Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 281

CAPITOL CCLXXXI.

Replica que fa Plaerdemauida a Tirant.

L

Es paraules diſſimulades que lo voſtre ginyos penſament ha manifeſtades ſon a mi de gran admiracio, que per vos ſia ſtat preſumit que ab ſenyal de verdadera amiſtat, ab paraules injurioſes procehint de ſtrema malicia volrieu portar a ma ſenyora a infamia de perpetual deſoneſtat. E no penſeu que ab lo voſtre mal ſaber me pogueſſeu induyr al que volrieu, que yo loas les voſtres reprouades paraules e mala intencio, car tant vos aprofitaria com fer vn clot en larena, e ab vn anap foradat buydar tota laygua de la mar: e vos quius feu amar e deſamar deueu pendre aço per ſomni. E tot lo que dit haueu es fora de la mia memoria, e ſi tal cars preſumiu de ma ſenyora ni de mi, anau per a deſconexent caualler: que en tan gran perill hajau poſada la voſtra perſona! E poſat cars queu hajau viſt, es ſtada coſa que ſes fet per joch e burles per dar conſolacio e alegria a la ſenyora Princeſa. La Viuda repoſada hague dels entrameſos de la feſta de Corpus Criſt, e yom veſti en forma del noſtre ortola: e recita li tot quant de ſus es ſtat dit. Tirant fon molt admirat de tal raho, e dix que tal coſa no podia creure ſi donchs de ſos ulls no veya lo contrari. La donzella ab grans rialles li dix: Senyor, yo dellibere de reſtar aci, e vaja Ypolit a la mia cambra, e dauall lo lit trobara tots los veſtiments del negre ortola, e ſi no dich veritat, que de cap me lanſeu en mar. Tirant fon content, e mana a Ypolit que prengues les claus e preſtament hi anas, e perço com feya gran maror, que tornas preſtament: e Ypolit feu lo manament de Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre ortola, la mar ſtaua tan braua, que james Ypolit no pogue pujar en la galera, ni Plaerdemauida pogue exir en terra de la galera: lançaren vna corda a la barca, e ligaren li la roba del negre ortola en tal forma que la pujaren en la galera. Com Tirant veu la cara e la roba, conegue la gran maldat de la Viuda repoſada, e en preſencia de tots jura alli que ſi en aquell cars pogues exir en terra, que en preſencia del Emperador la faria cremar, o ab les ſues propies mans faria della lo que hauia fet del negre ortola. Apres Tirant prega molt a Plaerdemauida que li volgues perdonar dels mals penſaments que hauia tenguts de la Princeſa ni della, e com fos ab ſa alteſa que li volgues recaptar perdo. E Plaerdemauida molt gracioſament loy atorga, e axi reſtaren los dos ab molt bona amor e voluntat. A poch inſtant la mar ſe enbraui tan fort, que tots aquells qui veyen la barca hon Ypolit anaua, tots reclamauen a Deu de bon cor que no periſſen en la cruel mar. E com Deu volgue, tornaren a terra tots banyats e la barca mija daygua. La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta, que les gumenes de les galeres ſe romperen, e per força hagueren de aqui de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a traues, les perſones ſe ſaluaren, mas les fuſtes ſe perderen. Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del mon, romperen los arbres e les veles, e tot ne ana dins mar. La vna galera trobas a ſobre vent, e Deu volgue que pres en vna illa petita, e allis reſtaura. La galera de Tirant e laltra eren a ſota vent, no pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, e la galera de Tirant ſe deſcoſi: e laltra galera qui prop li venia tota ſen obri, e entra ſen la gent y ella en laygua de dolor: tots ſe negaren que negu ſcapar no pogue. La galera de Tirant feu la via de Barberia, e tots los mariners perderen lo tento de marinatge que no ſabien en quines mars eren, e tots plorauen e feyen lo major dol del mon: agenollats cantauen la Salue regina, apres confeſſaren los vns ab los altres, e demanaren ſe perdo. Plaerdemauida ſtaua gitada en vn lit mes morta que viua, e Tirant aconortant la lo mils que podia. Com Tirant veu que lo joch ſe ſtrenyia, dolent ſe de ſos mals feu deuotament principi a ſemblant lamentacio.