Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 263
CAPITOL CCLXIII.
Oracio que fa la Princeſa a Deu pregant per Tirant.
O
Senyor Deu Jeſucriſt tot poderos e miſericordios, qui hauent pietat del humanal linatge volguiſt deuallar del cel en la terra, e prengues carn humana en lo verge ventre de la ſacratiſſima verge Maria mare voſtra e ſenyora noſtra, e volgues morir en larbre de la vera creu per rembre los pecats del humanal linatge, e reſuſcitas al terç dia ab lo voſtre propi poder en cors glorificat ver Deu e ver hom, que placia a la ſacratiſſima mageſtat voſtra de voler dexar poſſehir aqueſta corona a mon ſenyor Tirant qui aci preſent es, ab titol e ſenyoria de tot Limperi grech apres obte de mon pare, puix la diuina bondat voſtra li ha feta gracia de hauer lo cobrat e de poder de infels liberat: e aço ſia a honor, laor e gloria de la voſtra santiſſima mageſtat, e de la ſacratiſſima Mare voſtra e ſenyora noſtra, e en aument de la ſanta fe catholica. Finida la oracio la Princeſa ſe leua que ſtaua agenollada, e pres vnes balances en les mans ab les quals lo Emperador acoſtumaua de peſar moneda dor, e dix ſemblants paraules: Senyor Tirant, a la proſpera fortuna es ſtat plaſent que en aqueſt dia de huy yo haja a eſſer ſotſmeſa a ta ſenyoria de ma voluntat, e no ab conſentiment de pare ni de mare, ni menys del poble grech: vet aci aqueſtes balançes de perfeccio, en aqueſta part dreta ſta amor, honor e caſtedat, e en laltra ſta vergonya, infamia e dolor: guarda quala de aqueſtes a tu Tirant es mes plaſent ni de ton grat. Tirant axi com aquell qui toſtemps deſija ſeruir honor, pres la balança de part dreta, e dix ſemblants paraules: Ans que de voſtra majeſtat noticia hagues per los ſabuts qui aqueſt mon auançen, hoy recitar de voſtres virtuts inſignes, les quals com tinga ſperimentades, demeſiada coſa ſera mencionar com la alteſa voſtra tinga tanta abituacio de virtuts e poſſeſſio de bellea que excelliu totes les altres dames qui en lo mon ſon: e com yo ſtiga ferm en aqueſta fe e crehença, tinch propoſit de reſeſtir a la mia error, perço com delit no deu baſtar en ferme caure en vn tan gran defalt, e perço yo elegeſch lo qui mes a mon voler ſacoſta. E pres la balança dreta e dix: Amor e honor ſobre la corona poſe, y la balança ab tota aquella fermetat que te, e perço que la majeſtat voſtra conega yo quant freture de ſaber les voſtres perfeccions tantes que poſſehiu, car ab aquella confiança que per tantes offertes me es ſtat afermat, e ſi les mies ſuplicacions troben en lalteſa voſtra algun loch, ſtimadament me façau gracia e merce que de aco no ſen parle mes, ſino que ab voluntat ſancera donem preſt compliment en noſtre matrimoni. No tarda la Princeſa en fer ſemblant reſpoſta.