Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 237

CAPITOL CCXXXVII.

Replica que fa Ypolit a la Princeſa.

J

At ſe ſia que la majeſtat voſtra digua que violencia vos es ſtada feta, ſots nom de força voleu cobrir la culpa voſtra e dar a Tirant pena qui es pijor que mort: es ver que ſou ſtada retreta en la cambra de voſtra mare, mas no ſou ſtada violada. Digau ſenyora, quina culpa pot eſſer dada a mon ſenyor Tirant ſi ell ha tentat de fer vn tan ſingular fet com fer volia? quil deu condempnar a pena neguna? Foragitau de la celſitut voſtra bellea, gracia, ſeny e gentil ſaber, dignitat ab perfeƈtio de tota virtut, e no ſiau tan dura en amar aquell quius deſija toſtemps ſeruir eus ama en ſtrem: car be deuria eſſer en recort la majeſtat voſtra quant vos obliga lo ſeu molt amar e la gloria quen poſſehiu, e voleu li leuar leſperança la qual departir nos pot? Stich admirat del que les orelles mies han hoyt, la deliberacio de tan penada vida com lalteſa voſtra vol fer paſſar a mon ſenyor Tirant: car deurieu dexar tots los duptes qui en offenſa ſua foſſen, ni cauſarſe porien, com lo penſar que ell fa en abſencia de voſtra majeſtat no li espermes la grauitat del dan que li aporta. Si ja la voſtra grandiſſima diſcrecio no contempla los infinits mals e deſolacions que a carrech de voſtra celſitut ſe ſeguiran, qui ara a vos paren molt pochs: car ſereu cauſa de fer perdre lo millor dels millors, e paſſar neu en aqueſt mon y en laltre condigna pena. Car les ſues nafres con ſent alegria de voſtra alteſa augmenten en tot be, e ſi ſent lo contrari ſereu cauſa de molta dolor axi per a vos com per a tots los del linatge de la caſa de Bretanya. E perdent a ell ſe perdran paſſats .x. milia combatents qui faran gran fretura per dar compliment a la conquiſta. Mirau lo Rey de Cicilia quanta gent te en ſeruey de voſtra alteſa: e lo gran Meſtre de Rodes, lo veſcompte de Branxes la gent que ha portada: car ſi Tirant no fos, negu de tots aqueſts noy aturaria. Veureu lauors la Viuda repoſada ſi fara les batalles per voſtre pare ni per vos: la majeſtat voſtra es metge ſens medicina, e aquell es bon metge qui dona ſanitat al cors e a lanima. Pero veig que aquell desuenturat no pot hauer ſanitat ni goig de lla hon hia tan gran mal volença. Plaerdemauida per voler ajudar a Ypolit en fauor de Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil.