Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 245

CAPITOL CCXLV.

Reſpoſta feta per la Emperadriu a Ypolit.

L

A tua molta virtut e condicio affable me força paſſar los limits de caſtedat, per veuret digne de eſſer amat: e ſi ab juraments dignes de fe me faras ſegura que nou ſabra lo Emperador ni altri per report de la tua lengua, elegeix tot lo que plaſent te ſia. E ſi vols acabat delit atenyer no penſes los perills ſdeuenidors, car ſeria cruel ſeguretat ſi lo contraris ſeguia en veurem en perill, dolor e carregoſa difamacio, e la vida mia que no ſeria prou ſegura. Empero yo confie de la tua molta virtut que tot ſeras fet al plaer meu, e faras axi que en la callada nit qui dona aleuiament als treballs e repos a totes les creatures, ſies cert de ſperarme en aquell terrat prop la mia cambra. E ſiy vens no tinguis ſperança dubtoſa, car yo qui en ſtrem te ame no fare tarda la mia venguda ſi ja la mort no mo tolia. E Ypolit volgue demanar un dubte que li occorria, e la Emperadriu li dix que de gran flaquea danimo venia penſar tots los perills, ſi tanta de amor tenia con les ſues paraules feyen demoſtracio: Fes lo que yot dich e no cures a preſent de altra coſa. Ypolit reſpos: Senyora, yo ſo content de fer tot lo que la majeſtat voſtra me mana. E poſa la en ſegur de tot lo que ella dubtaua. Complit lo rahonament la Emperadriu ſe parti de la poſada de Tirant ab totes les altres dames, e com foren dins lo palau dix la Emperadriu: Anem a viſitar lo Emperador. Con foren ab ell ſtigueren vn poch ſolaçant. Apres la Emperadriu ſe leua ab la congoxa de la noua amor qui la portaua, e dix a Carmeſina: Reſta tu aci ab aqueſtes donzelles e faras companyia a ton pare, y ella fon contenta. La Emperadriu ſen ana a la ſua cambra e dix a les ſues donzelles que li feſſen venir los cambrers perço com volia mudar les cortines de raç e poſar ni vnes altres de ſeda totes brodades, dient: Lo Emperador me ha dit que vol aqueſta nit venir aci, e deſige li fer vna poca de feſta, perço com ha gran temps que noy es vengut. Feu preſtament deſfer tota la cambra, e feu la emparamentar tota de draps de brocat e de ſeda: apres feu molt be perfumar la cambra e lo lit. Com hagueren ſopat la Emperadriu ſe retrague dient que lo cap li dolia, e dix li vna donzella quis nomenaua Elizeu en preſencia de totes les altres: Senyora, vol voſtra alteſa que faça venir los metges per queus donen remey? Fes lo quet vulles, dix la Emperadriu, mas dona orde que lo Emperador no ſenta res perque nos eſcuſas de venir aci eſta nit. Preſtament vengueren los metges e tocaren li lo polç, e trobaren loy molt mogut per lo mouiment que tenia, que ſeſperaua entrar en liça de camp clos ab caualler joue, e dubtaua la perilloſa batalla. Digueren los metges: Bo ſera, ſenyora, que la majeſtat voſtra prenga vns pochs de canyamons confits ab un got de malueſia, e aleuiar vos han lo cap e faran vos dormir. Reſpos la Emperadriu: Yo pens be que ſera molt poch lo meu dormir per lo gran mal que ſent, e molt menys lo repoſar, car ſegons la diſpoſicio quem ſent yo crech cercare tots los recons del lit. Senyora, digueren los metges, ſi tal cars era com la majeſtat voſtra ha rahonat, trameteu preſtament per noſaltres, o ſi preneu plaer que façam la vetla a la porta de la voſtra cambra o aci dins, perque de hora en hora vos pugam mirar en la cara, e axi paſſarem tota la nit. Tal ſeruey, dix la Emperadriu, no accepte a preſent ni tal proferta, car tot lo lit vull tenir per meu, e no vull que negu de voſaltres me miras en la cara ſi en negun delit ſtaua, car tal mal com yo tinch no comporta viſta de negu, e ab aqueſta vos ne podeu anar, car yom vull poſar en lo lit. Los metges ſe partiren: com foren a la porta li digueren que nos oblidas los confits e aquells remullas be ab la malueſia, que gran be li farien en lo ventrell. E la Emperadriu fon obedient que vna gran capça ſen menja: apres los remulla molt be. E mana que perfumaſſen molt be lo lit, y en los lençols y en los coxins feu poſar algalia. Com aço fon fet, ella ben perfumada, mana a les ſues donzelles que ſen anaſſen a dormir, e que tancaſſen la porta de la cambra ſua. E en la cambra de la Emperadriu hauia un retret hon ella ſe acoſtumaua de ligar, e en lo retret hauia vna porta que exia en vn terrat hon Ypolit eſtaua: e al leuar que ellas feu, Eliſeu ho ſenti, e leuas preſtament penſant que tingues algun mal, e trobant ſe en la cambra dix li: Que te la alteſa voſtra que axius ſou leuada? ſentiu vos mes mal que no feyeu? No, reſpos la Emperadriu, ans me ſent molt be, mas eram oblidat de dir aquella deuota oracio que yo acoſtume caſcuna nit de dir. Dix Eliſeu: Senyora, feu me tanta de merce que voſtra alteſa lam vulla dir. So contenta, dix la Emperadriu, e es aqueſta, que en la nit la primera ſtella que veuras, agenollat en terra e diras tres Pater noſtres e tres Aue Maries en reuerencia dels tres Reyes Dorient, quels placia voler te recaptar gracia ab lo glorios Deu Jeſus e ab la ſua ſacratiſſima mare, que axi com ells foren guiats e guardats anant, vetlant, dormint e eſtant de les mans del rey Herodes, quels placia voler te recaptar gracia que ſies liberada de vergonya e infamia, e que totes les tues coſes ſien proſperades e aumentades en tot be, e ſies certa que obtendras tot lo que vulles: e nom torbes de ma deuocio. La donzella ſen torna al lit, e la Emperadriu entra en lo retret, e com conegue que la donzella era en lo lit e ſenti tocar la hora de la aſignacio, veſtis ſobre la camiſa vna roba de vellut vert forrada de marts gebelins: e uberta la porta del terrat veu ſtar a Ypolit ſtes per lo terrat per que no pogues eſſer viſt per neguna part: tingueu a molta gloria penſant que aquell guardaria molt la ſua honor. Con Ypolit la veu, ſi bes feya la nit molt ſcura, leuas preſtament e ana deuers ella, e donant dels genolls en la dura terra beſa li les mans e volia li beſar los peus. Mas la valeroſa ſenyora nou comporta, mas beſal moltes voltes en la boca, pres lo per la ma moſtrant li infinida amor, e dix li que anaſſen a la cambra. E dix Ypolit: Senyora, la majeſtat voſtra me haura de perdonar, que james entrare en la cambra fins a tant que lo meu deſig ſenta part de la gloria ſdeuenidora. E pres la en los braços, e poſa la en terra, e aqui ſentiren la ultima fi de amor. Apres ab grandiſſima leticia ſen entraren en lo retret, Ypolit moſtrant molta gran contentacio, donant li pau verdadera, ab alegre animo e geſt amoros li feu principi a vn tal parlar.