Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 236
CAPITOL CCXXXVI.
Replica que fa la Princeſa a Ypolit.
P
Erque no vull que la ignorancia del meu poch ſaber te ſia manifeſt callare, car lo teu tan allenegat parlar merexedor era de reſpoſta: e no vull que los qui les tues fiƈtes paraules han hoydes, ab la mia reſpoſta haien de creure que tu ab lo conſell que ton meſtre ta donat vens a fer adlegacions no dignes de fe, car antigua aƈtoritat fa teſtimoni de tes culpes qui famoſes enuers Tirant ſon ſtades. E tu, Plaerdemauida, arrancam tres cabells del cap, e donals a Ypolit quels done a ſon meſtre Tirant, e diras li, puix no li puch ſcriure, que prenga los cabells per reſpoſta. Non valla Deu, dix Ypolit, ſi yo los prench, ſi ja nom dieu la ſignificança per que ſon ſtats mes tres que quatre, que .x. o .xx. E com, ſenyora, penſa voſtra alteſa que ſiam en lo temps antich que uſauen les gents de ley de gracia? car la donzella con tenia algun enamorat, e lo amaua en ſtrem grau, daua li un ramellet de flors ben perfumat, o un cabell o dos del ſeu cap, e aquell ſe tenia per molt benauenturat. No ſenyora, no, que aqueix temps ja es paſſat: lo que mon ſenyor Tirant deſija beu ſe yo, queus pogues tenir en vn lit nua o en camiſa: poſat cars que lo lit no fos perfumat no ſi daria res. Mas ſi la majeſtat voſtra me dona tres cabells en preſent a Tirant, no acoſtume yo tal coſa portar: trameteu los hi per altri, o digam voſtra excellencia ſots quina ſperança ſon exits del voſtre cap. Yo ſere contenta, dix la Princeſa, de dirte la veritat: La vn cabell ſignifica la ſtrema amor que yo toſtemps li he portat ſobre totes les perſones del mon, e aço en tanta quantitat que deſconexia a pare, e a mare, e ſi dirme fa quaſi a Deu: e tenia deliberat que aqueſt fos e altri no, e volia li offerir la mia perſona enſemps ab tot quant he: e la anima fora ſtada de Deu com de aqueſta vida paſſas, e ſi lagues volguda tambe lay haguera dada ab tots los bens que tinch ne ſpere poſſeyr: de tot li haguera feta larga e baſtant donacio. Aqueſt altre ſignificha la dolor ſtrema quell me fa paſſar, e cauſaua entre los grans ſenyors peccat denueja perço com en tan alt grau amaua la ſua affable condicio e gentil pratica: e ara ab manifeſta ſperiencia e occular demoſtracio lo tinch conegut: nom comporta la mia lengua ni menys ma honor en recitar quant ma offeſa. Lo terç ſignificha con tinch conegut en ell lo poch amor quem te. O quant es coſa piadoſa qui contemplar ho volra, que aquella de mi canſada perſona tants greus mals haja paſſats, hi ell qui de hauer merce era acoſtumat, com a cruel enuers mi ma tardada la ſalut mia: e ſino que tem agreuiar la mia honor ab altes veus cridaria quant ma vida perilla: mas yo veig ſobre la terra perque les gents no hagen raho de conexer quant ſta nafrada la honor mia qui mes pus cara que la vida. Ara tens noticia manifeſta que ſignificauen los cabells, e per la tua malicia nols te emportaras. Leuals li de les mans, y ab ſtrema ira los rompe e lançals per terra deſtillant los ſeus ulls viues lagrimes que tots los ſeus pits li banyaren. Com Ypolit veu que per tan poca ocaſio la Princeſa ſera enujada de les ſues paraules, ab veu piadoſa e ab geſt humil li feu principi a vn tal parlar.