Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 279

CAPITOL CCLXXIX.

La embaxada que Plaerdemauida ſplica a Tirant.

A

Ci ſo venguda per finir los darrers dies de la mia triſta vida, o digne de gran lahor en lo qual natura no ha fallit, ja per la deſconexença de la ſenyoria voſtra nous puch oblidar: e yo no ſo merexedora de tan dura punicio aconſeguir, conexent lo voſtre gran renom de voſtra virtuoſa fama publica per tot lo mon: no ſens gran cauſa es cauſada en mi doloroſa paſſio e ſon poſats en mi doloroſos treballs, los quals per plaure a altri deſplaen a mi. Mas fortuna qui tots temps es enujoſa e enuejoſa de axi lonch delit e plaer, en lo qual en lo principi de voſtres amors hauia trobada forma prou cuberta e couinent a voſtres deſigs complir, a la fi la ſua amor deſordenada en triſt e doloros plant ſes conuertida. Ara dexem ſtar les coſtumes de gran lahor e les ſingulars virtuts qui en vos habiten, les quals haurien força de pendre caſcun altre ſperit. Be pot eſſer maleyda aquella donzella qui ha perdudes les ſues paraules, que no li han reſpoſt a la ſua juſta intencio, omplint a mi de infamia miſerable. O molt cruel caualler entre molts nobles valeroſos, qui ha regirats axi los teus penſaments? hon ſon ara los prechs los quals moltes vegades a mi per reſtauracio de la vida voſtra, planyent e ſoſpirant oferien que la voſtra vida e mort ſtaua en les mies mans? hon ſon ara los piadoſos ulls ab los quals tota volta moſtrauen eſſer viſts ab lagremes? hon es la amor que enuers mi moſtraueu paſſant delitoſes paraules? e los greus treballs e congoxes yo he preſos per meus propis en delit e ſeruey de voſtra merce? Partirſe de tan virtuoſa ſenyora, la mes alta en dignitat e virtuts que en tot lo mon ſia, ſens dir li adeu ſiau! la ſanch de Caym no comes tan gran deſconexença enuers ſon germa Abel com vos haueu fet enuers voſtra ſpoſada. Si vida doloroſa o mort li volreu dar, no iſcau en terra ni la vejau: ſi reſtaurar la voleu de amargoſa vida, dau li vna poqua de viſta de voſtra ſenyoria. E dit aço no podent retenir les ſues piadoſes lagrimes, tancas dauall lo ſeu mantell ab gemechs e ſoſpirs molt doloroſos, e no dix mes: pero Tirant volgue ſatiſfer en lo que Plaerdemauida li hauia referit e, ab baxa veu, perque de negu no fos hoyt, feu principi a vn tal parlar.