Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 249

CAPITOL CCXLIX.

Com la Emperadriu ordena la vida de Ypolit.

N

O es licit a la tua caualleria que per mija algu ſies viſt ſtar ab negu altre: ſi de mi no tens ſeguretat aſſegurat de mi, car yo adore la tua perſona com a Deu de qui ſpere infinida gloria, e ſo molt contenta en deſpendre largament tots mos bens en tu en lo temps de ma enamorada vida, car la tua bondat e virtut en ſi ſtrema vida aporta. E perço vull ordenar de ton delitos viure ab .ccc. menjadors ordinariament en ta poſada, e façen de tu com de ſenyor, car los bens que la fortuna nos atorga yon tinch prou per a tu e per a mi. Ypolit dona del genoll en la dura terra, e feu li infinides gracies, e ſuplica la fos de ſa merce que axi improuiſament nol fes partir de la companyia de Tirant per dar ſilenci a la gent, pero paſſats alguns dies ell faria tot lo que la majeſtat ſua li manas. La donzella obri la caxa e pres un gran ſach de ducats que ab fatiga Ypolit los podia portar, que la Emperadriu hauia manat que li foſſen dats, e Ypolit ab gran difficultat los volgue pendre. Apres la donzella trague de la caxa mil e .cccc. grans de perles molt groſſes e de ſingular luſtre, e pregal que per lamor ſua ſen brodas vnes calſes de rayms, e los grans foſſen de perles, puix per cauſa dels rayms la pau era ſtada feta. E venint la nit que lo Emperador e tots los del palau ſopauen, Ypolit iſque del palau, e no ana a la poſada de Tirant, ſino de vn mercader ques nomenaua miſſer Bartholomeu Eſpichnardi, e feu ſe aqui portar drap de brocat vert, e feuſe fer vna roba deſtat forrada de marts gebellins, e feu ſe brodar les calſes que la donzella lauia pregat. Com hague ordenades totes ſes coſes parti ſecretament de la ciutat e anaſen a Bellſtar en eſcuſa de veure los ſeus caualls, e dona a ſentir a Tirant com ell era alli, e que eren paſſats .x. dies que nos ſentia ben diſpoſt per venir a la cort. E lo miſſatger quey trames feu tan diſcreta relacio, que Tirant e tots los altres hi donaren fe. Com Ypolit ſabe que les ſues robes eren acabades, parti de Bellſtar e porta ſen vn cauall molt leuger. Con fon en la ciutat veſtis la roba de brocat, e calſas les calſes brodades, qui eren molt viſtoſes e de bona gracia obrades, que moſtrauen los pampols e los rayms. E la Emperadriu e la Princeſa eren en la poſada de Tirant, e com Ypolit entra dins lo pati e veu totes les dames per les fineſtres, feri lo cauall dels ſperons e contornal alli moltes voltes. Com fon deſcaualcat puja alt en les cambres e feu reuerencia a la Emperadriu e a totes les dames, e no ſoblida a ſon meſtre Tirant, e demana li del ſeu mal: e ell li reſpos ques ſentia molt be, que dos dies hauia que era anat a la ſgleſia per hoyr miſſa. No es coſa de poder recitar la gran contentacio que la Emperadriu tingue de la viſta de Ypolit, e dix li: Lo meu fill, yo deſige ſaber la diſpoſicio de ta vida, e ſi eres ab aquell fill meu primogenit aquell mati que yo ſtaua en lo repos del meu plaſent dormir. E dient aqueſtes paraules no pogue detenir que dels ſeus ulls no deſtillaſſen viues lagremes, e Tirant ab los altres acoſtaren ſi per aconortar la. E en aqueſt cars entra lo Emperador per la cambra ab molts cauallers, e com la veu de tal diſpoſicio li dix: Digau, ſenyora, aqueſt es lo conort tan afable que vos donau al noſtre Capita? donam de parer que ſeria major raho que de altre deport lo feſtejaſſeu que no de lagrimes. Senyor, reſpos la Emperadriu, la intrinſeca dolor enemiga de la mia corporal vida continuament atribula la mia lacerada penſa, e lo meu cor inceſſantment plora gotes de ſanch, car ara que he viſt a Ypolit mes redoblada la dolor hauent recort de aquell plaſent mati que la majeſtat voſtra vench ab los metges quem tolgues aquella gloria que yo en aquell cars contemplaua: ab tal dolçor deſijara finir ma vida, car no ha en lo mon millor mort que morir en los braços de aquella perſona que hom ama e vol be. E puix aquell que tant he amat no puch hauer (pres per la ma a Ypolit, e dix) aqueſt ſera en loch de aquell, e prench a tu per fill, e tu pren a mi per mare. E no es coſa en lo mon neguna que a mi ſia poſſible de fer que yo no la faça: per amor de aquell qui ſobre tots en ſtrem yo amaua vull amar a tu, puix ne eſt merexedor. Tots ſe penſauen queu digues del mort fill, e ella deyau de Ypolit. E apres ella hague recitat tot lo ſomni ſegons damunt largament es ſtat referit, lo Emperador ſen ana ab totes les dames, e la Emperadriu no comporta que negu la portas de braç ſino Ypolit. Ara lexem ſtar les feſtes que ella