Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 289

CAPITOL CCLXXXIX.

Reſpoſta que feu Tirant al capdillo.

L

A molta virtut que de vos tinch coneguda, ſenyor capdillo, es per ço com me haueu liberat de preſo ſens mos merits precedents, mas per la molta valor de la ſenyoria voſtra: e moſtrau lo voſtre valeros animo de caualler no mudant lo voſtre valeros prepoſit en no tembre los perills de la guerra, per be que la fortuna vos ſia ſtada aduerſa: e per ço com la mia aduerſitat es ſtada molt gran tinch compaſſio de la voſtra, regraciant a la ſenyoria voſtra com me haueu axi aconſolat, car puix me veig en libertat tots los paſſats mals tinch per oblidats, confiant de la miſericordia de aquell bon Senyor qui ma creat que james me fallira. E prech vos, ſenyor, que nous vullau tant deſconſolar, car farieu perdre la noble ſperança als voſtres ſubdits, e a tots aquells qui iran ſots la voſtra bandera, car obra es de cauallers vna volta eſſer vençuts, e altra vencedors. Mas deu penſar la ſenyoria voſtra les virtuts que poſſehiu, que no preſomeſca la voſtra proſperitat alguna coſa de mal afer de mi: car altra coſa no vull de voſtra ſenyoria ni demane ſino la vida, per be que no la deſige ſino a fi que tinch ſperança de traure la ſenyoria voſtra de congoxa, e de aço la mia anima reſtaria aconſolada: car bens de fortuna non deſig, puix ſon tranſitoris e ſens neguna fermetat. E per ço, ſenyor, per la molta amor queus porte, per no eſſer ingrat rebut per la merce voſtra, nous celare la mia fortuna, com yo en Spanya he longament uſat lo noble exercici de les armes, e ſabre conſellar e ajudar tant com algun altre, e ſere dels primers en lo perill de les armes. E de aço vos demane perdo perquem ſo tant loat, empero les obres ne faran teſtimoni. E ſi aqueix Rey te aſetjat a voſtre Rey e ſenyor, non deueu eſſer admirat, car coſtuma es de Reys: e ſi temeu que les bombardes no derroquen lo caſtell, ſi conexeu quen dega fer plaer a la ſenyoria voſtra, yo les rompre totes quantes ni haura. E lo capdillo fon molt aconſolat de tot lo que Tirant hauia dit, e feu lo poſar en orde per partir, e prega molt a Tirant ſen portas les coſes neceſſaries per rompre les bombardes. Reſpos Tirant e dix: Senyor, certa coſa es que lome pobre ſegons dien los paſſats, per fer o obrar alguna virtut han de neceſſitat meſter algun tant abundancia de bens, car en la benauenturança politiqua lom del tot pobre no pot eſſer dit benauenturat, car difficil es al molt meſter pogues obrar neguna coſa virtuoſa. Per be que diu Salamo que la pobretat es infinida riquea e be no conegut, car tant baſta a la pobretat, com natura ha meſter ni requir. Lauors lo capdillo li feu dar lo millor cauall que ell tenia, e armes e prou diners. E Tirant compra vna fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e ſal mitre, e vidriol roma ab altres materials, e feu de tot unguent, poſal en vna capſa, e donal a ſon ſenyor qui en aquell cars era. E partiren del caſtell tan ſecretament com pogueren, paſſaren la ribera, e en la nit ſe reculliren en laltre caſtell: e de aqueſt caſtell fins al altre hon lo Rey era diſtaua vn quart de legua. Com Tirant hague reguardejada la terra, veu en la ribera vn pont de pedra, e en mig de la gran orta eren aleujats tots los enemichs, axi que no era negu goſas paſſar lo pont, e ſiu feya no donas en poder de enemichs. Tirant dix lauors al capdillo que li donas vn moro no conegut de qui ell pogues fiar, e que li fes donar .cc. moltons, e preſtament li foren dats: e Tirant veſtis vn capucho de paſtor moſtrant eſſer moço de aquell altre. E lo Rey Scariano ſabent que no era negu qui noure li pogues de ſos contraris, acompanyat de gran multitut de gent darmes, e era ſtat vencedor de la batalla no ſtimaua res als enemichs, feya tirar continuament trenta ſet bombardes entre grans e poques, e aço tres voltes lo dia, e ja hauien derrocat mes de la mitat del caſtell: e hauia feta fer crida que tots los qui portarien vitualles al camp foſſen guiats anant, venint e ſtant. Lo moro e Tirant pujaren be vna legua ſobre lo pont ab lo beſtiar, e vengueren dretament al camp, e demanauen de caſcun molto mes que no valia, per ço com hi hauia molts compradors, e per que lo beſtiar nos venes tan preſt demanauen ne gran preu. E ſtigueren alli tres dies, e portaren lo beſtiar prop de les bombardes, e Tirant en ſcuſa de mirar acoſta ſi, untas la ma ab lenguent que fet hauia, e poſan per totes les bombardes. E lenguent era compoſt de tals materials, que neguna natura de metall quen ſia tocat torna ferrigible, ſol quey ſtiga per ſpay de .iij. hores que al deſparar que la bombarda o balleſta fa per força ſa de rompre. Lendema com deſpararen