Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 277

CAPITOL CCLXXVII.

Lo conſell que dona vna Juhia al Emperador per reſtaurar la vida a Tirant.

L

A amor natural que tinch a la mageſtat voſtra, ſenyor Emperador, me ha feta venir dauant la preſencia voſtra, hauent compaſſio de voſtra alteſa, que en los voſtres darrers dies benauenturats no hajau eſſer deſpoſſehit de la voſtra imperial ſenyoria. E com ſia certa que tota la voſtra ſperança de ſalut ſta en la vida de aqueſt ſingular caualler Tirant lo Blanch, lo qual perilla molt la ſua vida: e com diga Ariſtotil que lo temeros ab la triſtor ſe deſeſpera e tem les coſes en que no ha perill, e lanimos no obra en les batalles ſino per virtut, e dellibera ans de morir que ſoſtenir vergonya: de aço praticar ſe pot ab los metges e gent enteſa, de Eƈtor lo troya qui en ſemblant cars deya: Que dira Palomides capita dels grechs de mi? que dira Agamenon, e que dira Diomedes? E venint al que vull dir, la mageſtat voſtra veu a Tirant capita voſtre eſſer poſat en paſſament, e tots los metges lo han ja deſemparat, yo tota ſola lo vull emparar ab condicio tal que ſi mor que tolgues a mi la vida, e a qualſeuulla pena cruel me obligare. Yo conech que aqueſt caualler te lanimo molt ſforçat, e per la gran valentia que te ſforçara lanimo e leuarſe ha, e faça la mageſtat voſtra, ſenyor, en la forma que yo dire: feu ajuſtar molta gent darmes, e donen grans crits, e entren dins la ſua cambra molta gent fent remor de ſpaſes e de lançes e paueſos, donant grans colps de les ſpaſes en los paueſos. Com ſe deſpertara e veura tanta gent armada, e los crits que ſeran majors, e demanara que es aço, poran li dir que los turchs ſon a la porta de la ciutat, e tot aquell penſament que te li fugira, e ab la virtut que ab ſi porta per la vergonya de aqueſt mon ell ſe leuara. Lo Emperador trames per los metges e per gent enteſa, e recitals tot lo que la Juhia li hauia conſellat, e tots foren de parer que ſeria ben fet. Los crits e la remor fon tan gran en la ciutat, que ans que en la cambra entraſſen Tirant ho hoy, e la vella Juhia qui al cap del lit li ſtaua li dix: Leua, ſenyor Capita, e not faça temor la mort, vet los teus enemichs turchs qui ſon prop del portal de la ciutat e venen per pendre venjança de tu. Com Tirant hoy axi parlar a la vella dix li: E fas me tu cert que los turchs ſe ſon tan prop de mi acoſtats? Si levar te plau, dix la Juhia, mes prop ſon de tu que not penſes: leuat e poſat en viſta en vna fineſtra, e veuras quant de dan te ſta aparellat. Decontinent Tirant demana la ſua roba, e feuſe ab moltes toualloles ligar la cama, e armas lo mils quen pogue, e puja a cauall, e molts ab ell, e ab tan gran voler anaua que quaſi tot lo mal li paſſa e troba molt gran remey. E lo Emperador ab los metges que alli eren, digueren li, com ſtaua flach, que prengues vn poch de reſtaurandi, e apres vn poch de ſolſit, e que ab allo poria mils entrar en batalla: e feu tot lo que los metges li conſellaren. Apres conegue e ſabe que tot lo que fet hauien ſe era fet per cauſa del ſeu mal. Dix Tirant: Loat ſia lo poder de Deu que dona me ha liberat de mort, puix dona me hauia mort: e bon conſell es ſtat lo que han dat al Emperador e als metges. E ans que Tirant ſe leuas, la Princeſa ſtaua agenollada dauant vna ymatge que tenia en lo ſeu retret qui era de la ſacratiſſima Mare de Deu ſenyora noſtra, qui ignoraua lo que hauien ginyat a Tirant, e feu feruent oracio, e beſant la terra deya ſemblants paraules: O mare piadoſa, Regina dels angels e miſericordioſa emperadora dels criſtians, hoyu me, prengaus pietat de mi que totes les mies ſperançes ſon ja perdudes, e demane la mort puix altre remey no tinch: e ſi mor lo meu ſenyor, aquell que yo ame mes que a la mia vida, vull que tot hom ſapia que la hora que yo ſere certa de la mort del meu ſpoſat Tirant, en aquella matexa hora me dare la mort. E pres vn caniuet e amagal entre les faldes ſperant quant li vendria tal nova, dient entre si: Mes val que yo execute la mia perſona triſta ans que de moros ſia deſonrada. Yo recorrech a tu, humil e piadoſa dels pecadors aduocada, que no permetes que yo perda lo cors e lanima. Com Ypolit veu que Tirant ſe era ja veſtit e demanaua les armes, ab cuytats paſſos ana a la cambra de la Princeſa e dix li ſemblants paraules: Ma ſenyora, yous ſuplich que tota dolor e congoxa que tingau ſia de voſtra alteſa apartada, e tots voſtres mals penſaments ſien reduits en ſubirana leticia, car tal noua vos porte que millor dir no laus poria. La Princeſa per ſobre abundant alegria ſe para, tal que aſſeguda en terra ſtigue per bon ſpay que no pogue parlar. Paſſat aquell moment la Princeſa dix: Es vera