Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 243
Aparença
CAPITOL CCXLIII.
Reſpoſta que fa la Emperadriu a Ypolit.
L
Es tues afables paraules meriten reſpoſta, e no tal com tu volries perço com has poſat lo meu cor en gran treball e penſament: car penſe qual es ſtada la cauſa que ta dat ſperança de mi, com la mia edat ſia tan deſconuenient ab la tua, que ſi tal coſa era ſabuda que dirien de mi? que de mon net me ſo enamorada. De altra part veig que amor no es certa ni ab fermetat en los ſtrangers. E ſon benauenturades aquelles que no tenen marit per poder ſe mils diſpondre en ben amar. E yo qui no ſo acoſtumada de tal meneig, pens que a mi ſeria molt difficil poder contentar lo teu apetit: perque la tua ſperança tarda e vana es, perço com altri poſſeheix lo que tu deſiges: per be que ſi yo volia oblidar los termens de la mia caſtedat ho poria ben fer. Encara que fos gran la mia culpa, yo be conech que la tua jouentut e bella diſpoſicio per be que hages tengut gran atreuiment, digna es de perdo. E qualſeuulla donzella li ſeria molta gloria que de tu fos amada, empero yo ſtime mes que altra ſia benauenturada per lo teu amor ſens crim o infamia, que ſi yo peria per amor de home ſtrany. La Emperadriu no pogue mes parlar perço com lo Emperador ſe fon leuat de lla hon seya, acoſtas a la Emperadriu e preſ la per la ma, e anaren a ſopar. Aquella nit Ypolit no pogue parlar ab la Princeſa, mas parla ab Plaerdemauida, e ella li dix: Que es aço que vos ab tan diſimulades paraules parlau tant ab la Emperadriu? grans negocis deuen eſſer aqueſts com tan ſouint vos ab ella praticau. No es altra coſa, dix Ypolit, ſino quem demana del noſtre Capita com ſta, e quant pora anar ſobre la terra: pens yo que lo ſeu deſig es quell fos la hon los altres ſon, perço com caſcun dia han letres del camp, e per propi interes tenen deſig de aquell deſig qui tenen los jueus del verdader Meſſies. Lendema de bon mati Ypolit ſen ana ſens reſpoſta neguna. Com Tirant lo veu li dix: Cinch dies ſon paſſats que nous he pogut veure. Senyor, dix Ypolit, lo Emperador ma fet aturar, e la Princeſa, perque la acompanyas e per lo cami vingueſſen parlant de voſtra merce, car tots enſemps vos volen venir a veure, e per cauſa de aço la Princeſa nous ha volgut fer reſpoſta puix tan preſt deu eſſer la viſta. Dix Tirant: De aço yo ſtich molt aconſolat. Feu ſe venir de continent los metges, e pregals quel feſſen portar a la ciutat per ques ſentia molt be, e dich vos certament que yo millorare mes en vn dia en la ciutat que no faria aci en .x., ¿e ſabeu queu cauſa? yo ſo nat e criat en loch prop de mar, e layre de la mar es a mi molt natural, car diuerſes vegades ſo ſtat nafrat e mal traƈtat per altres cauallers, e de continent que eren paſſades les .v. cures, yom feya portar en loch vora mar e preſtament era guarit. E aço loaren tots los metges en foren contents que axis fes. Los .ij. ho anaren a dir al Emperador, e lo Emperador caualca ab molta gent, e ana hon lo Capita era, e ab vnes andes en coll domens fon portat a la ciutat en .iiij. dies. Com lagueren mes dins la ſua poſada la Emperadriu ab totes les dames lo anaren a veure: la alegria fon molt gran com lo veren ſtar en tan bona diſpoſicio: e molt ſouint totes les dames, axi del palau com de la ciutat lo venien a veure. Empero la Emperadriu perque tenia algun ſentiment per vna donzella ſua, de qui ella fiaua molt mes que de les altres, poques vegades ſe partia de ſa filla com era a la cambra de Tirant: e gens per aço no reſtaua que no praticaſſen de lurs amors, anant e venint Plaerdemauida caſcun dia ab gran ſolicitut, deſijant concordar la batalla que vengues a fi. Dexem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treues foren paſſades, la guerra comença cruel e braua ſabent los turchs la malaltia de Tirant, e ab la molta gent quels era venguda, caſcun dia venien prop la ciutat de Sanƈt Jordi hon era lo camp, e caſcun dia ſi feyen de molts bells fets darmes, e morien hi molta gent de vna part y daltra. En tant que vn dia los turchs vengueren en tot lur poder per rompre laygua, perço que nols fes tant de dan com feya, e no la pogueren rompre: los creſtians ſoltaren totes les aygues perque los turchs no ſen pogueſſen tornar, e ompliren ſe tots los camps daygua en tal forma que mataren dels turchs paſſats .iij. milia. Aquell dia los turchs tenien gran deſig de venir a batailla ab los creſtians: e per quant la moriſma era tanta, los creſtians deliberaren de no ſperar la batailla, e en aquell cars tots deſijauen la ſalut de Tirant axi com la lur propia, e tots ſtimauen que ſi Tirant hi fos, que no hagueren deſdita la parada. E caſcun dia lo Emperador los ſcriuia del ſtament en que Tirant era poſat per animar los, e dient com jas leuava del lit perque era de gran neceſſitat que la cama ſe enfortis e tornas en ſon degut ſtament: e tots ne ſtauen molt aconſolats, e en ſpecial lo Duch de Macedonia qui lamaua en ſtrem. Tirant anaua caſcun dia millorant que ab vna croça podia per la cambra anar: e les dames quaſi los demes dies lo venien a veure e li tenien de bon grat companya. E la Princeſa, tant per linteres, quant per lamor que li portaua, li feya molta feſta e honor: e nous penſeu que Tirant deſijas molt preſtament guarir, puix era cert que no tenia perill de reſtar afollat, e aço cauſaua la bella viſta que tots dies hauia de la princeſa, e no deſijaua ni penſaua molt en anar a la guerra, mas ſon deſig era que pogues hauer plaer complit de ſa ſenyora, e la guerra quis vulla la fes: e per ſemblant cauſa los virtuoſos cauallers ſon decebuts per ſtrema e deſaforada amor, la qual acoſtuma moltes voltes tolre lo ſeny als homens ſauis. E eſtant lo Emperador e la Emperadriu en la cambra de Tirant, li daua impediment que no podia parlar ab la Princeſa que no fos per la Emperadriu hoyt: crida a Ypolit e ab baixa veu li dix: Ves de fora e torna preſt, e poſant te al coſtat de la Emperadriu poſala en noues del que conexeras que en grat li vingua, e yo ſperimentare ſi la mia paſſio pore a la Princeſa referir. E tornat Ypolit del que era ſtat conçertat poſas al coſtat de la Emperadriu, e ab ſforçat animo e la veu baixa li preſenta forma de ſemblants paraules.