Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 239

CAPITOL CCXXXIX.

Reprenſio fiƈta que fa Plaerdemauida a la Princeſa.

P

Er mi fon manat fos fet home a ymatge e ſemblança mia, e de la coſtella del home fos feta companya al home: e mes digui crexeu e muntiplicau lo mon e ompliu la terra: digues tu, Carmeſina, yo que tauia leuat lo teu germa per que foſſes ſenyora del Imperi poſant te en aquella ſingular dignitat mundanal, quin compte me dones del que te acomanat? has pres marit? has dexat fills per que puguen defendre la fe catholica e augmentar la creſtiandat? que reſpondreu vos? dix Plaerdemauida. Ay ſenyora, y con vos veig enfreſcada que reſpoſta bona noy poreu dar! pero la voſtra reſpoſta ſera tal com vos dire: O Senyor ple de miſericordia e de pietat, perdonaume, Senyor, per la clemencia voſtra: e langel cuſtodi vos fara dir aqueſtes paraules: Veritat es, Senyor, que yo amaua vn caualler qui en armes era molt virtuos, lo qual la voſtra ſacratiſſima Majeſtat nos hauia trames per liberar de les mans dels infels lo voſtre poble creſtia: yo amaua aqueſt e li tenia gran deuocio, e deſijaual per marit, e com enamorat complahial tot lo quell volia ab tota honeſtat, e tenia vna donzella en ſeruir meu quis nomenaua Plaerdemauida, e donauam toſtemps bons conſells, e yo nols volia pendre: e poſal me vna nit en lo lit, yo com a inocenta cridi, e com me fuy reconeguda calli e ſtigui ſegura. E vna viuda qui ſenti cridar dona de grans crits qui tot lo palau feu auolotar, de que ſe ſegui cars de molta dolor e congoxa per a molts per la mia temor. Apres me pregauen que yo conſentis al apetit del caualler, e james ho conſenti. En ſenblant cars reſpondra ſanƈt Pere perço com te les claus de paradis: Senyor, aqueſta no es digna de ſtar en la noſtra beneyta gloria perço com no ha volgut ſeruar los voſtres ſanƈts manaments. Lanſar vos han dins en linfern, e en companyia voſtra la Viuda repoſada. E com yo paſſare de aqueſta vida preſent en paradis ſera feta gran feſta de mi, e dar man cadira en la eterna gloria en la mes alta jerarchia, e com a filla obedient ſere coronada entre los altres ſanƈts. Lo Emperador entra per la cambra que per negun no fon viſt, e ſtigue vn poch ab ſa filla, e pres a Ypolit per la ma, e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia del Capita. Axi parlant entraren per una cambra hon era la Emperadriu, e ſens dupte en aquell cars Ypolit volguera eſſer luny della una jornada. Com ellal veu moſtra li la cara affable e miral ab bona voluntat: leuas de alli hon ſeya e acoſtas al Emperador, e los tres parlaren alli de moltes coſes, ſpecial vengueren a parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jouent hauia fet lexar a ſon fill la miſeria de aqueſt mon: e la Emperadriu ſe pres a plorar. Entraren per la cambra molts cauallers ancians qui eren del conſel, e aconortaren molt a la Emperadriu: e aquells recitaren a Ypolit la grandiſſima virtut quel Emperador moſtra com li portaren la noua com ſon fill era mort. Lo benigne ſenyor hoynt la mort de ſon fill, reſpos al Cardenal e als altres qui loy denunciaren: Siau certs que nom dieu coſa nouella, car ya ſabia yo quel hauia engendrat per morir: ley de natura es rebre la vida, e retrela com es demanada. E axi com es que no es negu qui puga viure que no haja de morir, hoynt la mort del ſeu fill qui en batalla e contra infels hauia ſeparada lanima del cors (aquell dia era lo primer del any e lo Emperador acoſtumaua en ſemblant dia com aquell caſcun any fer molt gran feſta e portar corona) no feu altre mudament, ſino ques leua la corona del cap e torna a demanar com era mort ſon fill, e com hoys que en la batalla, combatent ab gran animo com a virtuos caualler, tornas preſtament la corona del cap: e jura que molt major fon la deleƈtacio que rebe com hohi los aƈtes de la caualleria glorioſos de ſon fill, que no fon la triſtor e amargor que ſenti de la ſua mort: e de aqueſtes coſes parlaren moltes. Lo Emperador ſe aparta a vna part de la cambra per parlar ab alguns de ſon conſell: e Ypolit reſta ab la Emperadriu, e com ella veu que ell res no li deya, penſa que de molta vergonya li partia, feu li principi a vna tal requeſta.