Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 268

CAPITOL CCLXVIII.

Ficcio que feu la reprouada Viuda a Tirant.

N

O ſo admirada ſi lo mon voleu conquiſtar, que a mi teniu catiuada: car la fortuna enemiga de pau te abrigat lo meu flach e debil cors de amor que porte a voſtra ſenyoria, e aço es lo quim fa parlar, car veig que ab los ulls uberts voluntariament vos voleu ofegar en baſſa doli pudent, e com a home adolorit e fora de cami no trobau quius empare nius haja pietat: yo vull eſſer aquella la qual hauent pietat de voſtra merce vos vull emparar e traureus dels lims de perpetual dolor e infamia, e perço poreu dir que lo meu cors es clar e net, e no es tan ſcur com lo Apocalipſi. Si veure volreu voſtra dolor o voſtra ſalut, goig e alegria qui en leſdeuenidor temps venir vos deu, car en tots los temps millors de la voſtra vida tengut ſou a Deu fer li gracies e pregar per mi, car tinch per foll qui en aqueſta preſent vida ſe percaſſa la ira de Deu e de gents: perque, ſenyor Tirant, ſi a les dues hores tocades volreu eſſer en loch ſecret poreu veure tot lo que dit vos he. Dix Tirant que era molt content, e tota hora que li fos plaſent que ſeria preſt. La Viuda ſe parti preſtament de Tirant, e tenia a les ſpatles del ort vna caſa ja concertada de vna dona molt anſiana, e feu la molt be emparamentar ab vn lit quey feu poſar ſegons a Tirant ſe pertanyia. E per lo poch dormir que la Princeſa hauia fet fon ſe deſpullada per millor dormir a ſon plaer. Com la rabioſa Viuda conegue la hora eſſer diſpoſta, ana a Tirant molt ſecretament e pres grans juraments dell, e feu lo deſfreçar, e los dos tots ſols anaren a la cambra de la vella. En la cambra hauia vna petita fineſtra que miraua dins lort, e tot quant ſe feya ſe podia be veure: empero la fineſtra era molt alta que ſino ab ſcala no ſi podia mirar: la Viuda hague dos ſpills grans, lo hu poſa alt a la fineſtra, laltre poſa baix en dret de Tirant y en dret de laltre, e tot ço ques moſtraua en lo de dalt tot reſplandia en lo baix, la vna luna del ſpill ſtaua en dret de laltra. E per dar ne major ſperiencia, vn home te vna nafra en les ſpatles, com la pora veure? prenga dos ſpills e poſe lo hu en la paret, e laltre endret de aquell ſpill que vos lo pugau veure, e la plaga repreſenta en lo primer ſpill, e de aquell repreſenta en laltre. Com la Viuda repoſada hague fet aço e hague dexat en la cambra a Tirant, cuytadament ſen ana al palau e troba la Princeſa que ſtaua dormint en lo lit, e dix li: Leuau, ſenyora, que lo ſenyor Emperador vos tramet a dir per mi com per manament dels metges vos leueu e no dormau tant, car lo molt vetlar que haueu fet en la nit paſſada, venint ara lo molt dormir depres dinar y en temps de calor engendren ſe moltes malalties qui darien dan en la voſtra delicada perſona. E obri les fineſtres de la cambra per que no dormis, la qual coſa atorga la Princeſa per les piadoſes paraules de ſon pare. Com ſe fon leuada veſtis una gonella de brocat, e tota deſcordada ſens drap de pits, ab los cabells ſcampats per les ſpatles, li dix la Viuda: Los metges tenen per bo que deuallaſſeu en lort per veure aquella verdor, e farem alli molts jochs per queus paſſe la ſon, car yo tinch vnes veſtidures de la feſta del Corpus Chriſti reſemblant al voſtre ortola, e Plaerdemauida qui en ſemblants afers es molt ſentida e plaſent, veſtir les ſa e diraus de ſes acoſtumades plaſenteries. La Princeſa ab la Viuda e ab les donzelles deuallaren al ort, e Tirant ſtaua continuament mirant en leſpill, e veu venir la Princeſa ab ſes donzelles e fon ſe aſeguda prop duna cequia daygua. E la Viuda hauia be prouehit en tot lo que meſter li feya, e ginya quel negre ortola en aquell cars no fos en lort, ans lo feu anar a la ciutat de Pera, e la Viuda ajuda a veſtir a Plaerdemauida ab la cara que li hauien feta propiament com la del negre ortola: e ab les ſues robes que veſtia entra per la porta del ort. Com Tirant lo veu entrar verdaderament penſa que fos aquell lo moro ortola, e portaua al coll vna axada, e comença a cauar. A poch inſtant ell ſe acoſta enuers la Princeſa e aſigues al ſeu coſtat, e preſ li les mans e beſa les hi. Apres li poſa les mans als pits e toca li les mamelles, e feya li requeſtes de amor: e la Princeſa feya grans rialles que tota la