Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 270

CAPITOL CCLXX.

Reſpoſta que fa Tirant al conort de la Viuda reprouada.

G

Ran conſolacio es als miſerables con en les tribulacions tenen companyons: ab tot que los meus paſſats e ſdeuenidors mals no tenen par en lo mon com ſien de major grau en ſtima de tots los altres: e la voſtra amor, ſenyora Viuda, nos pot acomparar a la mia, car la voſtra es deſcendent qui deualla e va toſtemps en deſmenucio, e la mia es aſcendent e natural qui toſtemps augmenta y augmentara fins a tant que haja ates compliment de beatitut, e aqui ſaturara ſi fer ho pora tant com la fortuna loy comportara. Mas yo tinch major raho de dolrem que james fos en enamorat, car en ſpay de vn dia ſo ſtat en lo mes alt grau en mes amors que fortuna me pogues donar, e en laltre dia ſo ſtat lo mes confus e abatut enamorat de tot lo mon, car de mos ulls he viſt poſſeyr quietament a vn moro negre lo que yo no he pogut obtenir, ni ab prechs, treballs ne perills que he comportats en la mia perſona per la ſua amor. Donchs vn tan deſauenturat home com yo no deuria viure en lo mon, per que no tingues james cauſa de fiar de neguna dona ni donzella. E leuas del lit per voler ſen anar, e la Viuda li dix: Senyor, repoſau vos vn poch, car molta gent ha en la carrera: no volria per tan cara com tinch la vida negu vos ves exir, empero yo ſere preſtament en la fineſtra, e auiſare voſtra merce ſi es cars de partir. Tirant axi adolorit com ſtaua ſe torna al lit lamentant ſe del mal que tenia preſent. La Viuda entra en la cambra de la vella ſenyora de la caſa, e preſtament fon deſpullada, e veſtis vna camiſa perfumada ab tots ſos drets com ſi hagues entrar en batalla, e gonella de vellut negre: e tota deſcordada entra en la cambra, e poſas al coſtat de Tirant, e ab atreuiment gran e poca vergonya preſomi fer li preſent de vna tal requeſta.