Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 254

CAPITOL CCLIV.

Replica Tirant a la Viuda, ignorant la ſua maldat.

O

eſcura ſeguedat de aquells qui deſordenadament amen! ab quin animo, ab quina ſolicitut e diligencia treballen! enſemps lanima e la vida perdre! O animoſa temor de aquells qui recelant temen los perills de vicios morir e viure, e ab inuencible e diſcret animo per lo regne del cel la vida abandonen! Aqueſtes paraules, ſenyora Viuda, me ſon entrades en lo miſerable cor, em donen majors penes que james ſenti: e es ſtada la primera hora que tals dolors ſien cauſa de mes agreujar la vida mia: mas daci auant per lo deſorde que referit me haueu, ſi viſch, tota la vida mia paſſare ab infinides lagremes, e encara que per mi no acoſtumades ſien, tots los meus dies ſeran ſens conſolacio. E en aqueſt punt mil maneres de penſaments corren per la mia penſa, e quaſi tots determenen en vn, ço es que puix ella ama a altri, yo do ſenyal de ma perſona lanſant lo meu cors de aqueſta torre auall, o en la profunda mar ab los pexos fes companyia: per queus prech, virtuoſa ſenyora, vos placia que los meus ulls vegen la mia dolor, car yo no daria fe neguna en paraules que ſien tan contraries a natural raho, car tinch per impoſſible que lo ſeu cors celeſtial poſas la ſua bellea en libertat de vn ſaluatge negre, e tot hom conexeria que la bellea de ſa majeſtat ſeria miſerable do per a qui virtuoſament viure deſija. O tu, ſenyora Princeſa, hon repoſa ara lo teu penſament? vina e hoyras lo que dien de ta alteſa: yo nou crech, ni Deu mo dexe creure que tal defalt pogues fer dona qui gens eſtime ſa honor, ni tal coſa li paſſas per la penſa, mas lo teu cor ſentit alla hon es ſent lo que dien de ta alteſa. O ſenyora Princeſa, tu ſola eſt la beatitut mia! E dels pits de Tirant vn ſuau ſoſpir ſorti que acompanyat venia de aqueſtes paraules: Oh piadoſa fe! oh reuerendiſſima vergonya! oh caſtedat e pudicia ineſtimable de les honeſtes donzelles! qual perſona pot eſſer en lo mon quit vulla o puga per parenteſch de ſanch o per acoſtada amiſtat te ame axi com yo? mal creus ſi axi creus vanament que negu te ame axi com yo: donchs ſi yo mes te ame, mes pietat merite. Calla e no volgue mes dir, e la repoſada Viuda fon poſada en gran penſament perque Tirant no hauia dada plena fe en les ſues fiƈtes paraules. E ſtant ells en les deſus dites rahons entra per la cambra lo Emperador, e veu alli a Tirant, e pres lo per la ma, e entraren ſen en vna cambra per parlar ſobre los fets de la guerra. La Viuda reſta ſola, e pres ſe a dir en ſi: Puix Tirant no ha dat fe en les mies paraules, no ha loch lengan qui hauia principiat: pero yo fare tant que yol fare venir al que deſige, encara quen ſapia dar la pura anima al diable per exir ab la mia intencio, car en altra manera no tendria cara ab que pogues james venir dauant ell: e ſeria poca admiracio que ell nou digues a la Princeſa, e yo en aqueſt cars reſtaria ab la maldat. Mas vull yo ſperar aci fins que ixqua ab lo Emperador del conſell, e pres ſe a dir: O antiga ira, ſies certa hon que vages yot ſeguire proteſtant que ſera tota pietat a part poſada, e yo procehire en la benauenturada obra ja per mi començada per que no perda lo premi e virtut de la mia glorioſa fama: doncs per que tant tarde, que dubtar no dech en res? car poderoſa e deſtra ſo pera cometre ſemblant maldat, e major que no aqueſta: e altra coſa nom dol per dar compliment a mon delit com dies ha no comenci a fer vn tan ſingular aƈte. Ab gran furia ſen entra en la cambra hon la Princeſa era, e ab fengides rialles li moſtra la cadena dor que Tirant li hauia dada, la qual paſſats .x. marchs peſaua, e dix li: Si vos, ſenyora, veſſeu la ultima voluntat ſua admirada neſtarieu, e ſi yo volia conſentir en la ſua gran culpa que vol cometre, que vol fer adobar vna galera, e de nit per força queus prenga, e vol vos portar en la ſua terra: e tot quant diu lin pren axi com aquell qui te la boca plena daygua e bufa al foch, e penſa enſendre lo, e apagal ab laygua: fengint e dient ſemblants paraules quaſi a manera de burla. La Princeſa qui veu ques burlaua de Tirant pres hi molt gran enuig en ſi matexa, partis de alli, e entraſſen dins lo ſeu retret. Comença a penſar molt en Tirant per la gran amor que li portaua, e los grans donatius que daua a les ſues donzelles per cauſa ſua: e ella com penſaua en la ſtrema amor que ella li