Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 284

CAPITOL CCLXXXIV.

Replica Tirant a les rahons de Plaerdemauida. — Com la galera de Tirant ſe perde en la coſta de Barberia.

S

I de mos mals yo ſo ſtat occaſio, nom dol gens la mia mort, puix yo la me procurada, mas dol me la tua que per cauſa mia hages a perdre la vida. E fos plaſent a la diuina bondat quet pogues traure e liberar dels braços de la foſca mort! E ſi a mi fos poſſible, pogues dir quant ha guanyat ſobre mi la mala ſort des que la mageſtat de la ſenyora Princeſa me ha dexat encorrer, car no ſe qual me es pus contrari, amor o fortuna: e fantaſiant continuament en la mageſtat ſua, tinch la ſua ymatge dauant los meus ulls. E dexant me de vanes paraules, perque tenim la mort vehina, dich que no ſom ara en temps ni en hora de tenir moltes rahons, ſino recorrer al diuinal auxili, perque ſuplich a la miſericordia del meu ſenyor Jheſucriſt que vulla hauer merce de la mia anima e de la tua. E girant ſe a laltra part veu lo gran plant que los mariners tenien, e veu lo comit de la galera qui era lo millor mariner de tots retre lanima a Deu perço com era cayguda vna corriola e li hauia dat al cap. Leuas vn galiot, ana a Tirant, e dix li ab gran ſforç: Senyor, manau que la gent lancen laygua que dins la galera es, veus aci vn baſto, ab aqueſt en la ma cuytau per tota la galera, car lo comit es mort e tota la gent ſta eſmayada, car vehen ſe prop de la mort: feu hi gran ſforç que buyden, car ſi podem paſſar aquell cap, noſaltres porem acampar la vida, car mes val de dos mals pendre lo menor, ço es que ſiam catius en poder de moros, que ſi perdiem les vides. Tirant alſa lo cap, e dix: En quines mars ſom? Senyor, dix lo galiot, veus alla, ſenyalant les mars de Cicilia, e aqueſtes ſon les de Tuniç. E perque ſou perſona virtuoſa me dolch mes de vos que de mi, car la fortuna vol que hauem de perir en aqueſta triſta coſta de Barberia, e en ſemblant cars caſcu deu demanar perdo a laltre. Tirant ſe leua preſtament, ſi be la ſpantoſa mar li feya gran mal que leuar nos podia, e feu tot lo que li fon poſſible: mas veu que lo ſcandalar e la cambra denmig, e lo pallol, tot era ple daygua. Tirant que hague viſt tot aço, feu ſe traure les millors robes que tenia e veſti les ſe, e pres vna boſſa ab mil ducats ab vn ſcrit que poſa dins qui deya: Prech e ſuplich a qualſeuulla que lo meu cors en ſon poder vinga, per gentilea, amor o pietat al meu cors li vulla dar ſepultura honrada, com yo ſia Tirant lo Blanch del linatge de Bretanya, e de aquella ſingular conqueſta de Roqua ſalada, Capita major del Imperi grech. Com aço fonch fet, era paſſat mig dia, e la galera com mes anaua mes ſe omplia daygua, e molt mes entre ells crexia lo dol, e la mort ſe apropincaua. Eſſent prop de terra, los moros veren venir la galera, e vinia a ferir en aquell loch hon ells deſijauen, e los criſtians veyen que de morts o de catius ſcuſar nos podien. En aquell cars Tirant torna a reclamar la Mare de Deu ſenyora noſtra dient ſemblants paraules: O Mare piadoſa e miſericordioſa dels peccadors, tu que fuiſt verge ans del part, en lo part e apres lo part, que axi com yo verdaderament crech aço, que axi hages merce a la mia peccadora anima. La galera fon prop de terra, e tota la gent ſe lançaua en mar caſcu per liberar la vida: en aqueſt cars era ja quaſi nit ſcura. Com Tirant veu que los mariners caſcu prenia ſon partit, nos volgue james partir de la galera, e per ço com en la galera noy hauia barca, ni corda, ni rem que tot no fos perdut, prega Tirant a dos mariners fels amichs ſeus de aquells qui eren venguts ab ell en la ſua nau com larma en Bretanya, que tingueſſen per recomenada a la donzella: e tant los prega els promes que ells ho emprengueren. Deſpullaren la tota nua, e ja quaſi la galera era tota dauall laygua, e lun dells pres vna planxa de ſuro qui ſtaua ligada ab vn ferro, ab vn ganiuet talla la corda, y lo mariner liga las en los pits, e la donzella abraçal per les ſpatles, laltre ajudaua li a ſoſtenir. Vench colp de mar, e dona a Plaerdemauida e als mariners, e lanſals los vns deça, los altres della: lo qui portaua la planxa de ſuro ab lembaras de la corda ab la donzella per reſtaurar la ell ſe ofega: laltre mariner ajuda a la donzella tant com li fon poſſible, e a la fi fon forçat la deſemparas, e fon ſort ques troba tan prop de terra. Era nit ſcura, que ſentien la gran remor que los moros feyen per pendre los creſtians: la donzella tocaua dels peus en terra, e trobant ſe deſemparada aturas que no volgue exir en terra, mas acoſtas mes a terra per no ſtar en tan gran fons, e venia la ona algunes vegades que tota la cobria. E anant vora terra per laygua, apartas dels crits per dubte que no la mataſſen, car veya que los moros ells ſe matauen los vns ab los altres ſobre lo pendre dels preſoners qui mes ne porien pendre: e ab los relamps que feya veya reluyr les ſpaſes vora la mar. E tota nua ſen ana per laygua ſeguint la vora de la mar, e com ſentia venir algu entraua ſen tota dejus laygua, e ſtaua axi fins que eren paſſats. La pobra de Plaerdemauida, nua e crua, ſens veſtidures negunes, morta de fret, anaua toſtemps reclamant a la Mare de Deu ſenyora noſtra, que puix la ſua bona ſort la hauia portada en terra de moros, li volgues deparar alguna perſona que la traƈtas be. E anant axi prop de mija legua troba vnes barques de peixcadors, entra dins vna barraca, e troba dues pells de molto, e liga les la vna ab laltra ab vna corda prima, e poſas la vna pell dauant, laltra detras, hon troba vn poch de remey al fret: poſas vn poch a dormir perque ſtaua molt fatigada del treball de la mar. E com ſe deſperta trobant ſe ſola, pres ſe a planyer e plorar e a fer molt grans lamentacions, deſtillant dels ſeus ulls viues lagrimes qui agreujauen molt los ſeus ulls, e la ſua veu qui reſta fort rogalloſa quaſi no podent parlar, e ab cuytats paſſos anaua cercant les vies de la cruel fortuna la qual continuament aguayta als qui en tranquil repos deſigen viure. E rahonant ſe ab ſi matexa la afligida donzella deya: O deſpiadada fortuna, com has moſtrada vers mi tanta crueldat! quem podies mes fer que lanſar me catiua en terra de moros? menor pena me ſeria ſtada que en la tempeſtuoſa mar hagues rebuda ſepultura en lo ventre dun peix! Pero yo ſtime daci auant molt poch poſſeyr los bens que poſſeyr deuia, puix a la fortuna plau, per los engans que ab ſi porta, car aquella coſa es perduda ſens dolor que ſens amor es poſſehida: e deſije yo ara la mort puix en tal cars ſo venguda, mas yo tinch dubte que deſijant la nom porrogue la vida. Car en aqueſt cars yo conech que tots los ſanƈts me ſon contraris, car impietat me conſtreny que cometa crim en la mia perſona com la mort ſia fi de tots los mals, la qual ſi benignament es rebuda dona a les donzelles premi de honeſtat: e certa coſa es que yo finire la tendra caſtedat mia ab mort delitoſa per finir la mia penoſa vida ab conſeruacio de ma fama, car viure es morir a qui no ſpera hauer alegria. O triſta de mi que la arena ſta umida per les mies doloroſes lagrimes! O ſenyora Princeſa, yo ſo be certa que per mi vos ara plorau per la mia abſencia, mal contenta de vos matexa, ſperant quant tornare ab la deſijada reſpoſta: bes pora aconortar la alteſa voſtra de mi que pens james me veureu per la mia gran deſauentura. Eſtant en aqueſta dolor que ja era prop del dia, ſenti venir vn moro cantant, amagas prop del cami per que no fos viſta de aquell, e com aquell fonch paſſat, veu li la barba tota blanca, penſa en ſi que aqueſt moro vell li daria algun bon conſell: e acoſtas al vell moro, e recita li tota la ſua deſauentura. Lo moro mogut de gran pietat vehent la donzella joue e de gentil diſpoſicio, dix li ſemblants paraules: Donzella, yo veig que la fortuna t' ha portada en aqueſta miſeria, y vull que ſapies com yo fuy gran temps catiu en poder de creſtians en Spanya, en vn loch que hauia nom Caliç. La ſenyora de qui yo era catiu, vehent la mia gran ſeruitut que yo feta li hauia (ſe ſegui vn cars, que tenint ella vn fill, enemichs que tenia li vengueſſen per matar lo, e certament lo hagueren mort ſino per mi, car per ma valentia ab la ſpaſa en la ma leui de terra lo fill de ma ſenyora, e nafrin dos, e los altres fiu fugir) e per aquell ſguart yo fuy poſat en libertat per la ſenyora, e veſtim tot de nou e donam diners per a la deſpeſa, e feu me poſar a ma voluntat dins en Granada. E per aqueſta gentilea que aqueſta ſenyora me feu tu hauras loch en mi: e com yo tinga vna filla viuda, la qual per contemplacio mia, ellat tendra en ſtima de vna germana. Plaerdemauida preſtament dona dels genolls en la dura terra, e feu li infinides gracies. E lo moro ſe deſpulla vn albornuç que veſtia e donal a Plaerdemauida, e los dos ſen anaren en vn loch qui prop de Tuniç ſtaua quis nomenaua Rafal. Com la filla del moro veu la donzella axi joue, e de tan gentil delicadura tota deſpullada, pres li molt gran compaſſio, e lo pare li prega li fes tota aquella millor companyia que pogues, e li dix: Sapies, ma filla, que aqueſta donzella es filla de aquella ſenyora quim poſa en libertat, e per la bona companyia quem feu, e la gracia que della aconſegui, en aqueſta li vull retre les gracies. La filla per la molta amor que al pare portaua, ab amor infinida rebe la aflegida donzella, e dona li vna camiſa e vna aljuba ab vn alquinal: e no era negu qui la ves que no la tingueſſen per mora. Ara tornem a Tirant, que poch apres que Plaerdemauida fon exida de la galera ab los dos mariners a qui Tirant la hauia comanada, ell reſta ab vn mariner fins que la galera fon tota plena daygua, la qual ſen entraua a fons. Lauors Tirant acorda ab lo mariner de lanſar ſe en mar, que mijançant la ajuda del mariner ſi poria exir en terra, per be que Tirant toſtemps tengue crehença que en la mar o en la terra ell no podia eſſer ſtalui de la mort, per ço com ſabent los moros que ell fos Tirant, capita dels grechs que hauia fet tant de mal als turchs, nol lexarien a vida per tot lo treſor del mon. Empero, ab ajuda de la diuina prouidencia e del mariner, iſqueren en terra que era ja nit ben ſcura, e ſecretament a quatre peus ſe lunyaren de lla hon ſentien la remor dels moros. Com foren anats per bon ſpay de terra, e ja no ſentien la remor de la gent, apartaren ſe de la mar entrant deuers terra, e trobaren vna vinya qui en aquell temps era quey hauia rayms. Dix lo mariner: Senyor, per Deu aturem aci en aqueſta delitoſa vinya, e porem hi eſtar fins a dema tot lo dia, e porem pendre viſta de la terra: e en la vinent nit porem de aci partir per anar hon la ſenyoria voſtra manara, car en mort ni en vida nous fallire. E Tirant conſenti en los ſeus prechs. Com tingueren ple lo ventre de rayms veren alli vna coua, e poſaren ſe dins per a dormir tots nuus axi com ſtauen. Com ſe deſpertaren ſentiren ſe tots frets, leuaren ſe, e mudauen pedres de vn loch en altre per ſcalfarſe. Con lo ſol fon exit, Tirant ſtaua ab gran dolor per les cames qui molt li dolien, no tenint ſperança neguna qui de be fos. E ſeguis en aquell cars que lo Rey de Tremicen trametia embaxador al Rey de Tuniç lo major e millor caualler que ell tenia ni de qui mes fiaua, y era capita general de tota la ſua terra, e tots lo nomenauen capdillo ſobre los capdillos. Aqueſt embaxador hauia paſſats tres meſos que era alli, e hauia li dat poſada en vn loch qui era molt abundos e delitos de caça, ab tota la ſua gent: e fon ſort que aquell mati ell iſque per pendre delit ab falcons e lebrers, e caçant trobaren vna lebre, e per eſſer molt correguda per los cans e per los falcons no podent hauer altre reparo entraſſen dins la coua hon Tirant ſtaua: e vn dels caçadors que lay veu entrar deſcaualca a la porta de la coua, e veu dins Tirant ſtar gitat que nos volgue gens moure, e lo mariner li ajuda a pendre la lebre. Lo caçador ſen ana dret al capita, e dix li: Senyor, yo no crech que natura pogues formar vn cors mortal ab mes perfeccio, car pintor no poguera pintar vn cors mes bell del que yo he viſt. O fortuna, per que las tant perjudicat? no ſe ſi es defalt de la mia viſta, car a mon ſemblant me par eſſer mes mort que viu, per la color que te deſcolorida, ab mes bella cara, e lo luſtre dels ulls que par que ſien robins acunçats. En lo uniuers mon no pens ſe trobas vn cors mortal ab tanta perfeccio de membres: yo he viſt tal que crech que de dolor e mals ſta ben acompanyat. Lo ſenyor li demana hon era lome qui tanta bellea poſſehia. Dix lo moro: Senyor, veniu ab mi que yol vos moſtrare en aquella vinya dins vna poca coua. Lo embaxador ab plaer ineſtimable feu aquella via. Lo mariner qui veu venir tanta gent deſempara a Tirant ſens dir li res, e fugi tan ſecretament com pogue que dels moros no fon viſt. Aplegat lembaxador a la coua, per bon ſpay ſtigue mirant a Tirant hauent compaſſio dell, e ab geſt e cara de humilitat ab ſtil de tal parlar feu principi.