
Cabada de ſcriure la letra Tirant la dona a Ypolit e pregal la donas a la Princeſa preſent Plaerdemauida, e cobras respoſta ſi fer podia. Ypolit dona la letra axi com li era ſtat manat, e la Princeſa la pres ab gran plaer. E perço com en aquell cars la Emperadriu venia per veure a ſa filla e ella no la pogue tan preſt legir, pero com ella conegue que la Emperadriu ſtaua a rahons ab Ypolit demanant li del mal de Tirant e ell reſponent li, la Princeſa ſe leua de lla hon seya y entraſſen en la cambra ab Plaerdemauida per legir la letra. La Emperadriu dix a Ypolit, apres moltes rahons que de la malaltia de Tirant tengudes hauien: La tua cara, Ypolit, veig tota alterada, flaca e deſcolorida, e no ſens cauſa, car la malaltia de vn tan valentiſſim caualler com es Tirant tota la ſua parentela ne deuen ſtar ab molta dolor: car ſim fas yo que molta dolor ne paſſada e paſſe, car en la nit me deſperte ab aquella propia paſſio com ſin fos marit, fill, o germa, o algun acoſtat parent: apres quem ſo recordada y he penſat en ſon mal tornem de bon grat a dormir. Preſtament Ypolit li reſpos: Si yo ſtigues prop de alguna ſenyora quem trobas en lo ſeu lit, per gran dormidora que fos no la lexaria tant repoſar com voſtra majeſtat fa: pero de voſtra alteſa non tinch admiracio perque dormiu ſola, e negu nous diu res, ni voltejant nous fa cercar lo lit: e aço es lo qui cauſa, ſenyora, la flaquea e alteracio de la mia cara, e no gens la malaltia de mon ſenyor Tirant. E caſcun dia de bon cor ſuplich a noſtre Senyor quem vulla leuar aqueſts penſaments tan adolorits que la mia perſona ſoſte: no te negun ſentiment quina coſa es mal ſino ſol aquells qui ſenten quina coſa es amor. La Emperadriu tingue preſumcio que Ypolit deuia amar, e tota la triſtor que la ſua cara manifeſtaua no deuia altra coſa eſſer ſino paſſio damor: e mes penſa que Plaerdemauida que en preſencia de moltes ho deya que amaua a Ypolit, que no fos aquell lo ſeu mal. E nos tarda la Emperadriu ab ſtil de ſemblants paraules interrogar a Ypolit qui era la dama qui tal pena li feya paſſar ſens hauer li merce.