portaua, cauſaua en ſi molts penſaments e amargues dolors. Com hague molt penſat ligas, e exi en la cambra de parament per parlar ab Tirant e per fer li feſta perço com ſabia que molt preſta deuia eſſer la ſua partida per anar al camp. La repoſada Viuda ſpera a la porta del conſell a Tirant, e dix li: Senyor Capita, yom volria aſſegurar de voſtra merce que a burles ni a deueres lo que yous he dit en gran ſecret nou ſabes ma ſenyora la Princeſa, car no paſſaran de les hores .xxiiij. que yous ho fare veure de voſtres propis ulls. Senyora Viuda, dix Tirant, axous haure yo a molta gracia que mo façau veure: e perço que de mi ſiau ben ſegura vos promet per lo benauenturat lo ſenyor ſant Jordi, lo qual yo en nom ſeu la honor de caualleria tinch, de no dir ne res del quem haueu dit a perſona del mon. Lemperador fon ſe girat, veu la Viuda, e li dix: Anau preſtament, e digau a la Emperadriu e a ma filla que de continent vinguen al ort, que alli les ſperare. E molt preſtament totes les dames foren hon era Lemperador, e aqui parlaren de moltes coſes, e com Lemperador hauia trames al camp per que vengueſſen dos milia lançes per acompanyar al Capita. La Princeſa com hoy dir ſemblant noua ſtigue tota alterada, moſtrant lo cap li feya mal, e dix: Ja per aço no ſtare, per be que lo Capita ſia aci preſent, nom deſligue dauant ell. Leuas tot lo que tenia al cap, e reſta en cabells los mes bells que james donzella tingues. Com Tirant la veu ab tanta reſplendor, eſtaua admirat, e dobla li lo voler. E ſtaua deuiſada aquell dia la Princeſa ab brial de domas blanch, e ſobre lo brial portaua vna tauardeta qui era de tela de França, e totes les coſtures eren de trenes dor molt amples: en aquell cars moſtrauen les ſues mans barallar ſe ab la cordonera del ſeu brial, deſcordant ſe a gran preſſa, moſtrant grandiſſima congoxa, paſſejant ſe ſola per lort. Lemperador li volgue demanar de ſon mal, e ſi volia los metges vingueſſen. E ella reſpos que no: que lo meu mal no fretura de metge ne medecina. En aço la Viuda repoſada leuas de alli hon seya, e pres vna companyona ab ſi, e dos ſcuders per que la acompanyaſſen, e ana a caſa de vn pintor, e dix li: Tu qui eſt lo millor qui ſia en lart de la pintura pories me fer a ma voluntat vna cara encarnada, qui fos ſobre cuyro prim negre poſada, qui fos tal com lo Lauſeta, ortola del noſtre ort, ab pels en la cara, vns blanchs e altres negres? car ab gomes ſe poran be tenir, e perço com ſom prop de la feſta del Corpus Chriſti, volria fer aquell entrames, ab guants en les mans, perço que tot moſtras eſſer negre. Senyora, reſpos lo pintor, ell ſe pot ben fer, mas al preſent yo tinch molta faena: pero ſi vos me pagau be, yo contentare la voluntat voſtra, que dexare tot lo que tinch a fer per que vos ſiau ſeruida. La Viuda ſe poſa la ma en la boſſa e dona li .xxx. ducats en or per que anas be, e feu lo propiament tal com era Lauſeta. Com la Princeſa per bon ſpay ſe fon per lort paſſejada, veu lo Lauſeta que ſtaua adobant vn taronger, perço com ell tenia carrech de adobar lort, e aturas a parlar ab ell. La Viuda, la qual era ja tornada, ſtaua mirant a Tirant, e feu li ſenyal que miras a ſa ſenyora com parlaua ab lo negre Lauſeta: e Tirant ſe fon girat que ſtaua al coſtat del Emperador, e veu la Princeſa ſtar parlant a grans rahons ab lo negre ortola, e dix en si: O de aqueſta mala dona reprouada de Viuda, encara fara ab ſos falſos ginys fer me creure lo quem ha dit eſſer ver! e per molt que ella faça ni diga no es preſumidor que tan gran defalt la Princeſa fes, e yo per res fe noy daria ſi de mos ulls no era viſt. En aço Lemperador crida vna donzella, e dix: Vine Praxidis, que axi hauia nom, ves a ma filla, e digues li que cride al Capita, e diga li que ella lo prega que ell dega preſtament partir per anar al camp: car moltes vegades ſeſdeue que los cauallers jouens fan mes per les donzelles que per hom mateix. E la Princeſa reſpos queu faria, puix ſa majeſtat loy manaua. Con hague ſtat per bon ſpay parlant ab lo Lauſeta dels tarongers e de les murteres, torna en ſon deport paſſejant ſe per lort, e com fon endret del Emperador crida a Tirant, e dix li com ſtaua tota canſada, e que la prengues de braç, e axis paſſejarien per lort. Sab Deu Tirant quanta conſolacio pres com la Princeſa de tal ſocors lo hauia amprat: e com ſe foren vn poch lunyats, Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil acompanyades.