Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 266

CAPITOL CCLXVI.

Lamentacio que fa la Princeſa ſtant en los braços de Tirant.

A

B ma tremolant exugare los meus triſts ulls ans que res te diga. O quantes piadoſes paraules te ofert e not plau acceptarles! mogat a pietat la mia error e noua vergonya de infinida culpa, car treballes de apartar de mi la molta amor quet porte, volent tu uſar de poder abſolut deuers mi, e de infinida ira agreuiar la mia anima. Gran ſeria la offenſa que tum faries, e ſet ben dir que tant menyſcabara la mia amor en tu, que ne ſtaras admirat, axi com Lucifer qui caygue de lalta cadira: e no volria que tu caygueſſes en tan grandiſſima error, e no haja a preſumir que mes ſtimes lo teu delit que la gloria e honor mia: pero yo ſere toſtemps obedient a tu, e de mi poras fer tot lo quet plaura, e you comportare ab molta dolor ſol per la poca amor quem hauras moſtrada. No placia a Deu que en ſperit frances e de la caſa de Bretanya tan poca amor puga habitar. Tirant, obre los ulls del enteniment en la gran deſauentura quet ſpera, e reconexent te dona loch a la raho, e deſuia e refrena los deſijoſos apetits, tempra los volers no ſauis, en altres obres endreça los teus penſaments, e reſeſteix en aqueſt principi de libidinoſa voluntat: car les leys de amor ſon de major força que no algunes altres, e elles rompen no ſolament aquelles de la amiſtat, mas encara les diuines que poden eſſer dites de marit e de muller. Placiat, ſenyor Tirant, no vulles donar cauſa de ira e de auorrir te, car grandiſſima virtut es reſeſtir a les males inclinacions de delit. E totes aqueſtes e ſemblants lamentacions feya la Princeſa, ab los ſeus ulls deſtillants viues lagremes en gran abundancia. Com Tirant veu les abundants lagremes e les diſcretes e piadoſes paraules de ſa ſenyora, acompanyades de tanta amor, dellibera contentarla aquella nit en ſeguir ſa voluntat, per be que en tota aquella fon poch lo dormir dels dos amants, mas jugant e ſolaçant ades al cap de lit ades als peus fent ſe moltes caricies, moſtrant caſcu en aquell cars molt gran contentacio. E con fon quaſi prop del dia que ja la gent del palau ſe leuauen, dix la Princeſa: Per contentacio mia no volguera que lo jorn fos vengut tan preſt, e al plaer meu fora que aqueſt delit vn any duras o james ſe acabas. Leuat, Tirant ſenyor del Imperi grech, que dema o com a tu ſera plaſent poras tornar en lo mateix loch. E Tirant ab gran dolor ſe leua e dix: A mi plau de fer lo quem manau, mas tinch temor que lo meu voler james haja compliment, e lo meu penſament ſta molt dubtos. E per no eſſer ſentit ni fos viſt per negu partis ab molta paſſio e congoxa, donant li a la partida infinits beſars ſens orde. Com ſen fon anat, Plaerdemauida ſtaua tan atribulada que mes no podia. La Princeſa trames per ella e feu venir la donzella de Monblanch, e preſent elles, perço com ſabien en tot lo que entre ella e Tirant era paſſat: Mal be hi meta Deu! dix Plaerdemauida, voſtra alteſa ne ha lo plaer, e Tirant lo delit, e yo ne lo peccat, mas tant me dol com no ſes fet que de rabia penſe morir: dexau lom veure al flach e abatut caualler, e veureu que li dire que ja mes fare res per ell, ans li noure en tot lo que a mi ſera poſſible. Per la mia fe, dix la donzella de Monblanch, ell ha uſat de gran virtut com a valentiſſim e cortes caualler que ell es, que mes ha ſtimat perdre ſon delit que enujar a ma ſenyora. E de aço parlaren molt per bon ſpay fins a tant que fonch ja gran dia, que lo Emperador trames a dir a la Emperadriu e a ſa filla que ab totes les dames molt be abillades vengueſſen a la feſta ques feya per Tirant. Axi mateix trames per