Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 265

CAPITOL CCLXV.

Replica que fa Tirant a la ſua Princeſa.

S

Enyora, molt me tarda vos ves en camiſa o tota nua en lo lit. Yo no vull voſtra corona ni la ſenyoria de aquella, daume tots mos drets a mi pertanyents ſegons mana la ſanƈta mare Sgleſia, dient ſemblants paraules: Si les donzelles ab treball ſon ajuſtades a matrimoni verdader, qui pot e nou fa pecca mortalment ſi en lo matrimoni no ſi ſegueix copula. E par a mi, ſenyora, que ſi vos amau lo cors tan be deueu amar la mia anima, e lalteſa voſtra no deu conſentir yo voluntariament hagues a peccar, e ſabeu be quel home qui va en armes ſtant en peccat mortal Deu no li vol hauer merce. E per les paraules ſtaua Tirant de començar la a deſpullar la roba e a deſcordar la gonella, beſant la infinides vegades, dient: Una hora me par vn any que ſiam en lo lit, puix Deu ma donat tant de be tinch dubte de perdre aquell. E dix Plaerdemauida: Ay ſenyor, per a que voleu ſperar lo lit, ſino damunt les ſues robes perque facen mes verdader teſtimoni, e noſaltres tancarem los ulls e direm que no hauem viſt res, car ſi a ſa alteſa ſperau ques ſia deſpullada, de aci al mati ni ha: apres noſtre Senyor poriaus demanar les penes de caualler repropi damor ſi en ſemblant cars fallieu, o inconuenient negu ſe ſeguia nou volrieu per tot lo mon, e per vos eſſer tan ciuil enamorat noſtre Senyor nous volria mes dar tal boci, ni tendria mes que dar per a vos, car no ſe home en lo mon qui nol ſen enuias encara que fos cert que ſen degues ofegar. Reſpos la Princeſa: Calla, enemiga de tota bondat, no penſara james de tu, Plaerdemauida, que tingueſſes tanta crueldat, car fins al dia de huy te tenguda en compte de mare e de germana, e arat tinch en compte de madaſtra per los reprouats conſells que dones contra mi. En aqueſt punt Tirant la hague acabada de deſcordar, e al braç la poſa ſobre lo lit. Con la Princeſa ſe veu en tan ſtret pas, que Tirant deſpullat ſe era mes al ſeu coſtat e treballaua ab la artilleria per entrar en lo caſtell, y ella vehent que per força darmes nol podia defendre, penſa ſi ab les armes de les dones ſil poria fer ſtalui, e ab los ulls deſtillant viues lagremes feu principi a vna tal lamentacio.