Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 250
CAPITOL CCL.
Rahonament que fa Tirant a la Viuda repoſada.
R
eduhint vos a memoria, ſenyora, lo que ara me haueu dit, la conſolacio que vos en ma viſta preniu, e que per mi es illuminat lo foſch palau de la mia deeſſa, yous ho tinch a molta gracia del quem dieu: per be que conech que la mia triſta ſort no conſent que puje al terç ni al quart graho de la ſcala. E ſi egualment lo voſtre voler poſſehis, la honor e los bens vos volria hauer dats, e negu mes de mi benauenturat dir nos poria. E penſant, ſenyora, que los prechs que a noſtre Senyor puch referir, e apres a vos, que per mija voſtre obtenir pogues la ſalut mia, per tant benefici com per vos me ſeguira de ma treballoſa vida remeyat deſcanç aconſeguir, e de tal remey eſſer vos molt obligat: car de la paſſio qui fora penſaua eſſer, ara veig en mi molt mes aumentar. E ſi la fortuna me era proſpera en fer me atenyer tant de be quant de vos ma vida ſpera, e lo atreuiment vull me ſia leuat e de no voler pus ab vos contendre, mas a la bona voluntat queus tinch ſatiſfare recitant vos de vn mercader vn exemple, qui era nomenat Gaubedi, anant per mar, lo qual era partit de aquella gran e magnifica ciutat de Piſa: e nauegant per les mars de Spanya tot lo ſeu cabal e ſuſtancia hauia poſat en un barril de jochs de nayps penſant que ab aquell arribaria a port ſaluador, e que la ſua mercaderia vendria en gran aument de la ſua ſubſtancia: e aplegant en les mars del Royne prop lo port de Aygues Mortes, en la ſcura nit la nau toca en un ſcull de roca que tota ſobri. Tots los mariners ab la ſperança perduda ſe lançaren en mar per reſtaurar la vida. Aqueſt pobre mercader penſant en reſtaurar mes lo barril que la vida, deualla ſots la coberta e veu la nau mija daygua que ſen entraua a fons: ab gran fatiga e major perill trague lo barril de la ſua mercaderia, lanſal en mar y ell apres dell, e afferras ab lo barril per poder lo traure en terra: e tant ſforç no feu, que dues o .iij. voltes perdent e cobrant lo barril penſa perdre la vida. A la fi a mal grat ſeu lo hague a deſemparar: e anant per aconſeguir a terra, ab tota la ſperança perduda de recobrar ſon barril, encontras ab vna gran caxa, e per lo gran treball axi de la mar com del perdut barril li fon forçat de ſoſtenir la ſua perſona en la caxa, e a poch inſtant la mar los lanſa en terra. Lo aflegit mercader aſſegut ſobre la caxa feu aqui grans lamentacions, dolent ſe de la perduda mercaderia dels nayps, e trobant ſe nuu, ſens camiſa, deſijaua mes la mort que la vida. Com per bon ſpay ſe fon lamentat, partis de la caxa com a home deſeſperat e ana dos tirs de balleſta, e penſant en lo menys dan torna a la caxa per veure ſiy hauria alguna coſa de ques pogues veſtir: e rompent aquella troba moltes robes de brocat, e de ſeda, e molts gipons, e calſes, e tot lo ſol de la caxa cubert de ducats, e de fermalls, e de moltes pedres precioſes, que valia tot vn infinit treſor. Si be, ſenyora, aço ſia poca gloria a la ſtima del voſtre valer, dich vos ab pura veritat que en ſemblant loch me vull ſots ſcriure yo eſſer la caixa, e perdent vos lo barril ſereu proſpera e benauenturada en aqueſt mon. E ans que de vos haja reſpoſta vos prech porteu aqueſta cadena per la amor mia, perque mirant aquella ſiau en recort de mi qui deſige fer molt per vos. No tarda la Viuda daurada de fer principi a vn tal parlar.