Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 291

CAPITOL CCLXXXXI.

Reſpoſta que feu Tirant al Rey de Tremicen.

D

Auant los ulls e merce de la ſenyoria voſtra ſe moſtraran les miſeres lagremes e doloroſos ſoſpirs que lo voſtre aflegit poble lanſa dia e nit per la ſenyoria voſtra. E podeu eſſer cert, ſenyor, que les delicades cares de lagremes banyades han fet amollir e moure a mi dolrem e hauer compaſſio ſentint les voſtres injuſtes congoxes, les quals han renouellades a mi les dolors tocant lo meu animo de pietat hauer de la ſenyoria voſtra, hoynt e hauent noticia de les congoxes grans que los voſtres cruels enemichs vencedors vos dauen. Arribi yo en lo voſtre caſtell ab benigne fortuna per manament de aquell quis diu en aqueſt cars eſſer mon ſenyor, e yo catiu de aquell famos caualler lo capdillo ſobre los capdillos: e ara tinch manifeſtada a la ſenyoria voſtra la cauſa de la mia venguda: e aqueſt ſol deſijat ſeruey reſte per a les mies penes. E perdona, ſenyor, a la ſimple reſiſtencia feta per mi contra les armes dels enemichs voſtres per mi no coneguts: e de mi ſia fet com a la ſenyoria voſtra placia lo loch e lo temps que merita la mia fe, per tal que de la merce voſtra lohant me multipliquen lo nombre dels voſtres ſubdits: e per merits de la ſingular bellea, gracia e ſaber que la ſenyora voſtra filla poſſehex me ſo poſat en tan ſtrem perill remetent ho tot a la benauenturada fortuna. E lo Rey lanſant infinits ſoſpirs replica a Tirant en ſtil de ſemblants paraules.