Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 248

CAPITOL CCXLVIII.

La comparacio de la vinya que fa Ypolit a la Emperadriu.

C

Onegut tinch que ab gran deſegualtat ſo amat de voſtra alteſa, per vos eſſer certa de la molta amor queus porte, com ſia tanta que paſſa mes del que ordena ma vida humana, e en aço me obliga la molta gentilea que en voſtra mageſtat tinch coneguda. Mas tinch me per deſert com pens en lo poch amor quem moſtrau, o poca contentacio que teniu de mi com axim dau comiat, car com pens en labſencia voſtra que nous veure axi com he fet en aqueſts benauenturats dies ſe cauſa dins mi vna ſtrema dolor inremiable. E per venir preſt al que vull dir, ne pren a la mageſtat voſtra axi com feu a vn home que era molt congoxat de cruel fam, axi com yo de amor: e anant per ſon cami perde aquell, e preuench en vna gran ſpeſſura darbres no podent de aquell loch exir fins al mati: e mirant a totes parts ſi veure poria alguna poblacio qui prop fos, e anant tot lo dia vila ni loch james pogue veure, e la fam que tenia era en tanta cantitat y tan ſtrema que ab fatiga gran anar podia: fon li forçat per la nit de aturarſe e pendre poſada en ſol de terra. Lo ſeguent dia, ſtant lo cel molt clar e net, ab lo major ſforç que li fon poſſible puja alt en vna montanya qui a poca diſtancia li era vehina, e veu vn caſtell luny: tingue ſon dret cami deuers aquella part ab ineſtimable fam que ab ſi portaua: e peruengut prop del caſtell, lo ſenyor daquell qui era vn caualler e ſtaua en vna fineſtra, veu de luny venir lome, e tingueli ſment de quina part venia ni hon anaua. Com fon prop del caſtell veu vna vinya ab molts rayms, dexa lo cami que anaua de vers lo caſtell e entra ſen dins la vinya. Com lo caualler loy veu entrar crida hu de ſos ſeruidors, e dix li: Ves preſtament a la vinya e trobaras alli vn home, guarda no li digues res, mas prente guarda que fa, e preſtament mo torna a dir. Leſtament en queſta lo ſeruidor fon tornat, e dix: Senyor, vos lo trobareu gitat en terra, e ab les mans pren los rayms ſens romprels del cep, e a moſſos los ſta menjant, e no cura de mirar ſi ſon verts ni madurs, axils ſe menja. Senyal es, dix lo caualler, que bons li ſaben: tornay e veges que fa. Lo ſeruidor fon tornat, e dix a ſon ſenyor: A grapades los cull e axils ſe menja. Dexal ſtar que bons li ſaben: tornay altra volta. Lo ſeruidor fon tornat, e dix: Senyor, ja nols menja ab aquella ſabor, ara pren los grans de quatre en quatre e de .v. en .v. Dexal ſtar, que encara hi troba ſabor. E altra vegada que hi torna, dix: Senyor, ja cercha los que ſon be madurs e poſals ſe en la boca, e menjas la molla de dins e lança la pellofa. Ab grans crits li dix: Ves, cuyta, e digues li que ixqua de la mia vinya, que ara lam tala tota. Tal demoſtracio fa la mageſtat voſtra, ſenyora, a mi que ſo entrat en aqueſta cambra, e menjaua los rayms a moſſos y a grapades de quatre en quatre e de .v. en .v., e lalteſa voſtra nom deya que men anas, ni del Emperador que degues venir ni entrar, ni reconeixer voſtres cambres: mas ara que menge los grans de hu en hu, me donau comiat e dieu me que men vaja: yo ſo content de obeyr lo manament de voſtra alteſa. Com Eliſeu hague hoyt lo parlar de Ypolit, li caygue tan en grat e feu ne tal rialla del plaer quey pres, que fon coſa de gran admiracio, per ço com tots aquels dies no lauien viſt poch ni molt riure ne alegrar fins en aquella hora que ab cara afable feu principi a tal parlar: Ypolit ſenyor, tant es lo plaer que he pres en lo que haueu dit a ma ſenyora, car conech com a home de bon ſentiment li haueu coneguda la calitat, per queus promet a fe de gentil dona que tots los dies de ma vida vos ſere tan parcial e fauorable com es Plaerdemauida a la Princeſa, e quant mes no de menys, e guardar vos tot lo dret voſtre que no ſia daltri, puix la bona ſort voſtra vos hi ha portat. E giras deuers la Emperadriu e ſuplicala humilment fos de ſa merce lo dexas ſtar, tant e tan baſtantment com a ell ſera plaſent. E la Emperadriu loy atorga per fer plaer a la donzella. Ypolit ſe leua del coſtat de la ſenyora e ana deuers Eliſeu, e abraça, e beſa la, e li feu infinides gracies de la gracia que per mija della hauia obteſa, e axi fon feta la pau. E ſtant un dia Ypolit en lo retret, la Emperadriu e Eliſeu ſtauen parlant dell. Dix la donzella: Com, ſenyora, tenint voſtra alteſa vn caualler per enamorat, conſentireu que ell ſtiga ab Tirant, e la mageſtat voſtra no baſta per ſoſtenir lo, e dar li de voſtres bens tant e tan abundantment que no ſaja amprar de negu? yo qui ſo vna pobre donzella me tendria per deſauenturada, que ſi tingues enamorat yo li ajudaria tant com me ſeria poſſible, encara quen ſabes enpenyorar la gonella per ſocorrer lo: quant mes lalteſa voſtra qui ſou tan gran ſenyora e tan riquiſſima: car les dones virtuoſes ſe deuen ajudar de ſos remeys. Dix la Emperadriu: Puix tu mo conſelles yo ſo contenta de fer ho, per be que aqueſts ſtrangers com los teniu molta amor els haueu dat de voſtres bens, van ſen, o tornen maſſa ergulloſos, o ſon diffamadors. No ſenyora, dix Eliſeu, que aqueſt no es tal, car de poca edat laueu viſt en voſtra cort. Hages ne tu les gracies, dix la Emperadriu, per ço que ell te ame mes. Ypolit hauia ſtat en lo retret .xv. dies, e vn dia ans de la ſua partida ſtant en la cambra e tenint Ypolit lo cap en les faldes de la Emperadriu, ell la ſuplica que cantas una canço per amor ſua, la qual cantaua ab molt gran perfeccio e de bona gracia. La ſenyora per fer li plaer canta un romanç ab baxa veu de Triſtany con ſe planyia de la lançada del rey March: e a la fi dix: Dona, reſtaras ſola ſens lo teu Ypolit. E ab la dolçor del cant deſtillaren dels ſeus ulls viues lagremes. Eliſeu per que no vengueſſen a noues de res que triſtor ni dolor portas, feu los leuar de alli hon ſtauen, e feu los entrar dins lo retret, e aqui ella pres les claus de les joyes e obri la caxa hon eſtauen: e la Emperadriu poſa preſtament la ma ſobre la cuberta perque no la acabas de obrir fins a tant que li hagues dit lo que dir li volia, e no tarda en fer principi a vn tal parlar.