per tirar al caſtell, totes ſe romperen que no ni reſta neguna ſanſera. Lo Rey Scariano ho tingue a gran admiracio que les ſues bombardes ſe foſſen axi rompudes, e tingueu a fort mal ſenyal. E Tirant ab lo moro tornaren ſen al caſtell hon era lo capdillo, e ordena Tirant que fos rompuda vna arquada del pont, e feren hi vn pont de fuſta leuadis ab cadenes de ferro per alſar lo e auallar. Apres que aço fon fet preſtament della lo pont feu ficar de groſſes bigues, e feren alli vn palench. Com lo palench fon fet Tirant ben armat puja en vn bon ginet, e ab vna bona lança en la ma ana dret al camp dels enemichs, e troba .v. moros que ſtauen al ſol. Tirant remete deuers ells: los moros deſcuydats penſant com tot ſol venia fos home del camp, e Tirant ab la lança los mata tots .v. Los crits foren grans, e lo camp ſe aremora, armaren ſe tots e pujaren a cauall. Tirant no cura ſino de matar tants com lin vengueren dauant. Com ell veu que la gent era armada e a cauall, e venien deuers ell, retragues deuers lo palench continuament fent armes. Com fon al palench preſtament deſcaualca, e los moros aplegaren al palench: e los del caſtell deuallaren per ajudar a Tirant, e alli fon vna bella ſcaramuça, e hi mori molta gent. Tant carrega la gent del camp que per força Tirant ſe hague a retraure, e alçaren lo pont per dupte dels moros. Lauors los moros romperen lo palench, e en la nit Tirant lo feu tornar a refer. Al mati los moros tornaren e trobaren lo refet: e axi caſcun dia a totes hores ſtauen fent armes, e moriay molta gent axi de vna part com de altra, en tant que caſcun dia no feyen altra coſa, e ſeguias moltes vegades que tot lo camp ſi ajuſtaua. E dins lo caſtell tenien dues bombardes, e Tirant les feu portar al cap del pont, e de alli feya tirar al camp, e moltes voltes los feyen gran dan: e Tirant a totes hores armat ſtaua al palench, e tots los moros ab ell fent toſtemps armes. Un dia Tirant dix al capdillo: Senyor, pendrieu plaer yo tragues al Rey voſtre ſenyor del caſtell el vos portas aci, o en alguna altra força hon ſtigues en loch mes ſegur? Reſpos lo capdillo: Si tu a mi feyes aquex tan gran ſeruir, e ma nora ab ſon ſpoſat que yols tingues a ma voluntat, de tots mos bens te faria ſenyor: e poſat cars quet oblidas lo Rey no mi daria molt. Ara, dix Tirant, ſenyor, feu me aparellar dos ginets ab vn patge que ſia conegut, e feu los poſar ſots aquell pi ab vn altre quels guie a mija legua de aci: e decontinent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant puja a cauall, e feu armar cent homens, e feu los paſſar lo palench, e feu tirar a gran preſſa aquelles dues bombardes que tenia. Com los del camp veren los cent homens que lo palench hauien paſſat, hagueren temor que no entraſſen dins per matar los gent, axi com Tirant altres voltes hauia fet: tots ſe armaren e anaren deuers ell, e foren fetes aqui moltes armes, nafrant e matant molta gent los vns als altres, fon los forçat de retraures fins al palench, car los enemichs ſe concordaren tots que donaſſen lo combat tan fort que ab los altres enſemps entraſſen dins lo pont, e ſi lo pont prenien, lo caſtell ſeria a lur ma: e quaſi aquell dia poca gent reſta en lo camp que no fos tota al palench. E com Tirant veu alli tota la gent ajuſtada, dix al capdillo: Senyor, teniu vos aci cara ab aqueſts tant com poreu, e yo ire la hon dech anar. E feri fort dels ſperons, e feu la via de la hon era lo patge quil ſperaua: e com aplega ab ell ja portaua molt canſat lo ſeu ginet, deſcaualca e donal al moro, e ell pres aquell qui era bo e freſch, e partiren ell hi lo patge, paſſaren per la orta tan cubertament com pogueren a les ſpatles del camp, que per negu no foren viſts. E feu anar lo patge primer perço com los del caſtell no conexien encara a Tirant: e tant ſe acoſtaren que leſpoſat conegue que aquell era ſon germa lo menor, e defene que negu no tiras de balleſta a ell ni a Tirant. Com foren dins lo caſtell troba lo Rey que era exit en la ſala per veurel, e feu li gran feſta. Senyor, dix Tirant, vos e voſtra filla pujau decontinent a cauall, e veniu ab mi que yous poſare en loch ſegur. Lo Rey pres lo ginet del patge, e caualca leſpoſat en les anques del ginet: e Tirant pres la donzella, e caualca la en les anques del ſeu ginet, e ixqueren a gran preſſa del caſtell toſtemps corrent fins que foren a vna legua del camp: la nit los ſobreuench. Lauors ſe poſaren a ſon pas, e lo Rey que ſabia molt be tota aquella terra, ana ſen dretament a la mes fort ciutat que ell tenia, ço es, Tremicen. E anant lo Rey per lo cami hauent bon grat de la bella diſpoſicio de Tirant, tingue deſig de ſaber quina fortuna lo hauia alli portat, e feu principi a vn tal parlar.