Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 273

CAPITOL CCLXXIII.

Reſpoſta que feu lo Duch de Macedonia al Duch de Pera.

E

N Duch de Pera, millor vos fora lo callar que no lo parlar, o hagueſſeu vos fet lo ſenyal de la creu, car en aqueſt camp ja ſom coneguts vos e yo qui ſom, e a qui han acoſtumat de dar les honors de les batalles, a mi qui ſo Duch de Macedonia de vencedor, e al Duch de Pera de eſſer vençut, e en mala ſtima tengut en les armes que acoſtuma de fer: e de aço feu ſtar admirats a tots los qui entenen donor. E no vullau creure altri en voſtra honor mes que a vos mateix: e perço com vos ſentiu mal dret e manteniu poca veritat, a vos ne ſeguira gran carrech e perpetual infamia, la qual tot bon caualler deu eſquiuar, e ans arriſcar e poſar a la ventura cent vides, ſi tantes ne tenia, ans que blaſme de couardia li pogues eſſer imputat. E donam de parer que no tinga raho lo caualler de honor en donar les eſpatles com es vençut, moſtra be que te poca virtut en demanar la mort, axi com la demanas preſent mi, ans ab animo viril als eſdeuenidors mals contraſtar. E vull vos auiſar que ſi per ventura a mi ſobreuiuiu, qualſeuulla que ſia la forma de la mia mort quel meu miſerable ſperit me lexara, ab furia gran vos ire a cerquar. En aqueſtes rahons ſe poſaren los altres cauallers e grans ſenyors, e feren los callar, e los vns eren de openio de anar, e los altres de tornar: e axils ne pren toſtemps a aquells qui volen tenir molts capitans, e perço dix Ariſtotil quel capita deu eſſer vell perço com te mes ſeny, e qui ſia virtuos de coſtumes. E deya Ceſar que lo capita deuia tenir aquell conſell contra los enemichs lo qual ſeruen los metges contra les malalties dels homens, les quals vencen e ſobren algunes vegades ab fam, altres voltes ab ferre. Pero a la fi a tots fon forçat de anar, perço com lo Duch de Pera dix: Quim volra ſeguir o ſen volra tornar, ſia en ſa libertat: e poſas primer, e tots los altres per força lo hagueren de ſeguir. E aplegats que foren al loch deſpoblat, los turchs ſe poſaren al mur trencat defenent ſe brauament. E hauiay vn petit vall, e fon los forçat de deſcaualcar, e combateren molt virtuoſament a peu ab les lances en les mans, car no tenien altres armes. E eſtant axi iſque lo Solda e lo gran Turch, los vns per vn portal, los altres per laltre, prengueren los en mig, e alli feren molt gran matança, e molts quen apreſonaren: e puch dir de aqueſta triſta deſauentura que tots quants foren deſcaualcats foren morts o preſos, que ſol vn caualler nos pogue fer ſtalui. Ab aqueſta viƈtoria los turchs ſen tornaren dins la ciutat de Bellpuig, e poſaren los preſoners en forts preſons. Aqueſta noua peruengue al Emperador ſtant en la gran ſala ſperant les dames que vingueſſen per anar a la gran plaça hon ſe feya la feſta. Be foren triſtes, e amargues, e plenes de molta dolor, que en aquell dia quantes dones perderen lurs pares, marits, e fills, e germans! Lemperador en preſencia de tots dix: O viudes deſconſolades, feu noues lamentacions, arrancau vos los cabells e ab les ungles rompeu la voſtra cara, e les veſtidures ſien de dol, puix la flor de la caualleria es perduda, e james ſera recobrada! O Grecia, com te veig deſolada que reſtaras orfe, viuda e deſemparada: ara ſeras mudada en nouella ſenyoria! Lo plor, lo crit e la dolor fon tanta en lo palau, que era coſa de vna gran admiracio de veure ne de hoir. Apres ſe ſtengue per la ciutat en tal forma que la gran feſta ſe conuerti en gran dolor e plant. Apres Lemperador trames per Tirant per recitar li la cruel e doloroſa noua, e per moſtrar li les letres que rebudes hauia. Com lo cambrer fon a la porta de la cambra de Tirant, ſenti que feya gran dol, e hoy que deya forma de tals paraules: O miſerable de mi, o fortuna cruel, per que has fet tant de mal quem has fet veure tanta dolor! hagueſſes me fet ans morir que fer me veure dels meus ulls vn tan nefandiſſim crim, que tots los qui apres de mi vendran en lo mon, ſe taparan les orelles per no hoyr tan gran malueſtat que la ſua excellent perſona abandonas a vn negre moro enemich de la noſtra ſanta fe. A la diuina