Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 278

CAPITOL CCLXXVIII.

Com Tirant trames al Emperador lo ſenyor Dagramunt per notificar li la ſua partida.

L

Os caſſos ſiniſtres de fortuna fan variejar la penſa humana de aquells qui ſeſforcen a complir los aƈtes virtuoſos qui ſon conformes a lur condicio, ignorant los ſdeuenidors mals qui ſon cauſa de impedir los bons prepoſits e ſerueys que lo voſtre Capita ha acoſtumat fer a la mageſtat voſtra: car les coſes noues ſolen mes plaure e ab mes ſforç executar que les molt viſtes, e lo que hom no te, ſe ſol ab major afeccio deſijar que lo que hom poſſehex, e neguna coſa es tan delitoſa que per lonch us no torne enujoſa. E venint al que vull dir, ab licencia de la mageſtat voſtra, lo voſtre Capita ſes recullit en les galeres, e ha ordenat per ſguart de la cama de anar fins al port de Tranſimeno, e ab barca pujara fins al caſtell de Maluehi, e la gent darmes per terra fins en aquell loch mateix: e ſignifica a voſtra alteſa per mi la ſua prompta deliberacio e partida. Reſpos Lemperador ab paraules de ſemblant ſtil: Caualler, molt ſtich aconſolat de la bona noua quem portau, car yo regracie molt a la diuina bondat com ha donat ſforç de ſalut al noſtre Capita per que puga partir, que es la coſa que mes deſije en aqueſt mon apres ſaluacio al anima, car la ſperança que tinch en la ſua gran virtut de caualleria me fa oblidar tots los paſſats mals: e per ço com pens que ſera repos de la mia ſeneƈtut vull pendre a Tirant en compte de fill. Pregau lo de part mia que axi com fins aci ha ben obrat ho perſeuere de aci auant molt millor, car lo premi de tan gran ſeruey ſera tal que ell e tots ſos parents alegrar ſen poran. Lo ſenyor Dagramunt beſa li la ma e pres ſon comiat, apres ana a la cambra de la Emperadriu e pres ſon comiat, e de la Princeſa per lo ſemblant. Com la Emperadriu veu que Ypolit ſen deuia partir, e la Princeſa Tirant, feyen molt grans lamentacions, e caſcuna ploraua es dolia de ſos mals, en ſpecial la Princeſa que axis partis Tirant della ſens dir li res. Cuytadament anaren a la cambra del Emperador per veure ſi era ver la lur partida, e Lemperador los ho recita tot. La Princeſa apodera que Lemperador anas a la mar per que ella hi pogues anar, e la Emperadriu que no ſi tarda. E per quant Lemperador aplega primer a la mar que no elles, poſas dins vna gran barca, e entra en la galera, e prega molt a Tirant que tot Limperi tingues per recomenat. E Tirant li dix paraules molt afables fent li oferta largament de tot lo quel pregaua, e encara mes lo aconſola per tal forma que lo Emperador ne reſta molt content: e tots los mariners donaren de conſell al Emperador que preſtament iſques en terra per cauſa de vn negre nuuol qui ab grans trons e lamps venia acompanyat: e Lemperador fon tornat a terra. La Princeſa ocupada de molts penſaments ſe dolia molt com no era ſtada alli com ſon pare entra en la galera, per que ella hi fos entrada e hagues pogut veure e parlar ab Tirant. La mar era ja tan braua que no conſentia que dones hi degueſſen entrar, e ſon pare tan poch no loy haguera conſentit. La Princeſa qui no veu altre remey, los ſeus ulls deſtillant viues lagremes, ab infinits ſuſpirs adolorits prega a Plaerdemauida que entras en la galera, e que ſabes la cauſa o cauſes per que Tirant axi cauteloſament ſe era recollit ſens dir li res: e les mans al paſſar, per que les ſe hauia poſades dauant la cara: e mes auant per que no volgue aturar en lo palau, lo que altres vegades tant hauia deſijat. E Plaerdemauida, perque era donzella molt enteſa e de bon ſentiment, hague molt be compreſa tota la intencio de ſa ſenyora, e poſas en vna barca ab Ypolit y altres qui lacompanyauen. No comporta eſſer dita la diſſimulada dolor que la Emperadriu pres com veu que Ypolit pujaua en la galera. Com fon dins Tirant no feu gens de cara a la donzella, pero ella ſeſforça que Tirant la hoys, e no tarda de fer li preſent de ſemblant embaxada.