Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 276

CAPITOL CCLXXVI.

Lamentacio que fa Tirant.

S

Obre tots los viuents doloros e miſerable, e com es poch ſpay lo que a mon voler contraſta, e tant major ma deſauentura aumenta, car no aumenten los meus mals ab ſperança de varis remeys, puix los cruels fats la mia deſtruccio han ordenat en ferme veure lo major mal que damor ſeſpera. E no meritauen los meus aƈtes lo premi que en tan penoſos mals ma vida hagues finir. E res tant nom dol com es que als turchs reſte fals nom de vencedors. Yo no ignore la deſtruccio que als grechs ſeſpera, que no ſien punits per los mals que fets no han, mas per lo mal que mes a mon interes toca, car no pot eſſer gran lo mal que voluntariament ſe pren: e es miſerable coſa no ſaber morir. E feu ſe dar lo crucifix, e dreçant ſes paraules de ſanglots e doloroſos ſuſpirs acompanyades, que gran treball portauen de acabadament eſſer enteſes, dix: O Senyor clement e piados, yo miſerable peccador per la voſtra inmenſa bondat ſo reduyt a verdadera noticia de mos peccats e defalliments, e ſuplich a la ſacratiſſima mageſtat voſtra me vullau perdonar totes les offenſes que contra la diuina bondat voſtra he comeſes, e comet caſcun dia, e de molts mals que he fets, de tots vos demane miſericordia e perdo, car per la voſtra clemencia e pietat volgues pendre mort e paſſio per ſaluar los peccadors tals com yo, e crech que noy ha major peccador de mi. O Deu eternal e alt Pare poderos, com faras la ultima ſentencia fes, Senyor, que yo ſia hu dels elets benauenturats, e no dels maleyts. Apres plega les mans, e ab gran humilitat abraça e adora la creu e dix: O fill de Deu Jeſus omnipotent, yo muyr per amor, e tu, Senyor, per amor volguiſt morir per liberar lo humanal linatge, e yo per amor. Tu paſſiſt tantes penes, ço es açots, nafres e torments, e yo he paſſada dolor de viſta de moro negre: ſino tu, Senyor, quis pot acomparar a la mia dolor? Senyor, la tua ſacratiſſima mare e senyora noſtra ſtant al peu de la creu paſſa dolor infinida, e yo ſtaua ab vna corda en la ma ab dos ſpills quim repreſentauen la major dolor que yo james ſenti, la quals Senyor, james ſenta negun creſtia: e qui es qui, puga aconparar a la dolor mia? Placia a la mageſtat tua, Senyor, que no vulles guardar als meus grans defalts, car ab la paſſio que tinch lo meu pobre enteniment varieja, mas placiat perdonar me los meus grans peccats, axi, Senyor, com perdoniſt al ſant ladre e a la glorioſa Magdalena. Lo Emperador ab totes les dames era en la cambra, lo Cardenal ab molts altres ecleſiaſtichs, e tots ſtauen admirats de les piadoſes paraules que hoyen dir a Tirant, tenint lo en opinio de bon criſtia: e confeſſas del Patriarcha qui labſolgue de tots ſos peccats a pena e a culpa. Tirant ſe dreça vn poch en lo lit, e dix ſemblants paraules: O piadoſos hoynts, ſcoltau lo que dire, tranſportau les voſtres penſes ab dolor e triſt penſament, mirau la triſtor qui en aqueſt cars me combat, ſperant quant ſera la fi de tan doloros principi: e prech vos, parents meus, queus conforteu, car yo ſtich en lo treſpas de la mia doloroſa vida. E gira los ulls deuers la Princeſa e dix: Ab dolor me parteſch de vos, dexeus lo cors, e lanima a Deu. Be pens que james no es ſtat caualler qui de triſtor moris, e no es negu quis puga acomparar a la dolor mia! Lo Emperador ab tots los qui eren en la cambra plorauen e dolien ſe molt de la ſua mort, e no era negu qui de bon grat no ploras tant per lo merexer ſeu, quant per la molta fretura que faria a tots generalment. E gira lo cap Tirant deuers lo