Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 282

CAPITOL CCLXXXII.

Lamentacio que fa Tirant corrent en la mar fortuna.

O

Senyor ver Deu omnipotent e miſericordios, e quina es ſtada la mia triſta ſort e gran deſauentura que en tan gran treball e cruel infortuni vengut ſia! O miſerable de mi, e com ha permes la tua diuina bondat que yo haja a morir en la cruel mar, em haja a combatre ab los pexos! no ſo pogut morir en les forts batalles dels turchs, e ara morre ſens poder fer reſiſtencia alguna: per que no mori en la fort batalla del ſenyor de les Viles ermes, puix ab tanta pena hauia finir la mia triſta vida? Loada ſia la mageſtat diuina a qui plau que per los meus grans peccats yo reba tal punicio ſegons los mals meus meriten. O triſt de mi que nom dol la mia cruel mort, mas dol me aqueſta donzella que haja eſſer punida per los meus defalts, o per mi reſtara en tribulacio e fora de tota ſperança. O Tirant, be es aqueſt dia triſt e deſauenturat per a tu que not val força ni ardiment, car tu be penſaues que caualler qui en tot lo mon fos not pogues vençre ni ſubjugar: e ara eſt ates als termens de la mort, e no ſabs quit mata, ni per quina cauſa. O ſenyora Princeſa qui ſou fenix del mon, a Deu fos plaſent vos foſſeu aci preſent, per que veſſeu los darrers dies de la mia triſta vida, per queus pogues demanar perdo de tantes ofenſes queus he fetes, per be que no ſia de mon propi coſtum, mas per relacio de falſa gent. O Viuda fiƈta e reprouada, ja fos plaſent a la diuina prouidencia quem donas tant temps de vida, ſol per quet pogues premiar de les nefandiſſimes maldats que tu ab tan poca temor de Deu e vergonya del mon has comeſes, car per tos peccats muyr yo e tots los altres, e ſeras ſtada cauſa e deſtruccio de la corona del Imperi grech. O ſenyor Emperador ple de molta benignitat, com vos dolrieu de mi com muyr en tan gran deſauentura! O cauallers del meu parentat, e com ſera preſt partida la noſtra companyia, e qui ſera aquell quius puga ajudar ne traure de preſo! O excellentiſſima Princeſa e ſpoſa mia, vos ereu lo meu confort e reſtauracio de la vida mia! yo ſuplich al Senyor de tot lo mon queus vulla liberar del poder de voſtres enemichs, eus aumente la honor y leſtat, e queus trameta vn altre Tirant que tinga tanta voluntat de ſeruir vos. No pogue comportar Plaerdemauida que ab ſforçada veu no fes principi a tal parlar, reprenent lo com ſe lamentaua de fortuna.