Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 274

CAPITOL CCLXXIV.

Recita la Princeſa lo ſeu mal a Tirant.

O

ultima ſperança de la mia penſa, ſi les mies paraules a la tua anima tenen força de mudar lo prepoſit, que axi ſia que tu ames la mia perſona com demoſtres, que la tua vida e la mia de aqueſt mon lançades no ſien ans que no vinga lo dia que ſien recobrats tants duchs, comtes e marqueſos qui ſon morts hi en cruels preſons detenguts! E certament no ha mija hora paſſada yo conegui la mia anima cercaua de fugir, e ſens dubte crech fugida ſeria, ſino quen los braços daquell qui yo mes amaua ſe ſenti repoſar. E ſtant en aqueſt parlament, entraren dos homens que venien fogits del camp, e la Princeſa no pogue mes dir, ni Tirant ſatiſfer: e recitaren largament la lur deſtruccio, e del gran deuis del Duch de Macedonia e del Duch de Pera, e com eren entre morts e preſos cinch milia cauallers de ſperons daurats, ſens los altres de que no ſen feya mencio. Acabant de recitar la tan doloroſa noua, ſe torna a refreſcar lo dol e planyer molt major que no era ſtat. E Lemperador ab los ſeus ulls plens de doloroſes lagrimes, e la lengua empedida de gran dolor e ab veu rugalloſa, feu principi a vna tal lamentacio.