Emperador moſtrant dolres dell, e dix ab cara afable e piadoſa veu: O ſenyor Deu, empara la mia anima, per ço com a noſaltres eſt tan piados, car lanima daqueſt cors partir ſe vol. O deſauenturat que la lum dels ulls me fall, fes, Senyor, per ta merce que yo veja la tua claredat, car yo conech que la mia mort ſe aproiſma, quem haure a partir de voſaltres molt preſt, e voſaltres me daueu gran confort, mas vna ſenyora me ha dada gran dolor e penſament, e no men vaig daqueſt mon ab altra triſtor: e no penſeu que lo meu mal ſia mortal, mas la pena que paſſe me fa mortal eſſer. Digau, ſenyor Emperador, qui fara per lalteſa voſtra les forts e cruels batalles, ara que tots los bons cauallers ſon preſos, e lo voſtre ſeruidor e qui mes vos deſija ſeruir Tirant ſia mort, lo qual amaua mes a la mageſtat voſtra que a tots los princeps del mon? e nom dol ſino com no he pogut portar la conqueſta a fi. Deu li vulla per ſa merce perdonar qui en tal dolor me ha poſat, car no es en lo mon ſemblant dolor com es la mia. O ſenyora Emperadriu, e del mon la mes alta en dignitat, james penſi en deſſeruir voſtra alteſa, ans de tot mon cor e voluntat deſijaua augmentar leſtat voſtre e la corona del Imperi grech, ſi en res vos he fet defalt, demane merce e perdo. E a vos, ſenyora Princeſa, que del mon ſou la tremuntana on tots los mariners prenen gouern, tant com la vida me hagues acompanyat toſtemps fora ſtat en ajuda voſtra contra aquells qui offenſa vos volgueſſen fer, mas ja no puch altra coſa fer ne dir ſino dolrem del que he viſt. Mas qui pot dir que james tal dolor haja ſentida com es la mia? Apres ſe gira a totes les dames e dix los: Senyores, puix fortuna no ha conſentit que yous pogues moſtrar per ſperiencia la bona voluntat queus tenia, perqueus prech que vullau pregar a Deu per mi quem haja merce. Apres baxa lo cap e torna a planyer e a lamentar ſe, car la mort le ſtaua ſperant. Dix a Ypolit: Fill meu, vet aci la miſerable vida de aqueſt mon en quens aporta, mira la mia cara ſi es tal com ſolia. E Ypolit tanta era la dolor e triſticia que tenia, que no li pogue reſpondre. Tirant li torna a dir: No plores, car yous he recomanats al ſenyor Emperador, e ara de preſent loy tornare a dir. Senyor Emperador, ſi en algun temps la mageſtat voſtra conegue en mi voluntat de ſeruir vos, ara vos ſuplich ab tota aquella amor que puch ni ſe, a mos amichs, parents e ſeruidors en voſtra cuſtodia e proteccio los vullau tenir. Mas tanta era la ſtrema paſſio que lo benigne ſenyor tenia que no li pogue dir ſino: Sera a voſtra voluntat complit. En aquell punt a Tirant lo cap li falli del coxi, ab los ulls cloſos que paria que dormis, e moſtrauas que fos priuat de la vida de aqueſt mon. Dix Ypolit: Ay mort, per a quina vida tum dexes triſt e doloros ſens ventura neguna! e enuers Tirant feu vna gran lamentacio moſtrant quel amaua ſens ficcio neguna. E vengueren alli tots los criats de Tirant que tenien ſtrema dolor per la mort quil ſperaua, e bes moſtraua la ſua cara del tot cambiada, e torna a dir Ypolit: Si aqueſt caualler mor, tota la caualleria del mon ſera morta! e crida ab grans crits: O mon ſenyor Tirant, per que no voleu oyr les paraules de tots los voſtres ſeruidors que ſon aci? Reſpos Tirant: Qui es lo quim crida? Yo so, lo deſauenturat Ypolit, lo qual vos me donau congoxa e ocaſio de doloroſa vida, car totes les dames me blaſmen per les mies abundants lagremes, e dien que benauenturat es aquell qui ignocent ſta en la ſolicita vida, e ſi vos en ſuma miſeria paſſar deſijau no cerqueu la mort per ço com es ultimum terribilium: e veus