tots los cauallers e dames de la ciutat que foſſen al palau. Mas ſab Deu la Princeſa en aquell cars amara mes dormir que exir de la cambra: mas per amor de Tirant, e que la feſta hagues ſon compliment, leuas del lit, e abillas molt bellament, e ixqueren de la gran ſala, hon trobaren lo Emperador ab tot ſon ſtat de nobles e cauallers, e de les dames de la ciutat, e profeſſo ordenada anaren per tota la ciutat ab les .cc.lxxij. banderes que portauen dauant la profeſſo, e axi ordenats per ſon orde anaren fins que foren dins la ſgleſia. Tirant ſe acoſta deuers la Princeſa, e ab cara afable ella lo rebe moſtrant en ſon parlar que era reſtada molt contenta, e no li pogue altra coſa dir ſino: Tirant ſenyor de mi, tot quant he te atorga ſenyoria. Mas Tirant no li goſa reſpondre per dubte de la Emperadriu e daltres qui prop della ſtauen. La miſſa ſe comença de dir ab gran ſolemnitat, e al dar de laygua beneyta poſaren vna bandera, apres dita la confeſſio ne poſaren altra, e apres a caſcun ſalm o antifena ni poſauen vna. Con la miſſa fon dita totes les banderes foren poſades, e Tirant nos volgue poſar la hon acoſtumaua deſtar, ni prop del Emperador, mas entraſſen dins vna capella ab les ores en la ma, e de alli podia molt ben veure a la Princeſa. E ab veritat foren molt poques les ores que Tirant dix en aquella miſſa. De la Princeſa nous ſabria dir, mas tant com dura lo diuinal offici james parti la viſta de Tirant, en tant que ja tot hom ne hauia que parlar. Complit loffici e les banderes poſades, e tota la gent fon fora de la ſgleſia, en la plaça prop del palau fon tot cubert de draps vermells alt y baix, e tota la plaça plena de taules parades, perço com lo magnanim ſenyor, complit de moltes virtuts, hauia ſguart als bons cauallers dignes de honor, e aquells qui virtuoſament obrauen remuneraua axi en bens com en honors, ab gran magnificencia queu acoſtumaua de fer. Mana lo magnanim ſenyor que per .viij. dies continuus fos celebrada feſta en la dita ciutat, e que tots los .viij. dies vingueſſen a menjar alli tots los de la ciutat qui menjar hi volrien. Mas la peſſima fortuna enemiga de tota virtut nou volgue conſentir ne dona loch que los .viij. dies la feſta complir ſe pogues. Apres que lo Emperador fon dinat e tota la gent, les grans dances ſe feyen en la plaça, e continuant les dances la Princeſa ſen puja al palau a la ſua cambra per voler mudar de robes, e mana tancar la porta. Com fon en gonella puja ab les dues donzelles alt en la torre del treſor, e alli totes tres peſaren vna carrega de ducats: e la Princeſa dona carrech a Plaerdemauida la fes portar a la poſada de Tirant. E con ſe fon tornada a veſtir torna hon era lo Emperador, e acoſtas prop dell e Tirant qui prop li ſtaua, y ella li dix a la orella perque Lemperador nou ſentis: Les tues mans han manifeſtat en mi que no ha res en ma perſona que not ſenta. Reſpos Tirant: Gran gloria es per a mi que les mies mans hagen uſat de nouell offici. Dix lo Emperador: De que parlau voſaltres tan ſecret? Senyor, dix la Princeſa, demanaua a Tirant ſi en tan ſingular feſta com aqueſta ſiy hauria juntes o torneigs, e han reſpoſ que no, que ab los turchs les ſperen de fer. Aquexa es vna de les millors noues que yo puch hoyr, dix lo Emperador: e ſentiu vos en diſpoſicio de poder partir? Si, ſanƈta Maria, dix Tirant, complida la feſta, los metges ab mi poren be partir. E axi parlaren daltres coſes fins que vench Plaerdemauida, e de un troç luny feu li ſenyal. Com Tirant veu loch e manera que lo Emperador ſe ſforçaua de parlar ab altres, ell ſecretament ana enuers Plaerdemauida e demana li que volia, e ella li reſpos en ſtil de ſemblants paraules: