Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 256

CAPITOL CCLVI.

Reſpoſta que la Princeſa fa a Tirant.

D

Escriure nos dexen les paſſions ab que amor la mia atribulada penſa turmenta, car la fi de vn mal es a mi principi de altre. E yo per amor ſo dita benauenturada, per no conexer les mies miſeries, e paſſe treball en vans penſaments per ornar la mia jouentut, e paſſe penitencia del mal que no he fet: car la paſſio que aram dona amor no mera acoſtumada, ni menys los treballs que la mia anima ara poſſeheix, e per ço que los meus mals hagen fi, e la mia penſa repoſada ſtiga ab major repos, ab paraules de preſent aſſegurare la tua demanda: donam la tua ma dreta, e ajuſtare aquella ab la mia. E com les mans foren ajuſtades, dix la Princeſa: Perque aço ſia verdader matrimoni, dich yo ab paraules de preſent: Yo Carmeſina do mon cors a vos Tirant lo Blanch per leal muller, e prench lo voſtre per leal marit. E les matexes paraules dix Tirant, o ſemblants ſegons es acoſtumat. Apres dix la Princeſa: Beſem nos en ſenyal de fe, puix ſanƈt Pere e ſanƈt Pau ho manen, los quals en ſemblant cars facen teſtimoni de veritat: e apres en nom de la ſanta Trinitat, qui es Pare, e Fill, e ſanƈt Sperit, te done plena poteſtat que faces de mi com de muller qui es companyona del marit. E done la fe als ſanƈts jurats ſanƈt Pere e ſanƈt Pau, e ab aqueſta ſperança de ſeguretat pots creure que tens en mi muller e caſtedat. E jur te per los ſanƈts nomenats, que tant com ſeran los teus dies e los meus de no deſconexer la tua perſona per negun altre home qui en lo mon ſia, et ſere toſtemps leal e verdadera ſens macula alguna. Tirant ſenyor, no dubtes en res del que te dit, car encara que alguna vegada me ſia moſtrada cruel contra tu, no vull que tingues crehença que leſperit meu no ſia ſtat toſtemps conforme ab lo teu: e toſtemps te amat e contemplat en loch de vn deu, e ſet ben dir que axi com augmente en edat augmente en amor. Mas temor de infamia me fa guardar la honor de caſtedat, la qual deuen guardar molt les donzelles e dubtar, perço que ab puritat puguen aplegar a talem de benediccio, e axi la vull yo guardar tant com a la tua ſenyoria ſera plaſent. E ara es ates lo temps que poras hauer plena noticia de mi ſit ame, car de huy auant yot vull dar premi del amor quem has portat: perque repoſa ab bona ſperança, yot clam merce, e la mia honeſtat vulles hauer per tan cara com la tua vida. Entre tots los mals lo que mes me atribula es labſencia que per alguns dies tendre de tu, e perço no tinch alegria per moſtrar te la infinida amor a la qual juſtament lo teu merexer me obliga, e perço ſperare temps en lo qual ſens temor yot puga moſtrar com tinch en poch ma vida. Calla, e no dix mes: mas Tirant moſtrant eſſer molt content del bon conort e gracia ſingular que de la Princeſa obteſa hauia, ab cara afable e geſt humil li dix paraules de ſemblant ſtil.