axi bona noua com me dius? car del planyer me manca la lum dels ulls. Ypolit ab paraules dignes de fe la feu certa de tot lo fet com paſſaua. En aquell cars la Princeſa tant fon lo plaer que pres que beſa a Ypolit en lo front, e de ſobres de contentacio dels ſeus ulls corregueren viues lagrimes, e Ypolit li dix: Senyora, negu no deu plorar ſino ſos peccats e defalts, e deu perdre treballs e oblidar aquells. E per la gran remor que en aquell cars la gent feya Ypolit ſen parti, e la Princeſa ſen ana a la cambra de ſa mare: e veren tornar al Emperador ab Tirant, e totes les dames ſe poſaren per les fineſtres, que nols era preſent ſino lo mal de Tirant que del altre no tenien cura. Com Tirant fon endret de la fineſtra de la Princeſa alça lo cap ab lo bacinet, e poſas les dues mans dauant la cara: e la Emperadriu demana a ſa filla per que hauia fet Tirant tal cars de poſar ſe les mans dauant la cara, que aço nos fa ſino per deſcontentacio de amor. E la Princeſa reſpos que tal coſa no ſabia. Com foren paſſats a la porta del palau, Lemperador deſcaualca, e Tirant pres ſon comiat dell per anar a la poſada. Lo Emperador feu ſon poder que Tirant deſcaualcas, que alli ſeria molt ben ſeruit de tot lo que meſter hagues, e Tirant feu ſon ſforç de anar ſen. La Princeſa preſumi de aqueſta anada, que podia eſſer la cauſa que Tirant no hauia volgut aturar en lo palau per molts prechs que lo Emperador li hagues fets, ço que ell en altre temps molt deſijaua, e axi mateix penſa per ques hauia mes les mans dauant la cara? Com Tirant fon en ſa poſada preſtament ſe mes en la cambra e feu ſe venir lo ſenyor Dagramunt, e Ypolit, e pregals molt afectuoſament que deu galeres quey hauia que les feſſen armar, e poſar en orde de les coſes neceſſaries. E ells digueren que eren contents: e partiren ſe de Tirant, e feren les galeres molt be proueyr. Com Tirant ſe fon dinat, poſa en orde tot lo que meſter hauia per a ſa partida, e ordena que tota la ſua gent anaſſen per terra fins al caſtell de Maluehi, y ell iria per mar, que allis trobarien. Com fon en la hora baxa que los metges ſen foren partits, per relacio dells lo ſenyor Emperador fon auiſat com Tirant ſtaua be. Com fon quaſi la oracio, la Princeſa congoxaua de mort per veure a Tirant, e prega a Plaerdemauida e a la donzella de Monblanch que anaſſen a la poſada de Tirant e quel poſaſſen en noues, es volgueſſen aſſegurar del dubte en que ella ſtaua poſada, e li digueſſen que ella ſuplicaria al Emperador ſon pare quel anaſſen a veſitar, e com ella fos poſada en gran congoxa de la abſencia de la ſua viſta. E anant les donzelles per complir lur embaxada, vn patge de Tirant les veu venir, e ab cuytats paſſos ab gran alegria entra dins la cambra e dix: Mon ſenyor, alegres voſtra ſenyoria com vos ve embaxada de part de la ſenyora Princeſa de dues galants dames. Ves preſtament, dix Tirant, poſat a la porta a diras que ſtich be, mas la ſon me te tan apoderat que ſtich ara en lo plaſent dormir. Lo patge feu ſon manament e feu ſa ſcuſacio, car Tirant no les volgue veure. E tornades les donzelles al palau ab la reſpoſta, la Princeſa feu tant que lo Emperador e ſa mare anaren a la poſada de Tirant: e ell ſabent que lo Emperador venia, auiſa a dos patges de tot lo que dir tenien ne a fer. Con lo Emperador fon a la porta per entrar en la cambra, dix lo mes auiſat dels patges: La mageſtat voſtra, ſenyor, pot ben ſcuſar en aqueſta hora de no en la cambra, per lo dubtos mal en que lo voſtre Capita ſta, com tants dies ha quel ſeu ſperit no ha repoſat, e ara ſta en conſolacio gran per recobrar lo que aqueſts dies ha fallit, e lo delit ſeu en aqueſt cars es tan gran que recobra natura lo que ha deſmenuyt, e de ſuor quaſi cubert eſta: bo ſeria vn metge ſens deſpertar hi degues entrar. Tirant preſtament ſe poſa en lo lit, ab vn drap banyat ruxas la cara, e feu demoſtracio que dormia. Com lo metge entra, e torna a la porta al Emperador, dix li: Senyor, molt gran peccat ſeria que en ſemblant cars lo deſpertaſſen: voſtra alteſa ſen pora tornar fins a lendema, e de mati la ſua ſcuſada viſta fer ſe pora. La Princeſa no podia pendre ab prou paciencia que no ves a Tirant, pero fon li forçat de tornar ſen ab Lemperador. Com Tirant ſabe que tots ſen eren anats, leuas preſtament, e feu troſſar tota la ſua roba, e feu la poſar dins la galera. Com fon hora de mija nit ſecretament ſe recolli, e volguera partir en aquella hora ſino per ſguart que la galera no tenia ſon compliment. Vengut lo dia e lo ſol exit, Lemperador ſabe com les trompetes de les galeres tocauen a recollir. Tirant trames lo ſenyor Dagramunt al Emperador per embaxador, e com li fon preſent, preſenta li la ſeguent embaxada.