clemencia fos eſtat plaſent que hagues perduda la viſta ans que veure tal cars de la coſa que yo mes amaua en aqueſt mon ni deſijaua ſeruir, car perdent la viſta o morint, los meus mals e penes corporals no ſentiren tan gran pena. O Viuda maluada, enemiga del meu be, james te hagues yo coneguda, car tu ſeras ſtada cauſa de la mia mort e deſtruƈtio! Lo cambrer del Emperador ſentia be les paraules e lamentacions que feya Tirant, encara que be no les comprengues perque la porta de la cambra ſtaua tancada, e per complir lo manament de ſon ſenyor li dix: O ſenyor Capita, no ſi ha deſmayar, car no ſta be en boca de caualler dolres del que noſtre Senyor fa, car aqueſt temps ne aportara altre, que ſi aqueſt es de aduerſitat, ab ſforç e ajuda voſtra ſe pora reparar: e no ſabeu vos que apres del aſpre e fret mati ve lo bell ſol? e ſegons yo veig vos cercau la mort, la qual mes irat que aconſellat demanau voluntariament, e de aço ſou vos principal occaſio. E Tirant detingues de ſes lamentacions e dix: Qui eſt tu qui remey vols dar a ma dolor? Reſpos laltre e dix: Yo ſo cambrer de la majeſtat del ſenyor Emperador del qual ſo trames, queus mana eus prega queus placia preſtament anar a ell. Tirant obri la porta de la cambra, e ab los ulls ploroſos li dix: Amich, de mon mal yot prech no tingues cura, e nol vulles manifeſtar a negu: e poras dir a ſa majeſtat que molt preſt hi ſere. Com lo cambrer fon tornat dauant Lemperador, ab geſt e triſta cara li dix: Senyor, lo voſtre Capita te preſent tot lo mal que ſes ſeguit, car los ſeus ulls ho manifeſten, e yo quil he ſentit greument lamentar: car cregue que la ſua congoxa era per la mala noua que era venguda. Tirant ſe veſti vn manto de drap gros negre, ab les calſes de aquella matexa color, portant vna ſpaſa en la ma, e tot ſol entra per la porta del ort pujant ſe alt en la gran ſala, e veu que tots los del palau feyen gran dol e deſmeſurat plant que no era negu qui li pogues parlar. Entra lo adolorit Capita dins vna cambra, e veu la Princeſa gitada per terra, ab tots los metges qui entorn li ſtauen per tornar li la perduda ſanitat. Tirant ſi acoſta, e con la veu en tal punt ſtar, lo cor no li pogue comportar que no digues: Per que dexau morir aqueſta ſenyora ſens pietat? car ſens culpa ſcuſar nos pot, e te poca ſperança de vida, perque no te ni pot ſtar en ſoberana proſperitat, e aço nou deſige ques ſegueſqua, ans continuament tendre gran dubte de la ſua vida, la qual prech Deu ſobrepuje als meus dies. Ay triſt de mi, la vida mia tinch per no res, que tinch vergonya de dir lo que a la memoria ſe repreſenta. Los metges nou entenien, ans ſe penſauen que per la mala noua ho deya. E Tirant penſaua que tots ploraſſen per dolor de la Princeſa, fon ſe girat al traues, e veu la Emperadriu que tots los vels ſe hauia romputs ſobre lo cap, e dauant la cordonera de la gonella tota rompuda, e la camiſa, que totes les mamelles li parien, arrapant ſe los pits e la cara, donant de grans crits ella ab totes les donzelles, dient ab alta veu: Ara nos couendra a totes eſſer catiues ligades ab forts cadenes: qui ſera que de noſaltres vulla hauer merce? A laltra part veu al Emperador ſtar en terra aſſegut com ſi fos vna ſtatua de pedra, que no feya de ſi negun mouiment, car volia plorar e no podia la ſua gran deſauentura: e tenia les letres en la ma, e ab ſignes crida a Tirant e dona les hi. Con Tirant les hague leſtes dix: Mes es lo mal que yo nom penſaua. Lauors ſe pres a confortar al Emperador dient li: Senyor, la mageſtat voſtra no deu eſſer admirat com aqueſt cars ſes ſeguit, com ſia ſon propi coſtum de la guerra, com vnes voltes es hom vençedor e altres vençut, mort o apreſonat, aço ſon aƈtes de guerra: e voſtra mageſtat com a caualler de tals inconuenients com aqueſt nos deuria agreujar ſino pendreu ab molta paciencia, car altra jornada ab la ajuda de noſtre Senyor ni haura per a ells. En aqueſt punt la Princeſa obri los ulls e cobra ſon natural, e prega a Tirant que vingues alli. Tirant prenent licencia del Emperador, con li fon prop, la Princeſa lo feu ſeure prop della, e ab piadoſa veu li feu principi a vn tal parlar.