Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 251

CAPITOL CCLI.

Reſpoſta que fa la Viuda a Tirant.

P

Er no reſtar en tal penſament ſo forçada reſpondre al voſtre dir, car lo darrer terme de voſtres paraules yo bel entench: mas preſumeſch deſcanſar la mia lengua, e poſar en repos la ſtima de ma honor en vn ſepulcre ſecret, per ço com ara entre ſperança e temor fa duptar la mia lengua en dir lo contrari del que en altre temps ha dit: e per ſatiſfer a voſtra demanda vos dich e ſuplique ſi amau la voſtra vida e honor, que tragau lo peu de tan deſauenturat lindar e tan perillos pas en que ſta. Car yo tinch gran dupte nous tolguen la lum de la voſtra vida, que veig vos embolicat en lo fanch de perpetual dolor, car no es negu que ignore lo voſtre mal de la cama com ſes ſeguit, e perque la neceſſitat requir de no deſcomplaureus ne enujar vos per cauſa de la guerra, diſſimullen e fengexen no ſaber ne res, e ſi ells tenien ſeguretat de pau Carmeſina ſeria la primera quius portaria al corral de perpetual e amarga dolor. E tan poch es lo voſtre ſentit que no baſteu a conexer les pratiques vils e deſoneſtes que en aqueſt palau ſe mantenen, es ginyen e traƈten? pero com me par coſa molt odioſa e abominable yo noy conſentiria per res, e per cauſa de aço ſo mal volguda, car yo ſe certament que vos no ſou amat ſegons ſou merexedor. E ſi voleu queus dure voſtra bella enamorada cercau la que ſia leal e verdadera, e de bona diſcrecio, e ſiu podeu fer que no ſia de major ſtament, ni ſuperba, car diu lo bon exemple verdader que la bona companyia feta entre dos ſe deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoſes obres. Digau, no ſeria millor per a vos amar dona qui fos deſtra en lart de amor, honeſtiſſima encara que no ſia verge? aqueſta vos ſegura per mar e per terra en totes les parts hon vos ireu, axi ab guerra com ab pau, e en les voſtres tendes vos ſeruira de dia e de nit, e aqueſta james no penſara ſino com pora contentar la voſtra virtuoſa perſona. Digau, ſenyora, dix Tirant, ſi Deu vos done honor, qui es la dama qui tan aſſenyalats ſerueys me fes com vos dieu? O triſta de mi, dix la Viuda, e no he dit prou? per quem voleu donar mes pena de la que tinch? no vullau diſſimular lo que tan clarament enteneu: e yom ſo ſforçada atenyer en aqueſta millor part hora diſpoſta per que ma dolor vos fos manifeſta, no per mija de negu, mon mal qui tant de temps celat he tengut de aquell adolorit dia que en aqueſta ciutat vos entras: e donam de parer que prou clarament vos he deſcuberta ma intencio, e bes deu tenir per benauenturat tal caualler qui per gracia tal do li es atorgat. No tarda Tirant en fer li ſemblant reſpoſta.