Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 267
CAPITOL CCLXVII.
Com Plaerdemauida enueſti a Tirant de rahons.
L
O premi de tants treballs que demanats, ſenyor, haueu infinides voltes, per raho deueu hauer perduts, o preſos en compte de rebuda per cauſa de voſtra negligencia e poca execucio, car no deueu eſſer mes premiat puix ſou ſtat content del que teniu o haueu dexat perdre per culpa voſtra: e tant com en mi ſera ja mes pus vos hi veureu. E per un tan leig cars per a caualler no vull mes en res participar en voſtres amors, car no haueu meſter a mi ſino a la Viuda repoſada queus fara lo que merexeu: car yo no deuria fer james res per vos, car ſou lo mes deſcominal caualler e repropi damor que james naxques en lo mon, e aço no podeu negar: e ſi yo fos caualler vos ho combatria, car haueu tenguda en lo lit abraçada vna donzella la mes bella, la mes agraciada e de major dignitat que ſia en tot lo mon, que per prechs ni per lagremes no la deuieu dexar, e ſi verge ſi gita, verge lan viu exir a gran vergonya e confuſio voſtra: e de tota ma vida me dolra lo gran defalt que haueu fet, que no ſe dona ni donzella en lo mon que tal cars ſabes de vos queus ſtimas res ni volgues voſtra amiſtat, ans vos tenran totes per hom de mal recapte. De aço nous ne vull mes parlar com ſia coſa demeſiada, ſino ſolament queus dich que com lo Emperador ſe volra ſeure a dinar ſera meſter que vos hi ſiau, e yo vinch ara de la voſtra poſada, e veus aci la clau de la voſtra cambra quem he feta donar, e ſuplich vos que preſtament hi aneu, que yo me he portat les claus perque negu no pogues legir lo que alli trobareu ſcrit. Tirant pres les claus, e volgue ſatiſfer en lo parlar de Plaerdemauida e no pogue perço com lo Emperador lo demanaua a gran preſſa. Fon li forçat de anar, e com li fon dauant lo Emperador li mana que ell tot ſol ſe aſigues en la taula. E lo Emperador, la Emperadriu e la Princeſa, e totes les donzelles lo ſeruien en la taula, e no era caualler ni dona ſi goſas acoſtar per ſeruir lo, mas tots ſtauen aſeguts ſcoltant que diria vn anſia caualler nodrit e ſperimentat en armes, molt eloquent e gran legiſte, lo qual comença a recitar totes les caualleries que Tirant en ſon temps fetes hauia: e axi homens com dones no tenien voluntat de menjar hoynt les grans honors que Tirant fins en aquella jornada percaſſat ſe hauia. Com Tirant ſe fon acabat de dinar lo caualler ceſſa lo legir, que tres hores paſſades dura. Apres que Tirant fon dinat, ſe dina Lemperador ab tots los altres caſcu aſegut per orde ſegons lo grau qui era. Com tots ſe foren dinats anaren al gran mercat, lo qual trobaren molt be emparamentat de molts ſingulars draps de raç: e aqui corregueren brufols qui eren molt braus, e fon molt ſingular feſta de veure. Axi deſpengueren tot aquell dia en feſtes y en alegria. Com fon venguda la nit lo ſopar fon molt abundos e de la ſimilitut del dinar. Apres les dances començaren les farçes e los entrameſos, ſegons en tal feſta ſe requerien per manifeſtar com Tirant entraua en les batalles. Aqueſtes feſtes duraren quaſi tota la nit, que lo Emperador partir no ſen volgue fins en lalba: e la Princeſa per parlar e veure a Tirant nos enujaua de ſtar en les feſtes, e Tirant goſaua molt poch dir a la Princeſa per dubte del Emperador quels ſtaua molt prop, mas ab baxa veu li dix: Certament, ſenyora, de major grat e ſtima era a mi la nit paſſada que no aqueſta. E preſtament Plaerdemauida reſpos: Molt me alten, ſenyor, les voſtres paraules, mas no les obres. Lauors vehent lo Emperador que lo dia era vengut leuas, e volgue que tots ab ell enſemps acompanyaſſen al Capita fins a la ſua poſada: e Tirant li regraciaua la molta honor que li feya, e volia tornar acompanyar a Lemperador, mas lo valeros ſenyor nou conſenti. Com Tirant fon en la ſua cambra penſa que Plaerdemauida ab la deſcontentacio que tenia dell no li hagues feta alguna letra: e con entra per la cambra e veu en terra vna carrega dor, ſtigue admirat de la gran virtut de la Princeſa, e ſtima mes la bona voluntat que lo preſent: e feu venir a Ypolit e manali queu ſtojas. Venint hora de miſſa tota la bona gent foren en orde per complir les feſtes ja principades, e Tirant no tingue manera de poder parlar ab la Princeſa per fer li gracies del que trames li hauia fins quel dinar fon paſſat. E ſi en la vn dia ſe feu gran feſta, molt major ſe feu en laltre, que ſeria maſſa larch de recitar: pero apres del dinar digueren al Emperador que per lo poch dormir que en la nit paſſada fet hauia, que anas a repoſar ſa majeſtat, e a la hora deguda de feſtejar tot hom tornas alli, e axi fon fet. E tornant les dames al palau Tirant ſe acoſta a la orella a la Princeſa, e dix li: Ja no tinch ſperit ab que puga parlar ni lengua en poder pronunciar paraules de tanta amor ni obres de tanta honor que la majeſtat voſtra caſcun dia me fa, que no mi baſten gracies a referir. E ella li feu preſtament ſemblant reſpoſta, per be que no goſaua molt parlar per ſguart de la Emperadriu que li anaua prop, ſolament li dix: Tu eſt ſenyor de mi qui tens tota ma libertat en ton poder, veges que manes de mi fer, guerra o pau: e ſi a tu no ajude qui eſt mon ſenyor, a qui ajudarem? aço es poch a preſent lo que yo fas en ſguart del que tinch delliberat de fer, pero ſi mes ne vols les portes del treſor ſon ubertes per a tu e tancades per a tot altre. E Tirant referint li mes gracies aplegaren a la porta de la cambra del Emperador qui ſen entra dins ab totes les dames: ſolament reſta la Viuda repoſada quis poſa al cap de la ſcala per ſperar a Tirant, e ab la feminil malicia tenia aparellat tot lo meſter pera cometre crim que james tal no fon penſat. Com veu a Tirant, ab cara molt afable e ab geſt gracios per quel pogues enamorar, li preſenta paraules de ſemblant ſtil acompanyades.