continuament feya a Ypolit e molts donatius que li feya en preſencia del Emperador e de molts altres, e no volia dinar ni ſopar que no li ſtigues de prop, e tornem a Tirant que fa de ſes amors: car continuament ell no perdia hora ni punt en ſolicitar paraula con ne tenia diſpoſicio, e daltra part ab letres que li trametia, e Plaerdemauida qui no ſoblidaua. Con Tirant ſtigue be de la cama anaua ſouint al palau ſens ajuda de negu, ſino que los metges no li donauen tanta licencia com ell volguera. E lo Emperador ſouint los demanaua dins quants dies lo darien per guarit, que la cama fos ben reforçada per poder partir. E ells li deyen que molt preſt ſeria en bona diſpoſicio per caualcar. Sabent Tirant quant era ſolicit lo Emperador de la ſua partida ſtaua ab gran congoxa com no podia ſon cor complir o almenys reſtas en algun apuntament ab la Princeſa. La ſtrema paſſio que la Viuda repoſada portaua ab ſi fins en aquella hora no ſe era manifeſtada: car com per paraules dites per lo Emperador, ella ſentis que la partida de Tirant deuia eſſer molt preſta, penſa ſi ab les ſues paliades paraules poria induir a Tirant de anar ſen ab ell al camp en ſcuſa de ſeruir lo: e ſi aço no podia obtenir, ab lo ſeu enteniment diabolich que tenia dellibera de ſembrar en la cort de vna molt bona lauor quis nomena zizania meſclada ab mala voluntat per que millor ſplet ne pogues exir. Ana ſen a la Princeſa e dix li: No ſabeu, ſenyora, com Tirant me ha dit com exiem de miſſa, que volia molt parlar ab mi per gran util e profit meu? e yo li reſpongui que ſeria molt contenta ſi la majeſtat voſtra men daua licencia, e que yoy penſaria, e ſis podia fer ho faria de bona voluntat. E donam de parer que aço no es pus ſino que ell veu la ſua partida molt preſta, e volria ſperimentar ſi poria cometre alguna infidelitat ab voſtra alteſa: leuant aqueſt compte que ſi la encerta be ſta, e ſi la erra axi com feu laltre dia partir ſen ha, e paſſat lo riu no tendra recort de vos. Car axi mo dix laltre dia que tal era la ſua condicio, ab grans rialles que mo deya com ſi de la ſua boca ixques alguna gran virtut que hagues feta, que ell a mi totes coſes me diu vullas ſien de be o de mal. E tal home com aqueſt nous deu plaure per bellea ni menys per bones coſtumes, car les ſues mans a tota traycio ſon diſpoſtes, ſino ateneu al atreuiment que laltre dia feu: Deu lon premia ſegons ſos merits. E diu mes, que per amor de dones no deu home pendre armes ni deu lexar lexercici de aquelles per bella donzella quen lo mon ſia. Ell parla com a prom, mas no com a caualler enamorat, car los glorioſos fets de les armes dignes ſon de renom e fama, car tots ſon ſtats fets o la major part per dones. Donchs façam axi, dix la Princeſa, parlau ab ell, e vejam ſi te alguna traycio al cor: e vos me donau bon conſell que yom dech ara guardar molt dell. Empero, ſenyora, dix la Viuda, es de neceſſitat, per que yol puga deſcobrir a tot mon plaer, no ixcau de aqueſta cambra fins que yo torne. La Viuda ixque en la ſala, pres vn patge, e dix li: Digues a Tirant que la ſenyora Princeſa ſta aci en la cambra de parament, e te gran deſig de parlar ab ell: ſi volra venir ſera a ſon plaer, o li faça perdre la ſperança que te. Lo patge preſtament loy ana a dir. Com Tirant ſabe que ſa ſenyora lo trametia a cridar que per ſon delit degues venir, no ſpera negu que ab ell anas. E la Viuda que tenia bona guarda quant vendria, com lo veu en la cambra de parament feu demoſtracio que en aquell punt exia de la cambra de la Princeſa, e acoſtas a ell, e feu li gran reuerencia e honor, e, dix li: Leſperit maligne de la Emperadriu en aqueſt cars ſen ha portada la Princeſa dins en la cambra, e ſtauen aci parlant de moltes coſes: yo digui li fos de ſa merce trametes per vos, car axi com Jeſucriſt illumina los ſeus apoſtols, axi illuminau vos a totes quantes ſon com entrau per aqueſt palau, e la hora que vos ne partiu totes reſtam triſtes e adolorides. E ja Deu nom done alegria del que li demane, que com vos veig la mia anima per triſta que ſia ne reb molt gran conſolacio en veure la voſtra plaſent viſta, e en aquell punt ſe parteix de mi qualſeuulla manera de enuig e triſtor qui tinga: e ſi jo nous dich veritat, en lo pas de la mia fi no puga reconexer Deu. E per quant ma ſenyora me ha manat que yo vingues aci per tenir vos companyia fins a tant que la Emperadriu ſen ſia anada, e par me que bens porem ſeure fins que ſa alteſa vinga, perço com no volria que la voſtra cama per cauſa mia ſe agreujas de res. Aſegueren ſe en leſtrado, e Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil.