Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 261

CAPITOL CCLXI.

Prechs que Tirant fa a Plaerdemauida.

E

N la tua diſcrecio, affable e gracioſa donzella, coman la mia penſa e vida, car ſens lo teu amigable conſell ni ajuda yo no ſo res: e la mia penſa ſta alienada ſens repos, empero ab los ulls uberts los ſtinch tancats deſijant que paſſas la mia penoſa vida dormint, axi com ſe diu del glorios ſanƈt Johan Baptiſta, quen lo dia que la ſua gran feſta cau ſe fa tots anys grandiſſima feſtiuitat per los creſtians, moros e juheus, e es opinio (ſegons ſe diu) que la ſua glorioſa anima dorm per que no prengues tan gran elacio quen hagues a perdre algun grau de gloria dels que te. Axi es de mi que en aqueſt propi punt ſtich per molt amar aquella que de virtuts paſſa totes quantes ſon, la qual yo continuament adore e contemple, e li fas ſpecial oracio dient li: O piadoſa deeſſa en la terra, la figura de la qual en lo meu principi dels meus treballs e fatigues en aqueſta ſala fon manifeſtada la mia ſtrema paſſio damor, donam fortitut de animo en poder paſſar les mies dolors, e mitiga los meus mals, e donam remey en les mies tribulacions. La mia germana, mira quant per ſa majeſtat yo tribule, mira quantes voltes la cruel mort es ja ſtada dauant los meus ulls: mira ſi tant mal hauia la mia fe meritat quant yo ſoſtinch per eſſer verdader amador, no cognoſcent la gran perfeccio de amor de ma ſenyora: car ſo ſtat ab ſa alteſa, e hauem paſſades moltes rahons enamorades de pau e bona confederacio, prometent me ab juraments de fer tot lo que la tua gentilea e yo concordariem, e quet recitas totes les mies paſſades dolors, preſents e ſdeuenidores, e que en aqueſta repoſada nit yo puga parlar ab la majeſtat ſua: perquens hauem donades les mans e ab juraments dignes de fe, que tant com ſeran los dies ſeus e meus de tenir me per ſeruidor, marit e ſenyor, e que dins en la ſua cambra, en lo lit de perpetual gloria e delit yo tendre poſada. Perque tu eſt ſola ſperança de tot lo meu be, en les tues mans ſta tot lo meu mal e be, te deman de molta gracia ſi los meus prechs per via neguna te poran eſſer acceptes, que puga hauer remey en aqueſta mia affliccio, perque de aqueſta hora auant ab alegres ſperances los merits del meu molt amar no reſten indignes. Hoynt Plaerdemauida les lamentacions de Tirant, vn poch ſpay primer atura en ſi, e apres deſijant la vida e lo delit augmentar a Tirant, de ſemblants paraules li feu preſent.