Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 257

CAPITOL CCLVII.

Com Tirant pres jurament de la Princeſa que li compliria lo matrimoni.

E

N alegria de goig inefable fon poſada lanima de Tirant com ſe veu en cami per poder poſſeyr la corona del Imperi grech per mija de les nouelles ſpoſalles, vehent que la excelſa ſenyora ab tanta liberalitat e amicicia li hauia volguda moſtrar la infinida amor que li portaua, e ab verdadera fe e ſancer ſperit lo hauia traƈtat. E Tirant tenia lo mon en no res per hauer lo a conquiſtar ab aquella gloria que ſentia: e tenint gran deſig de poder ho manifeſtar a ſon coſingerma Diafebus, duch de Macedonia, ſtimant que axi com ell a caſcuna perſona deuia plaure la contentacio que ell tenia. E encara per major ſeguretat ſua pres vn reliquiari que ab ſi portaua, en que hauia del lignum crucis hon lo Fill de la caſta donzella hauia poſades les ſues precioſes ſpatles, e feu hi poſar les mans a la Princeſa, conjurant la com ella ab pura fe e ſancera intencio demanaua lo matrimoni. E ella ab molta alegria feu lo jurament, e Tirant li dix: Senyora, la majeſtat voſtra demana egualtat en aqueſt matrimoni, per viure en ſegur de mi, e perço que fas conſemblant ſagrament de eſſer vos leal e verdader, e no oblidar vos per neguna altra qui en lo mon ſia. E la Princeſa renuncia a totes les leys imperials, e a totes les coſes que a ella pogueſſen valer ni a ell noure. E fet tot lo deſſus dit, Tirant dona dels genolls en la dura terra, e volgue li beſar les mans perque mes que a negun ſanƈt temia de fer li offenſa, e ella nou permes, e ell li feu infinides gracies de la gracia que della hauia obteſa. E ſperant altra vegada hoyr de la majeſtat ſua paraules qui manifeſtaſſen leſtament de ſa vida, no tarda la Princeſa en fer principi a ſemblant parlar.