Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 241

CAPITOL CCXLI.

Replica mes auant la Emperadriu a Ypolit.

I

O volguera, Ypolit, tu magueſſes feta certa del que yot demane, e no deus per res ſtar de dir me clarament ta intencio, car amor no accepta nobleſa, ni linatge, ni egualtat, car non fa differencia ſi es de alt loch o de baix. E qui no es abte ne ſap portar armes de amor ſecretes o ocultes ſens dar ho a ſentir voluntariament a perſones indignes e mal parleres, aqueſt tal es digne de tal punicio: e per lo contrari deu eſſer exalçat en molta gloria e honor lo qui lealment ama, car amor es coſa que ſegueix natura, e los homens com amen deuen eſſer ſecrets e plens de amor. Digues, Ypolit, creus tu que es bona ſort a vn caualler con es amat de alguna gran ſenyora, e fa mes mencio de aquell ſol que de tots los altres? Mira quanta fermetat deu eſſer en lo home, com la dona ama deſconeix pare, marit, e a fills, e tota la ſua honor met en poder del qui ama, e la ſua perſona poſa a juhi de aquell ſi ſera leja o bella, e ſi tendra algun defeƈte en ſi es forçat que tal enamorat ho haja de veure: e no penſes tu que lo que he dit ho diga per mal dret que ſenta en la mia perſona, ney haja macula neguna, mas ſolament ho vull dir de quant deu eſſer tengut lome a la dona qui en ſon poder ſe poſa. E perço te vull tornar a dir que molt me haguera contentat lo teu parlar, que axi com ab atreuiment tinguiſt animo de dirmo quey hagueſſes perſeuerat, que totes les tues paraules ne foren ſtades acceptes: e ſies cert que per criminals que foſſen no les diria al Emperador ne altra perſona qui per la terra vaja. E ſi per vergonya ten ſtas, nom deſplau tal amor, car ab lengua torbada e ab molta vergonya ſemblants requeſtes ſon bones e axis deuen fer, car amor que preſt es venguda, molt preſt es perduda. Tantes coſes li dix la Emperadriu que Ypolit cobra ſforç, e ab veu rogalloſa e baixa ab gran treball feu principi a ſemblant requeſta.