ſon li feu paſſar. Apres ell ſe acoſta tant, e poſa li les mans dejus les faldes, ab gran alegria que totes ſtauen de les coſes plaſents que Plaerdemauida deya. La Viuda giraua la cara enuers Tirant e torcias les mans, ſcupia en terra, moſtrant tenir gran faſtig e dolor del que la Princeſa feya. Penſau lo meſqui deſauenturat de Tirant que la vn dia ſtaua tan pompos e tan content de hauer ateſa tan alta en dignitat ſenyora per ſpoſada, la coſa que ell mes deſijaua en aqueſt mon, e apres veure de ſos ulls ſon dol, ſon plant e ſa dolor! E penſant en ſi tingue dubte que los ſpills no li repreſentaſſen fals lo que hauia viſt, e trenca los ſpills mirant dins ſi hauia alguna coſa malicioſa que fos feta per art de nigromancia, e no troba res del que penſaua. E volgue pujar alt en la fineſtra per veure ſi veuria mes, e a quina fi uendrien aquels afers: e veent que no tenia ſcala, car ja la Viuda tement ſen les hauia apartades, Tirant no tenint altre remey pres lo banch dauant lo lit, e dreçal en alt, e pres vna corda que talla de la cortina, e paſſa la per la biga, e ell puja alt e veu com lo negre ortola ſen portaua per la ma a la Princeſa en vna cambra que dins lort hauia a hon tenia la ſua artilleria per a conrear lort, e per a ſon dormir. E Plaerdemauida poſa la dins la dita cambra, cercaren li vna caxa hon tenia la ſua roba de veſtir, e tot quant tenia li regonegueren. Apres vn poch ſpay ella ixque, e la Viuda ab la vna donzella paſſejaua prop de la cambra. Com la veren exir la Viuda ſacoſta a la donzella, dona li vn drap de cap, e dix li, per fer lo joch quen fos complit de rialles: Poſaloy dauall les faldes de la Princeſa. La donzella axi com la Viuda la hauia aſineſtrada, com fon dauant de ſa alteſa agenollas en terra, e poſa li lo drap dauall les faldes: e la ignorancia de la Princeſa dona loch a la malicia de la Viuda. Hauent viſt Tirant vn cars tan nefandiſſim, fon poſat en vn cruel penſament, e ab veu miſerable plena de ineſtimable dolor ſe pres a dir vna tal lamentacio: O fortuna enemiga de tots aquells qui reƈtament en lo mon viure deſigen, per que has permes que los meus deſauenturats ulls hagen pogut veure coſa que tots los viuents no han viſt, ni porien penſar que vn tal cars fos poſſible qui fer ſe pogues? Donchs a la feminil condicio no li es res impoſſible que de mal ſia? O aduerſa fortuna, en que te yo offeſa, que en les batalles me fas eſſer viƈtorios e triumfant, e en amar ſo lo mes malfadat home que james naſques! que ara quem hauies ligat en matrimoni tal, e de tan gran dignitat que ateſa la condicio mia yo no era merexedor, ſino per ſguart de mos treballs e ab la ajuda tua yol me hauia percaſſat. E tu per mes auilar me, has permes que yo ſia ſtat deſonrat per home de la mes vil condicio e natura que pogues eſſer trobada, e enemich de la noſtra ſanƈta catholica fe. O ſenyora Princeſa, ab quanta indiſcrecio repoſa la tua anima, que hages volgut penſar que apres que a ta requeſta me has ligat, quem hages tant agreujat, que no tingues temor de Deu e de ton pare, ni menys de mi quit ſo marit a qui mes lo interes toca: no creguera james que en donzella de tan poca edat hagues tan poca vergonya e tant atreuiment, que ſens temor cometes vn tan abominable crim. O fortuna, com eſt mal contenta de mi que en vns caſſos me exalces, e en altres me baxes tant! ajuſtes me a les penes nouelles anſies. Tu ſorda de poca amor aſſegura los meus plants, e mitiga les mies lamentacions de infinida dolor, per que no tinga de fer cars que apres me hagues a penedir. O triſt deſauenturat, qualſeuulla que yo ſia en les grans coſes ſes moſtrat, e no podent ſenyorejar animo cruel als proſpers caſſos ſeſguarda que a mi deſauenturat petit ſeruent ſo tornat abominable, puix ſo de ma ſenyora refuſat. En aqueſt punt entra la Viuda repoſada, qui aturada per bon ſpay a la porta hauia hoydes recitar totes les lamentacions de Tirant, e dix: Ara tenen loch les coſes per mi principiades. Con fon dins la cambra veu que ſtaua molt adolorit, ab lo coxi ple de lagremes, continuant en ſes lamentacions: fon ſe aſſeguda prop dell poſant ſe en auinentea ſi Tirant li volia dir res de ſtar preſta a tot lo que li manas. Con veu la Viuda que Tirant no mudaua de ſo, comença li de fer vn tal conort en paraules de ſemblant ſtil.