Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 258

CAPITOL CCLVIII.

Replica que fa la Princeſa a Tirant.

E

Ncara que la mia poca edat e temor de reſtar enuergonyida me hagen detenguda fins aci que no he pogut ne tenia atreuiment de poder vos manifeſtar tot mon voler, empero acompanyada de infinida amor e de doloroſos penſaments ſo ſtada forçada de atorgar vos part del premi que merexedor ſou: com per la mia honor e fama a mantenir me reſerue la part per vos mes deſijada, la qual vos ſera tant guardada com los ulls. E apres lo triumpho de voſtra proſpera viƈtoria ab benauenturat repos ſens temor cullireu aquell dolç e ſaboros fruyt de amor qui en lo ſanƈt matrimoni ſe acoſtuma de cullir, quius fara portar durant la voſtra benauenturada vida aquella proſpera corona del Imperi grech, la qual vos per la voſtra molta virtut haueu recobrada. E ſuplich vos nous enugeu de tant ſperar, car la gloria e delit de aqueſt mon miſerable nos ateny nis pot atenyer ſino ab treballoſos aƈtes: empero la major deleƈtacio que la mia anima pot ſentir es en amar a vos qui ſou lo major be que yo puch poſſehir: mas qui ſera aquella deſauenturada perſona qui dues voluntats tan conjuntes e unides james puga ſeparar, ſi donchs no era per culpa voſtra? E moltes coſes vos volria recitar, ſino que no goſe per dubte que no ſien ſabudes: e aci podeu conexer quant es lo be queus vull, que ab coſa que en lo mon ſia nos pot acomparar. E lo mes mal que la mia penſa pot cogitar es com penſe en la voſtra abſencia, que ſtareu per algun temps que nous veure: mas penſant axi mateix en la ferma ſperança que tinch de la voſtra proſpera e preſta tornada, me aconſola em dona algun tant remey a ma dolor, e ja nous puch mes altra coſa dir ſino que maneu de mi com a ſenyor queus he fet de la mia perſona tot lo que plaſent vos ſia. Tirant volgue ſatiſfer a les afables rahons de la Princeſa, e ab veu tremolant, mes de ſobre abundant leticia que de dolor ni temor, feu principi a paraules de ſemblant ſtil.