Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 252

CAPITOL CCLII.

Reſpoſta que feu Tirant a la Viuda repoſada com lo requeri de amors.

P

Er ſatiſfer a voſtra demanda dellibere reſpondre a les voſtres gracioſes paraules, e tinch enuig com no puch ſuplir en aquelles per eſſer acompanyades de tanta amor: e ja lo meu ſperit nafrat de tan enamorada vida no ſta en libertat mia poder ho fer, com tinga catiuat lo franch arbitre: e poſat cars queu tentas de voler ho ſperimentar, los cinch ſenys corporals no mo conſentirien. E per vna poca de abſencia que faça combaten tan fort ma penſa, que ſols lo penedir mes en mi no habita: e ara ſe que es amor, que de primer nou ſabia. Quim lunyara de ſa alteſa, lunyat lo veja de tot be, e per no mes atribular la mia fatigada penſa, vos prech, ſenyora, vos placia poſar tot lo penſament voſtre en altre caualler, perço com ne trobareu infinits de major ſforç e virtut, de dignitat e ſenyoria que no ſo yo. E parleus ab tota veritat, que ſi yo hagues poſat mon voler en vos axi com he en aquella qui del mon mereix portar corona, nous poguera per res fer ofenſa neguna. E de aço me deueu ſentir grat, car ſi altri fos, per vos eſſer tan gentil dama, vos porien molt prometre e poch donar, e del blanch vos farien groch per que en loch apartat pogueſſen hauer noticia de voſtra gentilea. E pens qui a vos amas eus dexaua per altra ab paciencia comportar nou porieu: pero en vos conech moltes virtuts que ſou digna de molta lahor, car ab honeſtat ſingular haueu ſubjugats los vicis ſeguint les virtuts: e no li dix mes. No tarda la Viuda ab ſforçat animo pintar ſemblants paraules.