Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 262

CAPITOL CCLXII.

Reſpoſta que fa Plaerdemauida a Tirant.

L

Es paraules ſon ſenyals ab les quals noſtres intencions ſe moſtren, car en altra manera elles cloſes dins los corporals murs, e ſegellades ab lo ſecret ſegell de noſtra voluntat, a altre ſino a Deu no ſon deſcubertes. Yo no ſo nada dels baxos del poble roma, e la mia mare dins en aquella ciutat naxque: los meus antichs foren nobles ciutadans de Roma plens de antichs triumphos, portant ſobre lo cap corones de triumphal viƈtoria, e ajuſtats de parenteſch ab los del Imperi grech: e la gloria del meu linatge a preſent yom callare, perque no fretura gloriejar me de aquella ſino com a ſeguidora de la fortuna, ſocorrent a les perſones qui be amen, dich axi: Tirant, ſenyor del mon, ¿per quem haueu fetes tantes rahons ab temeroſes paraules? no ſap la ſenyoria voſtra quant teniu en mi, que lo cor, lo cors, lo voler e tots los meus ſentiments no ſon en lo mon ſino per a ſeruir la ſenyoria voſtra, axi com aquell queus tinch com a pare? donchs viuiu de mi en ſegur quen res que ſia delit ne profit voſtre yo no mi tardare, e aqueſt bon voler que tinch ab la capida ho prengui e ab la mortalla ho dexare: e no es dona neguna non paſſas de ſaber e de bellea, mas yo les paſſe de fermetat de amor. E nous vull mes tenir a noues, car lo caualler qui en batalla ſpera entrar nol deu hom fatigar de rahons: ſino que a la hora que Lemperador ſopara yo ire a la voſtra poſada, e dir vos he tal noua que haureu complit delit. Lauors Tirant de ſobres de alegria li beſa los ulls e la cara fent li molt gran feſta. Tirant ſe parti della, e Plaerdemauida torna en lort, hon troba la Princeſa en lo conſell ab Lemperador ſobre les banderes, les quals ab gran treball tots los meſtres fatigats ſtauen. Apres que los meſtres foren partits Lemperador puja alt en les cambres, e Plaerdemauida ab la Princeſa ſe retragueren, e delliberaren la hora que Tirant vendria. E la Princeſa recita li tot lo que hauia dit ne fet ab Tirant, e Plaerdemauida moſtra hauer gran alegria com ſa ſenyora tenia tanta contentacio. Venint la hora que Lemperador deuia ſopar, Tirant no ſoblida de anar tot ſol ab cuytats paſſos al palau, e troba a Plaerdemauida en la ſcala que deuallaua per anar hon era Tirant, e trobant ſe alli los dos, recita li la forma com ſe tenia de fer, e la hora que venir deuia: e caſcu ſen torna per lo cami hon era vengut. Apres que en lo palau caſcu hague dada part a la nit, e en lo primer ſon tots repoſauen, la Princeſa ſe leua del lit, e no hauia ab ella ſino Plaerdemauida e vn altra donzella qui ſabia en tots los afers, la qual ſe nomenaua la donzella de Monblanch. La Princeſa ſe veſti vnes robes que Lemperador li hauia fetes fer per a quant ella fes bodes, e no les ſe hauia veſtides que negu ho hagues viſt, e aqueſtes foren les mes riques que en aquell temps foſſen viſtes. Era la roba de ceti carmeſi tota brodada de perles, ſens que altra coſa noy hauia, que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella, e era forrada de erminis, e al cap ſe poſa la corona del Imperi, la qual era de molt gran ſtima, y ella ben ligada, e poſada en orde, e ab conſpeƈte de gran dignitat: e Plaerdemauida e la donzella de Monblanch prengueren ſengles antorches enceſes en les mans, e axi ſtigueren ſperant fins que Tirant fon vengut: lo qual com ſenti les .xj. hores qui era la hora aſignada, la qual ſtaua ſperant ab gran deſig, e ab cuytats paſſos ana a la porta del ort, e pujant per la ſcala del retret troba a la donzella de Monblanch ab antorxa enceſa: e com lo veu li feu gran reuerencia de genoll, e dix li ſemblants paraules: Dels bons lo millor caualler, e lo mes benauenturat de bella dama que en lo mon ſia. E Tirant reſponent dix: De deſig complit tal vinga donzella per vos. E los dos pujaren alt en lo retret, ſperant alli fins que Plaerdemauida vench mes alegra e contenta que no fon Paris con Elena ſen porta. E entrant en vna cambra, e la Princeſa exint de altra, ells ſe encontraren ab gran alegria, es reberen, donant Tirant dels genolls en la dura terra, e per ſemblant feu ella. Apres que per bon ſpay que foren ſtats, beſaren ſe, e fon tan ſaboroſa la beſada que poguera hom hauer anat vna milla ans que la vna boca nos parti de laltra. Plaerdemauida que veu lo perill que tant duraua acoſta ſe e dix: Yous do per bons e per leals enamorats: yo vull departir aqueſta batalla fins ſiau gitats en lo lit, e nous tendre per caualler ſi pau feu que primer ſanch non ixqua. Foren ſe leuats en peus, e la Princeſa leuas la corona del cap, e poſa la en lo cap del capita Tirant, e donant dels genolls en la dura terra feu principi a paraules de ſemblant ſtil.