aci lo ſenyor de Agramunt queus demana. Com Tirant los hoy, obri los ulls ab gran pena e dix los: Per be ſiau venguts, cauallers, per veure los meus darrers dies que ſeran pochs, e com ſo en recort de la mort quem tinch a partir de la voſtra companyia, e que nous he poguts premiar al plaer meu, me es doble pena, pero partiu vos tots los meus bens haguts e per hauer. E ab gran fatiga trague la ma e dona la a tots los parents e ſeruidors, e ab la veu foſca dix altra volta beſant e abraçant lo crucifixi: O ſenyor ver Deu omnipotent, infinides gracies fas a la tua ſacratiſſima mageſtat com me dexes morir en los braços de mos parents e amichs, e dauant la mageſtat del ſenyor Emperador e de la ſenyora Emperadriu e de ſa filla, e perço, Senyor, com yo ſo gran peccador en aqueſt mon, perço vos clam merce quem vullau perdonar tots los meus peccats e defalliments, e quem lanſeu de aqueſt enganador mon, eus placia en les voſtres precioſes mans rebre lo meu ſperit, e per la voſtra ſacratiſſima miſericordia e pietat vullau pendre venjança de la mia carn, huy qui es lo darrer dia de la mia corporal vida, per que lo meu cors ſia turmentat, e la mia anima ſia collocada entre los voſtres glorioſos ſants en la gloria de paradis. Apres de aço giras deues los ſeus e dix: Hon es la flor del noſtre parentat de la caſa de Bretanya e de Rocaſalada? de voſaltres me parteſch, car la negra mort tant me atribula, car ja no puch alſar lo cap, e ja laltre mon me fa requeſta: coue que faça aquell doloros cami. O Diafebus duch de Macedonia! o Vezcomte de Branxes! de voſaltres me parteſch e prench doloros comiat ſtant en preſo en poder de infels per amor de mi, car ſi yo no fos no foreu voſaltres venguts en aqueſta terra: e qui ſera aquell quius puga traure de preſo? los meus triſts fats e la deſauentura mia no han volgut ſino lunyar me de voſaltres. O Diafebus, com ſabras la mia triſta mort e com muyr per aquella que de mi ha haguda merce ab engan e gran maldat! ara puch dir que ſo orfe tant me ſopta la mort doloroſa, a tots vos coman lo meu parentat: e voſaltres que aci ſou reſtau en cambi meu ab la mageſtat del ſenyor Emperador, car la ſua benignitat a tots vos haura per recomanats. Prech vos lo meu cors ſia embalſemat e fet portar en Bretanya als bons cauallers: lo bacinet, e la ſpaſa, e la camiſa de la ſobreueſta que en les batalles e en eſta terra he portat, en la ſgleſia major damunt la mia ſepultura ſia poſat, hon ſtan los quatre ſcuts quen batalla venci cors per cors dins en liça, ço es a ſaber, lo Rey Dapolonia, e lo Rey de Friſa, lo Duch de Borgonya, e lo Duch de Bauera: ſi fer ſe pot lo meu cors al anſia de mon pare, ni a la beata de ma mare no li ſia moſtrat, ans los ſia defes de veurel. E ſobre lo meu vas ſeran pintats caps de moros negres, ab letres ſcrites entorn del meu ſepulcre: Cauſa odioſa per que mori Tirant lo Blanch. Apres prega a tots que no li digueſſen res. Los metges no li podien fer ni dar remey negu, tanta era la dolor que ſoportaua, e lo vell Emperador ab tots los qui alli eren nos delitauen ſino en plorar e planyer, batent ſe los ulls e la cara, no tenint gana de menjar ni de repoſar, ans penſauen tots eſſer ſots lo jou de captiuitat, e tota la lur ſperança ſtaua en noſtre ſenyor Deu y en Tirant: com lo veyen ſtar en tal punt tots tenien la ſperança perduda, e donant loch e ſpay a lur dolor tots ixqueren de la cambra. Los metges ordenaren li moltes coſes, mas valien li molt poch. Venit vna vella juhia a la fama del ſeu mal, preſentas dauant lo Emperador, e ab gran audacia li feu preſent de ſemblants paraules.