Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 234

CAPITOL CCXXXIV.

Com la Emperadriu demana a Ypolit qui li feya aquell mal.

S

I Deu te dexe complir ton deſig en aqueſt mon y en laltre paradis hauer, digues me quit fa tants mals paſſar? La mia triſta ſort, dix Ypolit, quem fa deſconexer a Deu e a tots los ſanƈts: e aci hon ſtich no penſa la majeſtat voſtra ſia ma vida menys perilloſa que la de Tirant. Si vols be fer, dix la Emperadriu, no deus hauer vergonya de dir la gloria de tos aƈtes, poſat cars ho manifeſtes a mi lo premi donor me fara toſtemps callar. Qui es qui goſe manifeſtar la ſua dolor, dix Ypolit, a una ſenyora de tan gran excellencia? que fall a voſtra majeſtat ſino que portas diadema de ſanƈta e per vos ſe cantas Te Deum laudamus, e totes les ſgleſies feſſen feſta de .xij. liçons, per ço com deueu eſſer nomenada per lo mon deeſſa de la terra? No es cors huma, dix la Emperadriu, no degua ſcoltar, vulles ſia de be o de mal, lo que caſcu vol dir, car franca libertat ha donada lo donador de totes coſes, e quant es major en dignitat tant deu ſcoltar ab mes humilitat. Senyora, dix Ypolit, yo be atorch lo que la alteſa voſtra diu ſi lo meu rahonar fos compoſt de batafalua daurada ço es en leys de juſticia, mas yo no tinch vaſſalls, bens ni heretatge que dauant la majeſtat voſtra hagues a venir: e puix tant ſaber ho voleu, amor es, amor lo que tinch, e no es roba quem puga deſpullar. A mi nom fall conexença, dix la Emperadriu, del que dius, pero coue que la paraula e la meſura de aquella ſia ſegons que la coſa requir. Tu dius que ames, e yo deman te a qui? Los .v. ſenys corporals me fallen, dix Ypolit, per dir ho. O fallit de enteniment, dix la Emperadriu, per que no manifeſtes lo que a tu fa dolre? Quatre coſes ſon, dix Ypolit, qui per lur excellencia excellexen totes les altres, e la cinquena es noticia de veritat: e con la majeſtat voſtra ſia aquella per aquella qui en lo cel es pronoſticat yous degua amar e ſeruir tots los dies de la mia vida... E dit aço noy goſa tenir mes cara, anaſſen que mes no dix. La Emperadriu lo crida com ſen anaua, e de vergonya noy goſa tornar, e penſa en si Ypolit que ſi li demanaua per que no era tornat que diria no hauer la hoyda. Anaſſen enuers la ſua poſada fent ſtima que hauia mal parlat e pijor obrat, e penedis molt del que dit hauia. La Emperadriu reſta ab molt gran penſament de ço que Ypolit li hauia dit, e james li iſque del cor tant com en lo mon viſque. Com Ypolit ſabe que la Emperadriu ſen era tornada en la ſua cambra, hauent vergonya e temor del gran atreuiment que hagut hauia, penedis en ſi, e deſijaua eſſer partit per no venir dauant la Emperadriu: e fon li forçat de tornar al palau per cobrar reſpoſta de la Princeſa. Entra dins la cambra, e troba la que eſtaua gitada en les faldes de Plaerdemauida, ab altres donzelles quey hauia, les quals eren afeƈtades a Tirant. Ypolit la ſuplica li donas reſpoſta de la letra que portada li hauia. No tarda la Princeſa en fer a Ypolit de paraula la ſeguent reſpoſta.