Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 253

CAPITOL CCLIII.

Replica la Viuda al parlar de Tirant.

N

O he temptat de egualar les leys diuines ab les humanes, e ab gran fatiga podia regir la mia lengua per yo eſſer ignorant del que ignorar deuia, ço es per ſaber clarament lo fet, ſi vos tenieu pes e meſura en voſtra beniuolença, e ſiu feu guanyareu premi ab merit de propia virtut. Mas tot lo que yous he dit no es ſtat pus ſino prouar vos de paciencia. E per que conegau, ſenyor Tirant, quant vos deſige ſeruir, que ab la mia induſtria vos faça venir a noticia de totes les coſes que ignorau, e que en los fets de la Princeſa no ſiau decebut en voſtra opinio, com ella ſe ſia deſpullada de tota pietat, e de la honor ſua, de ſon pare e de ſa mare, no guardant dret ni enuers, ſabent ella vn caualler axi valentiſſim e virtuos com ſou, e molts altres qui della ſon enamorats, poguera ſos apetits honeſtament complir. Mas lo peccat per ella comes, e comet caſcun dia, los cels, la terra, la mar e les arenes ſen abominen. E com la benignitat de noſtre Senyor permet e no poneix preſtament vn tan nefandiſſim crim de adulteri! que ſi vos ho ſabieu com yo se li ſcupirieu en la cara, e apres a totes quantes dones ſon en lo mon per cauſa della. Mas per que vull ab tan ſuperflues paraules encarir crim de tan gran legea? La feredat deix ſpantable crim planament rahonada tanta de admiracio porta ab ſi que es impoſſible de dir, e no poran ſens gran alteracio los quiu hoyran dormir ni menjar repoſadament. Apres quen ſon ſeruey molt temps de mon adolorit viure deſpes tenia, mos canſats penſaments de dol ſe ſon veſtits, e perço ma dolor no conſent que eternament ho cobre. Una error es la qual moltes voltes es cuberta ab diſſimulacio de honeſtes paraules, e les males alegren ſe de ſon peccat. Es ver quey ha moltes maneres de peccats, vns ſon venials, altres ſon mortals, pero aqueſt es axi gran que ja la mia lengua canſada de molt parlar nom dona ſforç de poder ho recitar. Cert es la ley mana que les dones ſeruen honeſtat, e ſi nou fan que reben punicio, e majorment les caſades: e ſi lo peccat ſe comet que al menys no ſia ab home fora de la ley, car lo peccat quis comet contra la ley es molt abominable a Deu, e es mes leig a les donzelles. Empero ſi la Princeſa volra dir ella eſſer ſtada decebuda per ignorancia ſots color de be, e diga que no te culpa e no ſia ſenyora de ſi, tal raho no ha loch: car les coſes que ſon de publica infamia de deſoneſtat negu no les ignora, e perço ſon donades a les donzelles virtuoſes dobles honors, e penes en lo contrari del que fan. Car lo principi de la virtut en noſaltres luu, e los vicis preſtament ſon publichs a totes gents: perço ſi vos me volreu creure apartau vos della lo mes preſt que poreu, que ſera molt loable coſa per a vos, com ella ſe ſia enbolicada ab lo Lauſeta ques nomena ſclau negre, comprat e venut, moro per ſa natura, ortola que lort acoſtuma de procurar. E tot lo que yous he recitat no penſe la ſenyoria voſtra que ſien faules, car ſi men deueu hauer grat eu teniu ſecret, ab los voſtres ulls corporals vos ho fare veure: oblidant ſe lo nou abit de virtut, dexant la companyia de reys, duchs e grans ſenyors, lonch temps ha quem fa viure ab aqueſta tan ſtrema pena. Pero aço no es coſa que la mia lengua degues recitar, ſino que la gran deſoneſtat que comet me força dir ho, car per molt que lin diga ſtar no ſen vol. E laltre dia ſe ſenyia ſobre viu: e queus dire deſta ventura? ja la ſua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plaſent, e la nit li paria vn any: e jatſia ella dolor ſentis, lo meu cor lamentaua, la color era abſentada de la ſua cara, magrea hauia debilitats los ſeus membres: quantes e de quines erbes ſo anada a cullir, e ab ardida ma les hi he poſades per deſtroyr lo prenyat del ſeu ventre de molta infamia digne! Ay triſta, que lo meſqui es punit per lo meu peccat! e lo ſeu cors no ſoterrat, ſino per lo riu auall ha fet ſon viatge. Que podia yo altra coſa fer que millor fos per que tal net no peruengues dauant la viſta del Emperador ſon aui? Ella pren lo delit, ſi dir ſe pot, e yo porte la culpa, e per aço coue a mi queus ho diga per que nous vullau del tot perdre, neus vullau ofegar en terbola baſſa de oli pudent. Les altres coſes celare per no eſſer prolixa, e volria vos qui teniu lo ceptre de la juſticia li donaſſeu condigna pena per apartar la de tan gran defalt. E yo moltes voltes li dich: Filla mia, ara es temps de reſeſtir a tan gran mal, lança de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e ſegura reſtaras e vencedora: e pots veure, ma filla, ſi lalteſa del parentat teu, e la fama de la virtut tua, e la flor de la bellea, e la honor del mon preſent, e totes les altres coſes que a donzella de tanta dignitat pertanyen te deuen eſſer cares, e ſobre tot la gracia de vn tal enamorat quit deſija mes ſeruir e amar com a muller que a totes les dones del mon, e per aqueſt negre perdrel deſiges: car plaure not deu, e pens que de aci auant not plaura ſi ſauia eſt, majorment ſi ab tu matexa te conſelles: donchs oblida los falſos delits permeſos a la ſutze ſperança, lanſa los fora de tu. Dich vos, ſenyor Tirant, noy val res per molt que li diga: ſol miracle de Deu ſeria ella ſen pogues ſtar, e ja de aqueſta hora auant negun penſament de be pora hauer loch en ella. No tarda Tirant ab tota la malencolia que tenia en fer principi a vn tal parlar.