Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 271

CAPITOL CCLXXI.

Requeſta de amors que fa la Viuda repoſada a Tirant.

S

I ſentiſſeu lo treball que la mia ja canſada anima paſſa per la voſtra amor, ſeria coſa impoſſible no tingueſſeu pietat de mi, car en lo mon no es major força que la que amor ſentir fa. O caualler virtuos, quantes pregaries y offertes he yo fetes als sanƈts per la ſalut e reſtauracio de la voſtra vida, e quantes oracions, almoynes e dejunis he fets, lacerant la mia perſona per que la voſtra fos feta quitia de tot mal! E yo he paſſat lo treball, mas la Princeſa penſaua hauer lo delit: car james fon viſta vna donzella ſino yo ab tanta eſtrema amor de virtut: qual voluntat major que la mia trobareu en neguna altra? james en mi he viſt altre deſorde ſino ultra los termens de raho amar vos. Aço merite per eſſer yo ſtada toſtemps leal a mon marit, e no coneguda de home en lo mon ſino dell, e donam de parer que major gloria ſeria per a vos tenir a mi continuament en les voſtres cambres o tendes ſeruint vos de tot mon poder, que no amar donzella fengida ſotſmeſa a vn moro catiu negre comprat e venut. Ella no es ſtada leal a ſon marit, ella ha decebuda a ſa mare, quant mes fara a ſon enamorat? Cert no diran les dones donor que la Viuda repoſada ſe ſia ſotſmeſa ſino a home que ſia merexedor portar corona real: e que poran dir los bons cauallers com ſabran vn tal cars de vna filla de emperador? e quin ſtara la ſenyoria voſtra ſi feu matrimoni ab ella? que mes mal meritara la voſtra perſona que de tot altre, puix ne ſou auiſat. Senyor Tirant, amau a quius ama e oblidau a qui nous vol be: e per be a mi eſtiga mal de dir, preneu me per ſeruenta e per perſona tal queus ama mes que a la ſua vida: e ſi amau verdaderament amor no guarda bens ni linatge, mas guarda honor, lealtat, caſtedat e beniuolença. Senyora, dix Tirant, feu me tant de be que no vullau mes turmentar la mia anima triſta qui deſija partir ſe del cors, car tot quant me haueu dit non puch res compendre, e nous cal deſpendre mes paraules: e ſeus ben dir que tan poch poria yo oblidar la majeſtat ſua com poria renegar la fe. Dix la Viuda: Puix amar nom voleu conſentiu tota una puga vn poch ſtar prop de voſtra merce: e deſpullas preſtament la gonella que tenia ja tota deſcordada. Con Tirant la veu en camiſa ſorti del lit donant vn gran ſalt en terra, obri la porta de la cambra, e ana ſen a la poſada de molta dolor acompanyat: e la Viuda no reſta ab menys. Con Tirant fon en la ſua cambra, tanta era la paſſio que paſſaua que noy ſabia pendre remey, ans paſſejant ſe per la ſua cambra deſtillauen dels ſeus ulls viues lagremes, e axi paſſejant, e gitant, e leuant ab aquella paſſio ſtigue per ſpay de tres hores. Apres ixque tot ſol de la cambra ab la gran ira que portaua, e tot deſfreçat ana ſen a la porta del ort tan ſecret com pogue, e troba dins lort que poch hauia que era vengut lo negre ortola: e veu lo a la porta de la cambra ſua que ſtaua calſant ſe vnes calſes vermelles. Tirant quel veu, mira a totes parts e no veu negu, pres lo per los cabells, e poſal dins la cambra, e degollal, e torna ſen en la ſua poſada que per negu no fon viſt, car tota la gent ſtaua en la gran plaça hon ſe feya la feſta. Tirant ſe pres a dir: O Deu juſt e verdader qui corregeys los noſtres defalts, yo demane venjança e no juſticia de aqueſta ſenyora tan deſcominal. Digues, donzella ſens pietat, la mia diſpoſicio no era conforme als teus deſigs mes que la del negre ortola? e ſi tu com yo creya hagueſſes amat, tu fores encara mia, e no pogueres trobar qui mes te amas de mi. E ſi amor axi fermament te ſenyorejas com fa a mi, not era cara neguna coſa, mas dich te que james nom amiſt. Ara dexem a Tirant quis lamenta de ſes dolors, e tornem al Emperador quis poſa en orde ab totes les dames per exir a la feſta, e arriba vn correu qui li porta noua de vn doloros e deſauenturat cars que 3 dies hauia ques era ſeguit en lo camp, lo qual cars era aqueſt ques ſegueix: Lo Duch de Macedonia e lo Duch de Pera eren capitans del camp general ſobre tots los altres, e molt ſouint exien a fer armes ab los turchs: pero los turchs temien molt laygua que los creſtians lanſauen, e ſobre aqueſta aygua molt ſouint venien a les mans, e hi moria molta gent axi de vna part com de laltra, pero a deu creſtians que hi moriſſen ne morien .ccc. de turchs. E cauſauau aço com los turchs entrauen dins lo territori de la ciutat de ſant Jordi, los creſtians lanſauen totes les aygues del riu e de les cequies: la terra era molt argilenca, que los caualls exir non podien, ni menys los homens de peu, e perço matauen tants dels turchs. Eras ſeguit que vn dia de dolor los turchs emprengueren de venir .iiij. milia peons ab axades e cabaços, pichs, vinagre, e foch portants per voler rompre vna muntanya, per que layga seſcampas per vn riu ſech quey hauia e per leuar los laygua. E apres de alli enuers los turchs a vna legua ſtaua vn loch tot deſpoblat ab vn gran tros del mur derrocat, e noy habitaua negu: e vench en la nit tota la gent del Solda e la del gran Turch, e tots a peu ſe poſaren en aquell loch deſpoblat, e la gent a cauall a mija legua fon meſa dins vn boſch per que no fos viſta. Al mati les ſpies vingueren e notificaren als capitans la venguda dels turchs, e aplegat conſell, per tots fon concordat que pujaſſen a cauall, e ben armats anaſſen la via dels turchs. Trameteren primer corredors, e tornaren ab noua certa quels enemichs volien rompre la muntanya per guanyar aquella aygua. Los creſtians anaren deuers aquella part: con hi foren aplegats los de peu començauen a eſcaramuçejar, e dura per bon ſpay la eſcaramuça per tal forma quey moriren molta gent de vna part e daltra. A la fi que fon quaſi mig dia, los turchs que veren que maſſa los ſtrenyien deſempararen la ferramenta, e poſaren ſe en fuyta. Los creſtians cuytaren al pas qui era mija legua luny de alli, e laygua era tanta en aquell endret que no podien paſſar ſino ab gran treball e perill: baſta que com hagueren paſſat lo pas los altres tingueren molt gran auantatge. Aqueſts a galop tirat dexaren tota la gent de peu atras, e obra de qualque .v. milia homens poch mes o menys anaren apres dells ſeguint los, e aquells reculliren ſe dins lo loch deſpoblat: mas maſſa fon poblat en dan dels creſtians. Los turchs ſe feren forts hon ſtaua lo mur romput. Lo Duch de Macedonia dix: Senyors, a mi dona de parer que no deuem paſſar daci auant, car no ſabem los dubtes e los aguayts dels enemichs, car james no ſtudien ni penſen ſino en tot lo noſtre dan. Lo Duch de Pera, per eſſer laltre capita companyo del Duch de Macedonia, mogut de ſtrema enueja feu principi a vn malicios parlar.